Resultats de la cerca
Es mostren 1484 resultats
superposició
Dret administratiu
En les concessions mineres, nova concessió que hom atorga quan n’és desconeguda una d’anterior sobre el mateix terreny.
El seu valor serà nul en la part sobreposada a la més antiga i hom haurà de retornar als concessionaris el cànon satisfet per les pertinences declarades nulles
butlla de la Croada

Dispensa eclesiàstica atorgada el 1808 pel comissari general de la croada a favor d’Anton Aulet per a poder menjar carn i ous els dies de quaresma de l’any següent
Arxiu Històric de Girona
Concessió lliurada en forma de butlla (o sovint de breu) per la Santa Seu, a petició de diversos sobirans hispànics.
Concedia indulgències, indults, dispenses, gràcies i exempcions similars a les atorgades als croats als qui contribuïssin a les despeses de les expedicions militars contra els musulmans Gelasi II n'atorgà una a Alfons I d’Aragó per a la conquesta de Saragossa 1118 Calixt II a Ramon Berenguer III de Barcelona en les empreses contra Tortosa i Lleida 1122 Eugeni III a Ramon Berenguer IV per a la conquesta de Tortosa 1148 Innocenci III a tots els reis que prengueren part en la batalla de Las Navas de Tolosa 1212 Gregori IX a Jaume I de Catalunya-Aragó per la conquesta de València Climent IV amb…
Centre d’Estudis Selvatans
Historiografia catalana
Associació cultural nascuda entre el 1983 i el 1984, amb motiu de l’Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos de Catalunya que se celebrà a Santa Coloma de Farners.
Inicialment el Centre tingué certes dificultats econòmiques que foren superades el 1989 amb l’ajut del Consell Comarcal El Centre és compost, d’una banda, dels investigadors i la junta directiva, que formen la part activa, i de l’altra, els socis subscriptors, que es comprometen a adquirir un llibre quan es publica Les publicacions principals són la revista anual Quaderns de La Selva i les monografies de la collecció “Estudis i Textos” El punt d’unió de les persones del Centre és l’estudi de la comarca de la Selva des de tots els punts de vista La dificultat per aprofundir en les línies d’…
port franc
Construcció i obres públiques
Economia
Transports
Dret fiscal
Port que gaudeix de determinades exempcions o bonificacions de drets de duana, bé d’una manera absoluta o bé amb relació a mercaderies determinades.
Sovint tenen annexa una zona franca La recuperació econòmica catalana, iniciada vers el 1680, determinà la necessitat de l’establiment d’un port franc a Barcelona, per tal d’estimular el tràfic comercial El Consell de Cent deliberà, el 1701, de sotmetre la petició d’un port franc a les corts catalanes, aleshores reunides davant Felip V, que ho concedí L’inici de la guerra de Successió 1705 n'interrompé la realització, però el rei arxiduc Carles III reiterà la concessió i hom construí l’anomenada Casa del Port Franc, fora de les muralles, a l’actual Barceloneta El seu funcionament…
Els líders de la Unió Europea fan costat a Rajoy contra la independència de Catalunya
En el Consell Europeu celebrat a Brusselles, el president del Govern espanyol rep un clar suport dels principals líders de la Unió Europea i dels estats membres en la seva política contrària a cap mena de concessió o negociació amb el Govern independentista català que encapçala Carles Puigdemont El president del Consell Europeu, Donald Tusk, reitera que es tracta d’un afer intern, mentre que la cancellera Angela Merkel sosté que s’ha de resoldre dins dels límits de la Constitució espanyola, i el president francès, Emmanuel Macron, expressa el suport a la unitat d’Espanya El primer ministre…
qüestió dels Estrets
Història
Problema que se suscità en relació amb els estrets del Bòsfor i dels Dardanels en conquerir Rússia la ribera nord de la mar Negra als turcs (1774).
Aquell mateix any, pel tractat de Küçük Kaynarca, Turquia hagué de permetre el pas als vaixells mercants russos, concessió que s’amplià a les altres potències pel tractat d’Adrianòpolis 1829 El 1833 Rússia signà amb els turcs el conveni de Hünkâr ×Iskelesi, pel qual la seva armada pogué emprar els estrets, privilegi que fou abolit en la convenció de Londres 1841 El tractat de París 1856 proclamà la neutralització de la mar Negra i fixà en sis els vaixells de combat russos o turcs que s’hi podien estar, limitació que fou suprimida per la conferència de Londres 1871 Durant la…
John Pierpont Morgan
Economia
Financer nord-americà.
Continuà l’obra iniciada pel seu pare, Junius Spencer Morgan 1813-90, amb la creació del banc JPMorgan and Co, gràcies al qual es pogué introduir en el finançament de les primeres indústries nord-americanes, la majoria de les quals arribà a controlar a partir de la creació de la General Electric Co 1892 i de la concessió estatal per a la construcció de la xarxa ferroviària El seu fill John Pierpont Morgan 1867-1943 obtingué beneficis extraordinaris com a conseqüència de la Primera Guerra Mundial, que li permeteren de consolidar el grup Morgan Superat el període de postguerra, en…
Ralph Marvin Steinman

Ralph Marvin Steinman
© The Rockefeller University
Medicina
Metge canadenc.
Es graduà a la Universitat McGill de Montreal 1963 i posteriorment es doctorà a la Harvard Medical School 1968 Després d’una residència a l’Hospital General de Massachusetts, el 1970 s’incorporà al laboratori de Fisiologia Cellular i Immunologia de la Universitat Rockefeller, on desenvolupà la seva carrera i fou nomenat catedràtic el 1988 Amb Zanvil A Cohn el 1973 descobrí les cèllules dendrítiques, bàsiques en la immunitat, responsables en l’activació de respostes a infeccions, allèrgies i també a l’hora d’evitar l’autoimmunitat, les quals constitueixen el vincle entre la resposta…
Josep Tous i Ferrer
Economia
Periodisme
Periodista i empresari.
El 1880 obrí una papereria i centre de subscripcions i poc després una impremta, on publicà una Biblioteca Balear , amb obres de GMaura, JLPons i Gallarza, Joan Alcover i PAPeña El 1893 fundà el diari La Última Hora , amb criteris periodístics renovadors El 1900 aconseguí la concessió temporal dels terrenys de s’Hort del Rei, on construí, entre altres edificis, el Teatre Líric Del 1912 al 1916 fou regidor de Palma pel partit weylerista Intervingué en la fundació d’empreses com la Societat General de Tramvies Elèctrics Interurbans de Palma 1916, el Progrés Urbà 1922 i l’…
Èsquines
Filosofia
Història
Política
Polític i orador atenès.
La seva primera actuació política, contra Filip de Macedònia, consistí a organitzar una lliga de les ciutats gregues contra Macedònia, però, defraudat davant l’individualisme d’aquestes, afavorí una política d’aliança amb Filip Intervingué en l’anomenada pau de Filòcrates 346, on obtingué promeses de tolerància i diàleg per part de Filip Aquesta actitud li ocasionà l’acusació de traïció per part del seu rival Demòstenes, i s’establí la pugna entre dues concepcions la lluita contra Macedònia per la defensa de la democràcia d’Atenes Demòstenes i l’aliança com a mitjà de la unificació grega…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina