Resultats de la cerca

Des del punt de vista físic, el timbre d’un so musical es pot caracteritzar de manera objectiva mitjançant l’espectre corresponent En efecte, qualsevol so musical és un cas particular de vibració complexa que pot ser descomposta en vibracions simples o elementals El conjunt de freqüències i intensitats d’aquestes vibracions simples constitueix l’espectre del so Per a una nota concreta i un instrument concret, el timbre no és una qualitat fixa No tan sols depèn de la forma en què s’inicia el so, sinó que a més evoluciona durant la seva emissió Per a tots els instruments en general, el punt d’…

El nombre de cordes és generalment inferior al de tecles Cada corda pot produir més d’una nota, segons el punt per on és atacada, perquè la tangent o peça extrema de l’element percussor no l’abandona mentre dura l’acció del dit damunt la tecla i, doncs, no la deixa vibrar en tota la seva longitud A causa de la seva sonoritat, molt suau i velada, el clavicordi fou destinat exclusivament a l’estudi i a les audicions íntimes, però fou apreciat per les seves possibilitats expressives, superiors a les del clavecí i a les de l’orgue Derivat del monocord, fou creat vers el s XIV al s XV…

Era formada per un marc o bastiment horitzontal que suportava un braç llançador, el qual hi anava fixat mitjançant uns torrillons que constituïen l’eix de gir del braç Aquest portava una cullera al seu extrem per a collocar-hi els projectils La força de llançament era obtinguda per torsió d’una corda o un feix de cordes o, més rarament, per deformació d’un arc La catapulta quedava parada en portar el braç a la posició horitzontal per mitjà d’una corda que s’enrotllava al voltant d’un torn En alliberar instantàniament l’energia emmagatzemada, el braç s’aixecava…

Es formà al Conservatori de París, on el 1893 guanyà el primer premi de final d’estudis, que havia iniciat amb JP Maurin Des del 1896 actuà com a concertino a la prestigiosa orquestra Lamoureux, però aviat es distingí com a solista i destacà per la seva tècnica depurada i el control de l’arquet L’any 1924 fou nomenat director de l’Institut de Violí de París, on exercí una notable tasca El 1893 formà un reconegut quartet de corda amb H Casadesus, Giron i Carcanade, actiu fins el 1899 L’any 1903 formà un segon quartet amb la participació de Louis Hasselmans, que interpretà la…

Fou inaugurat el 1985 i, des de llavors, ha anat incorporant noves installacions, com la pista d’atletisme inaugurada el 1987 amb un Campionat d’Espanya de Promeses, l’única de característiques olímpiques a les comarques de Tarragona, amb una corda de 400 m i vuit carrers de superfície sintètica Ha acollit el Campionat de Catalunya absolut 1997 i els Jocs Juvenils Europeus 2010 També té tres piscines, un pavelló poliesportiu cobert, un velòdrom de 250 m de corda, sales de gimnàstica i de tennis de taula i dues pistes de pàdel L’any 2010 tenia uns 10500 abonats i l’utilitzaven cada dia unes…

La primera pista d’atletisme de Manresa fou construïda l’any 1951 gràcies al voluntarisme del afeccionats locals, tenia 300 m de corda, sis carrers i era de terra La creació del Club Atlètic Manresa 1955 facilità la seva evolució, l’any 1958 es va convertir en pista de cendra, el 1972 en una pista de pols de roca barrejada amb sorra que ja disposava de vuit carrers i l’any 1985 en una de les primeres pistes sintètiques de Catalunya L’última reforma tingué lloc el 2005, i el 2012 la installació té una grada amb capacitat per a 870 persones, una original pista de terra perimetral de 508 m de…

Consta generalment d’un micròfon que capta el so de l’element sonor corda, tub, etc, un oscillador patró, un element visualitzador, un selector de la nota que cal afinar i un altaveu que pot emetre la nota seleccionada L’oscillador patró es basa en un cristall de quars, i per divisió de la freqüència patró són obtingudes les freqüències de les notes L’element visualitzador, que pot ser una agulla, una pantalla numèrica o un visualitzador de batements, indica la freqüència o la diferència de freqüències respecte a la nota patró i, per tant, permet saber en quin sentit s’ha de…

Quan l’ordre inclou una sola corda s’anomena ordre senzill si en té dues, ordre doble si en té tres, triple, etc En els instruments d’encordat senzill, el nombre d’ordres correspon al nombre de cordes Aquest recurs de multiplicar les cordes que donen la mateixa nota té com a objectiu l’increment de la sonoritat de l’instrument, així com l’obtenció d’un color sonor més ric Els parcials de cada corda, pel fet de no coincidir exactament, produeixen petites interferències que enriqueixen el timbre resultant Les cordes de cada ordre solen afinar-se a l’uníson o a l’octava…

Actualment s’entén per música de cambra només la música instrumental per a petits conjunts, generalment d’entre dos i nou instruments, bé que s’hi poden incloure obres per a conjunts una mica més nombrosos Pel seu sentit de conjunt, les peces per a un sol instrument se’n consideren excloses La música de cambra pressuposa l’emancipació instrumental de la música vocal, i recolza sobre una triple base la música concertant, el triomf de la melodia acompanyada i el perfeccionament de la violeria Es caracteritza perquè totes les parts en joc tenen una importància semblant, la qual cosa implica una…

Hi ha algunes torres, com les de la Corda, Colomera i la de Sant Julià, a la costa, i la de Bellver, a la carena