Resultats de la cerca
Es mostren 9875 resultats
picapedrer | picapedrera
Oficis manuals
Persona que treballa la pedra que ha d’ésser emprada en construcció..
L’ofici es trobava integrat dins les confraries o gremis de mestres de cases A Barcelona les ordinacions del 1379 concretaven que l’ofici dels picapedrers era integrat en la confraria dels molers Dins els gremis separats o units d’oficis de la construcció són escasses les titulacions específiques de picapedrer i corresponen als segles XIV i XV a Vilafranca del Penedès 1388, Girona 1419 i Lleida 1481 A Perpinyà rebien el nom de mestres de pedra i calç
acer
La torre Eiffel (1889), construcció d’acer de grans dimensions, obra de l’enginyer francès Alexandre-Gustave Eiffel (1889)
© Corel Professional Photos
Tecnologia
Fonamentalment, mescla de ferro i d’una petita quantitat de carboni.
El ferro pur per si sol ferrita ofereix poca resistència i duresa i sofreix deformacions plàstiques amb l’addició de carboni augmenten les seves aptituds de resistència i duresa així com el límit elàstic, tot disminuint-ne la ductilitat El percentatge de carboni que caracteritza l’acer és comprès entre el 0,05 i l’1,70% La propietat principal de l’acer és el fet que les seves qualitats de resistència, per una composició determinada, poder ésser variades considerablement per un tractament tèrmic adequat el tremp , que consisteix en un refredament intens després d’un escalfament per sobre del…
absis
Absis 1) de planta quadrangular amb absidioles de ferradura, de Sant Quirze de Pedret (segle X); 2) de planta trilobulada, de Sant Pere de Terrassa (segle IX); 3) de planta quadrangular exteriorment i de ferradura a l’interior, de Santa Maria de Terrassa (segle X); 4) de planta semicircular amb edicles a l’interior, de Santa Maria de Roses (segle XI); 5) de planta composta d’absidioles poligonals, de la Catedral de València (segle XIII)
© fototeca.cat
Arquitectura
Construcció adossada a la nau o a les naus d’una església.
Els absis, com a lloc d’honor, començaren a tenir veritable importància a les basíliques i altres edificis públics romans A causa de la seva forma d’edicle foren considerats com a lloc d’honor de la sala i reservats als magistrats, als presidents d’assemblees i a les estàtues de personatges importants Després de l’edicte de Milà establert el 313 per Constantí I i Licini, les basíliques passaren a ésser edificis destinats al culte cristià, i hom installà a l’absis el presbiteri amb l’altar Aquesta disposició, amb lleugeres modificacions, ha perdurat fins avui L’absis ha estat objecte d’una…
arquitectura efímera
Atomium (Brussel·les), exemple d'arquitectura efímera que ha perdurat en el temps
© Danbreckwoldt /Dreamstime.com
Arquitectura
Construcció arquitectònica, generalment de formes avantguardistes, dissenyada per a una funció determinada durant un període de temps concret.
Aquest tipus de construcció efímera és un laboratori arquitectònic per a experimentar amb nous materials, amb recursos sostenibles i nova tecnologia, que després s’aplicaran en les edificacions permanents i en la construcció de refugis temporals per a les víctimes de guerres o catàstrofes naturals L’arquitectura efímera ja era un fet en l’antic Egipte i en l’Europa del Renaixement i el Barroc, però pren valor a partir de l’aparició de les exposicions universals al final del segle XIX, quan les construccions efímeres són la imatge de marca de productes, ciutats i…
prefabricació
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Sistema de construcció d’edificis, de vaixells o altres estructures consistent en la utilització d’elements de formes i dimensions normalitzades i fabricats en sèrie.
Hom munta els elements dits prefabricats en el lloc on efectua la construcció, amb la qual cosa hom sol obtenir un estalvi considerable de temps i de cost En arquitectura, hom tendeix més i més a servir-se d’aquest sistema Entre les primeres experiències, en ferro colat i acer, a la fi del s XVIII i durant tot el s XIX, cal subratllar la construcció del Crystal Palace, a Londres 1851, de JPaxton, la Sala de Màquines de l’Exposició Universal de París del 1889, de Dutert i Contamin, i les diverses experiències de GEiffel Seguiren els projectes d’habitatges i cases…
les Drassanes de Barcelona
Les Drassanes de Barcelona
© Fototeca.cat
Història
Conjunt d’edificis destinat a la construcció de vaixells, al final de la Rambla, tocant a mar, al peu de Montjuïc.
Estructura actual i periodització Després de les successives fases constructives, l’edifici resultant final és un conjunt regular quadrat, compost per una successió de naus gòtiques sostingudes sobre pilars de pedra i cobertes amb una teulada de dues aigües Un espai cobert però ample, amb llum i espai de treball Del gran conjunt arquitectònic es conserven actualment dues de les torres, alguns trams de muralla ornamentats amb escuts reials i de la Generalitat, i el portal de la Drassana o de Santa Madrona, i, sobretot, les deu naus principals onze, si hom compta la doble i s’inclou l’ampliació…
el Bogatell
Desembocadura del rec Comtal, de Barcelona, a la mar, traslladada cap a llevant amb la construcció de la Ciutadella al s XVIII.
Ha donat nom a una estació ferroviària de mercaderies Amb la construcció 1985 dels nous espigons de Llevant, ha nascut la cala del Bogatell
Lockheed Aircraft Company
Aeronàutica
Companyia nord-americana de construcció aeronàutica, fundada a Hollywood el 1926 pels germans Allan i Malcolm Loughead.
El primer model construït per aquesta societat fou el Lockheed “Vega”, famós aparell de transport que es distingí per la seva alta velocitat, principal característica dels avions produïts per la firma Actualment és una empresa diversificada que treballa en la fabricació de transports d’una gran capacitat i tècnica d’avantguarda, en la producció d’aparells militars i en els camps de la construcció naval, de l’astronàutica i de l’electrònica L’any 1985 tenia un volum de vendes de 9 535 milions de dòlars i ocupava més de 87 800 treballadors La seu social és a Burbanck, Califòrnia El…
ceràmica armada
Construcció i obres públiques
Construcció d’obra de fàbrica de maó ceràmic reforçada amb armadura d’acer, la qual es disposa en els junts de morter.
L’enginyer uruguaià Eladio Dieste ha demostrat possibilitats estructurals i arquitectòniques molt importants de la ceràmica armada a través de la construcció, íntegrament amb aquest material, d’edificis diàfans naus industrials, esglésies i altres, en alguns dels quals ha assolit llums de fins a 60 m