Resultats de la cerca
Es mostren 2245 resultats
Pere Montalt
Literatura
Cristianisme
Teòleg i escriptor.
Frare augustinià 1634 fou tres vegades prior del convent de Girona, i després dels d’Igualada, Palamós i la Selva Catedràtic de teologia a la Universitat de Girona 1655-66 Feu construir el pont de pedra a la confluència del Güell i l’Onyar, per facilitar l’accés al seu convent Publicà dues obres d’espiritualitat en castellà i llatí a Barcelona 1679 i 1684
Els trasllats
Art gòtic
Dibuix del claustre del convent de Montsió al segle XIX a l’emplaçament primitiu, al barri de Santa Anna de Barcelona ADB - LRigalt Al llarg de la història, la destrucció causada tant per l’acció de la natura com per la dels homes, ha posat en perill la pervivència de molts monuments Alguns s’han salvat, sovint parcialment, perquè han estat traslladats a un altre indret i això fa que encara perdurin, moltes vegades sense algunes de les característiques que els correspondrien però encara amb prou elements genuïns El creixement de la ciutat i del bé comú també intervenen en aquests processos de…
Guillem Arnau de Patau
Cristianisme
Bisbe d’Urgell (1361-64).
Sembla que procedia d’una família establerta a Vilafranca de Conflent i a Vernet Era doctor en drets, degà d’Urgell i vicari general del seu antecessor, Hug Desbac Celebrà un sínode el 1362 i cedí l’església de Sant Miquel, situada prop de la catedral, on Ermengol havia fundat una collegiata canonical, perquè els dominics que tenien el convent fora la població hi traslladessin el seu convent
Antoni Trueta
Cristianisme
Religiós premonstratenc i abat de Bellpuig de les Avellanes.
Entrà al convent el 1734, i fou abat quatre triennis, que començaren els anys 1745, 1751, 1760 i 1772 Es distingí per les obres d’ampliació del convent, i per haver impulsat els estudis i la cultura del monestir i guiat els primers passos religiosos i culturals de Jaume Caresmar i Alemany , que el succeí en dos dels seus abadiats El monestir li dedicà una elogiosa làpida sepulcral, retrobada el 1964
Bernadí Martorell i Puig
Arquitectura
Arquitecte, titulat a Barcelona el 1902.
Les seves obres reflecteixen la influència que rebé de Gaudí i de Domènech i Montaner, amb una arquitectura modernista, però també dins un corrent de recuperació històrica ensems que amb preocupacions artesanals De les seves obres cal assenyalar el convent de Valldonzella, a Barcelona 1910, les escoles de Capellades 1913, el cementiri d’Olius 1916, l’església, inacabada, de Sant Agustí de Sabadell 1923-32 i el convent del Redemptor, a Barcelona 1926
Agustí Lleonard
Pintura
Pintor.
El 1609 entrà al convent mercedari de Tarassona Pintà als convents del seu orde a València el Puig —on es conserven diversos quadres de tema històric—, Sevilla, Toledo i Madrid, on pintà el Plet entre els religiosos i els cavallers de la Mercè , d’estil proper al de Pacheco Al convent de la Mercè de Barcelona, on és documentat del 1637 al 1640, hi havia diverses obres seves Fou força considerat en la seva època
Tomàs Ramon i Samenter
Cristianisme
Eclesiàstic.
Ingressà al convent dominicà de Santa Caterina de Barcelona, on feu la professió religiosa 2 de gener de 1707 Més tard fou lector de teologia a la catedral de Vic El 1734 exercia el càrrec de mestre de novicis del convent de Barcelona Autor de textos en català i castellà, publicà Nou platicas de las virtuts mes heroycas del apostol de las Indias St Francisco Xavier 1729 Restaren inèdites Doctrina christiana i Explicación del psalmo CXVIII
priorat
Cristianisme
Convent dels dominicans, cartoixans, carmelites, servites, mercedaris i ermitans de Sant Agustí.
abadessa
Cristianisme
Superiora d’un monestir o convent d’orde monàstic o canonical femení.
El títol, bé que ja existia probablement al segle V, no apareix fins al començament del segle VI amb la Regla per a les verges de Cesari d’Arle Les seves atribucions jurídiques, excloses les derivades del sacerdoci, són anàlogues a les de l'abat Les insígnies són generalment el bàcul, el pectoral i l’anell
Orito
Caseria
Caseria del municipi de Montfort (Vinalopó Mitjà), situat uns 3 km a l’E de la vila, al peu del vessant occidental de la muntanya de Sant Pasqual.
Al santuari d’Orito es venerada la Mare de Déu d’Orito , que la tradició diu que fou trobada el 1532 el 17 de maig s’hi celebra un important romiatge al seu costat fou bastit 1558 un convent de franciscans alcantarins, on residí 1565-73 sant Pasqual Bailón desamortitzat el 1835, s’hi establiren el 1898 els caputxins Els banys d’Orito foren bastits al voltant de les deus d’aigües clorurades ferruginoses i arsenicals properes al convent
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina