Resultats de la cerca
Es mostren 1351 resultats
iconoclàstia
Cristianisme
Doctrina contrària a la veneració de les icones o imatges, que dominà el món bizantí als ss VIII i IX.
Esclatà en controvèrsia coneguda també amb el nom de “lluita de les imatges” amb l’edicte de l’emperador Lleó III Isàuric contra les imatges 725, influït per concepcions paulicianes i amb objectius segurament polítics respecte a l’Islam Els defensors de les imatges foren perseguits, entre ells el patriarca Germà de Constantinoble i Joan Damascè El papa Gregori III condemnà l’emperador en un sínode romà 731 Constantí V Coprònim convocà un concili iconoclasta al palau de Hièria 754, que prohibí el culte a les imatges i després del qual es produí una nova persecució La regència de l…
Miquel Domènech i Veciana
Cristianisme
Eclesiàstic.
Ingressà a la Congregació de la Missió de Sant Vicenç de Paül l’any 1832 Continuà la seva formació a París, on estudià teologia Més tard, el 1837, fou destinat a Nova Orleans EUA, on, acabats els estudis al seminari de Barrens, fou ordenat sacerdot el 1839 exercí com a professor i rector del mateix seminari Posteriorment, fou destinat a Cape Girardeau per fundar-hi el Collegi de Sant Vicenç de Paül, els plans del qual ell mateix havia fet El 1845 s’establí a Filadèlfia per exercir el càrrec de rector del seminari diocesà El 1860 fou consagrat bisbe de Pittsburgh Pennsilvània, on feu construir…
treva de Niça
Història
Conveni signat el 18 de juny de 1538 per l’emperador Carles V i per Francesc I de França, que acabà la tercera guerra entre ells i reconegué els territoris que ocupaven.
L’acord, impulsat pel papa Pau III, era per deu anys i preveia una lliga contra els turcs, l’aliança contra els protestants i la collaboració en un concili general Ambdós monarques es reuniren a Aigüesmortes pel juliol següent
deuterocanònic | deuterocanònica
Bíblia
Dit de cadascun dels llibres bíblics que són en la traducció grega de l’Antic Testament dita dels Setanta i en la Vulgata però manquen en el cànon jueu (cànon bíblic).
Per aquest motiu la canonicitat d’aquests llibres fou discutida en l’Església primitiva, i no arribà a ésser definida oficialment, en l’Església Catòlica, fins al concili de Trento 1546 La tradició exegètica reformada empra el terme apòcrif
Arias Gallego
Cristianisme
Eclesiàstic i bisbe de Girona (1556-65) i de Cartagena (1565-75).
Féu els estudis a Badajoz, i era inquisidor de Saragossa quan fou nomenat bisbe Assistí al concili tridentí, i fou decidit en aplicar amb una gran rigidesa les reformes a la seva diòcesi, cosa que li aportà molta impopularitat
Constantí Bonet y Zanuy
Cristianisme
Bisbe de Girona (1862-75) i arquebisbe de Tarragona (1875-78).
Professor de teologia a Lleida i canonge penitencier de Barcelona 1851, creà la Casa Missió de Banyoles i, a Tarragona, introduí la devoció a sant Magí a tota la diòcesi 1876 Al concili I del Vaticà defensà la infallibilitat papal
Rodrigo Jiménez de Rada
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític navarrès.
Bisbe d’Osma 1208 i arquebisbe de Toledo 1209, intervingué en la batalla de Las Navas de Tolosa 1212 El 1247 assistí al concili de Lió Escriví una obra històrica, De rebus Hispaniae , també coneguda com a Crónica del Toledano
Hormisdes
Cristianisme
Papa (514-523).
Diaca romà, actuà eficaçment en la solució del cisma acacià És important la seva professio fidei , dita també fórmula d’Hormisdes 519 a favor del concili de Calcedònia contra les determinacions imperials La seva festa se celebra el 6 d’agost
Arnulf
Cristianisme
Arquebisbe de Reims (989-1021).
Era fill illegítim del rei Lotari Lliurà la ciutat de Reims 989 a Carles de Lorena Per aquest fet, al concili de Verzy 991, Arnulf, convicte de traïció, fou reduït a l’estat laical Fou rehabilitat per Robert II 997
Pataliputra
Ciutat antiga
Antiga capital del regne de Magadha, Índia, situada a la vall on conflueixen els rius Son i Ganges, prop de l’actual Patna
.
Fundada en temps de Buda, sembla que hi residí i que fou el lloc del tercer concili budista 341 aC Conquerida per Chandragupta s IV aC, fou l’esplèndida capital dels màuries màuria, descrita per Megastenes com la ciutat més gran del món
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina