Resultats de la cerca

Probable autor del convent de Sant Macià de Tortosa, després dit de Sant Lluís fundat el 1544 per Carles V, bona mostra de la influència plateresca a Catalunya, on sobresurt el pati central, molt italianitzant El 1593 era a Oriola, on dirigí la construcció del convent de Sant Domènec Li és atribuïda també la portalada de l’església de Vistabella del Maestrat

Frare augustinià 1634 fou tres vegades prior del convent de Girona, i després dels d’Igualada, Palamós i la Selva Catedràtic de teologia a la Universitat de Girona 1655-66 Feu construir el pont de pedra a la confluència del Güell i l’Onyar, per facilitar l’accés al seu convent Publicà dues obres d’espiritualitat en castellà i llatí a Barcelona 1679 i 1684

Entrà al convent el 1734, i fou abat quatre triennis, que començaren els anys 1745, 1751, 1760 i 1772 Es distingí per les obres d’ampliació del convent, i per haver impulsat els estudis i la cultura del monestir i guiat els primers passos religiosos i culturals de Jaume Caresmar i Alemany , que el succeí en dos dels seus abadiats El monestir li dedicà una elogiosa làpida sepulcral, retrobada el 1964

Sembla que procedia d’una família establerta a Vilafranca de Conflent i a Vernet Era doctor en drets, degà d’Urgell i vicari general del seu antecessor, Hug Desbac Celebrà un sínode el 1362 i cedí l’església de Sant Miquel, situada prop de la catedral, on Ermengol havia fundat una collegiata canonical, perquè els dominics que tenien el convent fora la població hi traslladessin el seu convent

El títol, bé que ja existia probablement al segle V, no apareix fins al començament del segle VI amb la Regla per a les verges de Cesari d’Arle Les seves atribucions jurídiques, excloses les derivades del sacerdoci, són anàlogues a les de l'abat Les insígnies són generalment el bàcul, el pectoral i l’anell

Ingressà al convent dominicà de Santa Caterina de Barcelona, on feu la professió religiosa 2 de gener de 1707 Més tard fou lector de teologia a la catedral de Vic El 1734 exercia el càrrec de mestre de novicis del convent de Barcelona Autor de textos en català i castellà, publicà  Nou platicas de las virtuts mes heroycas del apostol de las Indias St Francisco Xavier  1729 Restaren inèdites  Doctrina christiana  i Explicación del psalmo CXVIII

Les seves obres reflecteixen la influència que rebé de Gaudí i de Domènech i Montaner, amb una arquitectura modernista, però també dins un corrent de recuperació històrica ensems que amb preocupacions artesanals De les seves obres cal assenyalar el convent de Valldonzella, a Barcelona 1910, les escoles de Capellades 1913, el cementiri d’Olius 1916, l’església, inacabada, de Sant Agustí de Sabadell 1923-32 i el convent del Redemptor, a Barcelona 1926

El 1609 entrà al convent mercedari de Tarassona Pintà als convents del seu orde a València el Puig —on es conserven diversos quadres de tema històric—, Sevilla, Toledo i Madrid, on pintà el Plet entre els religiosos i els cavallers de la Mercè , d’estil proper al de Pacheco Al convent de la Mercè de Barcelona, on és documentat del 1637 al 1640, hi havia diverses obres seves Fou força considerat en la seva època

De noble família, es feu dominicà Professà al convent de Sant Onofre de Museros 1476, del qual fou tres cops prior També residí un temps al convent de Tarragona Traduí La vida de la seràfica santa Caterina de Sena València 1511 de Ramon de Càpua, amb un pròleg on defensa una prosa d’estil senzill, allunyada de l’ornamentació retòrica Segurament fou l’impulsor del certamen literari dedicat a santa Caterina de Siena a València el 1511