Resultats de la cerca
Es mostren 1244 resultats
Gregorio Allegri
Música
Compositor i cantor italià.
Es formà com a escolà de cant a Roma entre el 1591 i el 1596 i estudià contrapunt amb GM Nanino Des del 1604 fou tenor solista a Sant Lluís dels Francesos Després de passar per diverses catedrals italianes, el papa Urbà VIII el feu ingressar a la capella pontifícia l’any 1630 La major part de les seves obres foren escrites per a aquest cor i per al de Santa Maria Vallicella Es conserven cinc misses, motets, lamentacions, magníficats i dos llibres de concertini per a veus solistes i baix continu El seu Miserere , un arranjament polifònic a nou veus del salm que escriví per a la…
Andreas Werckmeister
Música
Teòric musical i organista alemany.
Es formà com a organista al costat del seu oncle i després completà els estudis musicals a Nordhausen i a Quedlinburg Treballà com a organista a Hasselfelde 1664, Quedlinburg 1675 i Halberstadt 1696 Com a teòric, destacà pels seus treballs sobre el simbolisme en la música i el seu fonament teològic Alguns dels seus tractats teòrics foren molt influents en el seu temps En el titulat Orgel-Probe Frankfurt i Leipzig, 1681 proposà un original sistema d’afinació D’altres són Musicae mathematicae Hodegus curiosus Frankfurt i Leipzig, 1686, Hypomnemata musica Quedlinburg, 1697, Harmonologia musica…
Johann Sebastiani
Música
Compositor alemany.
Estudià a Itàlia i el 1650 s’installà a Königsberg, on arribà a ser kantor 1661 i mestre de capella 1663 de la catedral Aquest darrer any, el príncep elector de Brandenburg el contractà com a mestre de capella de la cort, càrrec que mantingué fins el 1679 És autor d’obres sacres, cançons i altres peces per a celebracions i cerimònies diverses La seva composició més reeixida és una Passió segons sant Mateu 1672, per a cinc veus i conjunt instrumental de dos violins, quatre violes i baix continu Aquesta obra és representativa de les passions que componien, a la segona meitat del…
Adam Václav Michna
Música
Compositor bohemi.
El seu pare fou el seu primer mestre de música El 1633 era organista a Jindrichuv Hradec, l’únic càrrec oficial que tingué al llarg de la seva vida Del conjunt de la seva obra, només s’ha conservat aproximadament una tercera part La seva música religiosa -amb textos en llengua vernacla i en llatí- comprèn misses, himnes i un magníficat En algunes de les seves composicions s’aprecien trets musicals provinents del folklore del seu país natal L’obra en estil italià més important de Michna és Sacra et litaniae 1654, en la qual usà entre quatre i sis veus solistes i dos cors amb una instrumentació…
Rudolph de Lassus
Música
Organista i compositor bavarès d’origen flamenc, segon fill de Roland de Lassus.
El 1585 entrà a la capella de la cort de Baviera i el 1589 n’arribà a ser primer organista, lloc que ocupà fins a la seva mort El 1609 fou compositor de la cort del duc Juntament amb el seu germà Ferdinand, preparà i publicà el Magnum opus musicum 1604, enorme i incomplet corpus dels motets del seu pare Rudolph fou un prolífic compositor de música religiosa, entre la qual destaca Teutsche Psalmen 'Psalms alemanys', 1588 La influència del pare és notòria en els seus magníficats, ja que molts d’ells són paròdies d’obres de Roland Rudolph, a més, escriví algunes obres fent ús del baix …
Johannes Jeep
Música
Compositor i organista alemany.
Estudià a Nuremberg i Altdorf, ciutat on conegué HL Hassler i V Haussmann, dels quals rebé les influències Vers el 1610 viatjà per França i Itàlia, i el 1613 succeí a E Widmann com a mestre de capella i organista a la cort de Weikersheim La major part de la seva producció musical conservada és formada per himnes i salms a quatre i cinc veus Fou especialment conegut per les trenta-quatre cançons de temàtica profana recollides en el seu Studentengärtleins 1605-14 i reeditades en nombroses ocasions Una altra obra notable és l' Hymnus-hymenaeus 1641, a l’estil del madrigal italià amb baix …
Emanuel Aloys Förster
Música
Compositor i pedagog musical austríac.
Oboista de banda del 1761 al 1768, el 1776 s’establí a Viena, on es dedicà sobretot a l’ensenyament i es relacionà amb FJ Haydn, WA Mozart i, especialment, amb L van Beethoven La importància de Förster rau, d’una banda, en la seva obra didàctica, en la qual destaca, entre altres, el tractat Anleitung zum General-Baß 'Introducció al baix continu', 1805 de l’altra, en el seu vessant creatiu, principalment en l’obra de cambra una bona part composta de quartets de corda i per a piano, amb un estil de transició entre el Classicisme i el Romanticisme Escriví una cinquantena de peces…
efecte Josephson
Electrònica i informàtica
Efecte descobert el 1962 per B.D. Josephson que consisteix en el pas de corrent elèctric a través de dues peces de superconductor separades per una capa fina de material aïllant.
Perquè es produeixi l’efecte cal mantenir el sistema a una temperatura pròxima al zero absolut a fi que el superconductor presenti una resistència gairebé nulla El pas de corrent és afectat per la presència de camps magnètics pròxims Aquest dispositiu, conegut com a junció Josephson , permet de generar oscillacions de freqüència molt elevada i presenta diverses aplicacions pràctiques, alhora que obre noves possibilitats a l’electrònica ja que permet de fer circuits d’alta sensibilitat, capaços de detectar camps magnètics, etc, dins valors baixíssims, inapreciables amb altres sistemes Segons…
Rafael Anglès
Música
Compositor.
Organista de la catedral de València des del febrer del 1762 fins a la seva mort, i no fins el 1772, com ha estat dit Abans fou mestre de capella de la collegiata d’Alcanyís Aragó També era catedràtic de cant pla al seminari valencià Joaquim Nin publicà diverses obres seves dins la collecció Classiques Espagnols du Piano París, 1925, però cap d’elles no té la categoria musical de les dues sonates mi menor i fa major, on palesa ésser un dels primers músics espanyols que han escrit sonates bitemàtiques ternàries El seu estil recorda Haydn A l’arxiu de la seu d’Oriola hi ha un villancico al…
capnògraf
Medicina
Capnòmetre que dóna un registre continu del contingut de diòxid de carboni al llarg del cicle respiratori.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina