Resultats de la cerca
Es mostren 7877 resultats
halibut negre

Halibut negre
rouj (CC BY-NC)
Ictiologia
Espècie de peix pla amb els dos ulls al costat dret del cos.
És una espècie boreal que es troba a l’Atlàntic i en altres mars, però no a la Mediterrània Com en altres casos d’espècies que no viuen en aquesta mar, fins fa ben poc no existia una denominació catalana per a aquest peix El nom d’halibut sí que s’utilitza, i fa referència a una espècie molt propera filogenèticament Hippoglossus hippoglossus Halibut negre és la denominació que es proposà per a aquest altre peix tenint en consideració la francesa, flétan noir , i la castellana, fletán negro En cap cas no s’ha de confondre amb el rèmol, cosa que passa sovint, ja que aquest terme correspon a…
tènia
Anatomia animal
Nom donat a diverses parts del cos en forma de cinta o faixa allargada.
Hi destaquen la tènia cinèria , que és una banda de matèria grisa en el sòl del quart ventricle per fora de l’estria acústica o tènia acústica , la tènia coroide , que és la línia d’inserció dels plexes coroidals laterals a la paret mitjana de l’hemisferi cerebral, i la tènia del còlon , nom donat a cadascuna de les tres cintes o franges formades per les fibres musculars longitudinals de l’intestí gros hom anomena tènia mesocòlica la que correspon a la inserció del mesenteri, tènia lliure l’oposada a l’anterior i tènia epiploica la que correspon a la unió de l’epipló amb el còlon transvers…
voltàmetre
Química
Aparell destinat a mesurar una quantitat d’electricitat segons la quantitat d’un cos alliberat electroquímicament en un elèctrode.
Hom determina el volum del gas alliberat voltàmetres de volum o mesura el pes de l’elèctrode per a determinar la quantitat del cos dipositat en l’elèctrode voltàmetres de pes
aerodinàmica

Comparació entre les capacitats de penetració de tres objectes de la mateixa secció però de diferents perfils aerodinàmics
© fototeca.cat
Física
Branca de la física que estudia els fenòmens que es produeixen en tot moviment relatiu entre un cos i un fluid (gas o aire).
El desenvolupament de l’aerodinàmica ha estat molt lent al llarg de la història Fins a mitjan segle passat hom només havia fet experiències sobre l’escolament d’un fluid per un conducte, l’acció del vent sobre els edificis i la balística dels projectils La naixença de l’aviació demostrà la necessitat de desenvolupar aquesta ciència per tal d’assegurar l’èxit en la construcció de nous tipus d’avions En desplaçar-se un cos en un fluid, són originades variacions de pressió, les quals, per definició, es propaguen a la velocitat del so L’aerodinàmica estudia, doncs, moviments…
platihelmints
Zoologia
Embrancament d’animals metazous triploblàstics que tenen el cos allargat i aplanat dorsiventralment.
Presenten simetria bilateral i són àmers, és a dir, no són segmentats No tenen cavitat general, puix el celoma és obliterat pel desenvolupament del teixit parenquimàtic, a l’interior del qual es troben els òrgans interns L’aparell digestiu és molt simplificat i pot arribar a mancar totalment en les espècies que en tenen, comença amb una obertura oral, situada a la cara ventral, i es converteix de seguida en un intestí molt ramificat i cec, és a dir, sense anus Les ramificacions arriben a gairebé tot el cos per tal de poder transportar el nodriment a totes les cèllules, puix que…
baioneta
baioneta colzada muntada
© Fototeca.cat
Militar
Arma blanca especialment concebuda per a ésser ajustada a l’extrem del canó d’un fusell o d’una altra arma de foc, per tal de poder-la emprar en la lluita cos a cos.
Rep el seu nom de Baiona, centre de fabricació d’aquesta arma a partir del 1640 L’any 1691 Vauban generalitzà la baioneta colzada, inventada per l’anglès Mackai, que hom fixava al canó per la seva part exterior i permetia de disparar sense desarmar-la D’aleshores ençà la baioneta substituí la pica en els exèrcits Carles II de Castella la imposà en el cos de granaders 1685 A partir del s XIX prengué formes i llargades diverses, segons el fusell emprat de fulla llisa o corba, de secció triangular, etc Actualment la seva utilització va minvant en els exèrcits, però els moderns…
Anubis
Representació d’Anubis, déu dels morts i dels funerals, momificant el cos d’un difunt
© Corel Professional Photos
Mitologia
Déu egipci dels morts i dels funerals, a diferència d’Osiris, que ho era de l’altra vida.
Encara que adorat especialment a Cinòpolis, el seu culte, molt antic i dilatat, car arribà fins a l’època romana, abastava tot l’Egipte Els seus vincles familiars, complexos i poc clars de vegades, germà d’Osiris d’altres, fill d’Osiris, Seth, etc, el relacionen preferentment amb les divinitats del mite osiríac, segons el qual s’encarregà dels funerals d’Osiris Així mateix, en el famós judici del mort, presidit per aquest déu, Anubis tenia cura de la pesada del cor del difunt a la balança Hom el representava com un home amb cap de gos o de xacal
equació d’Einstein
Física
Equació fonamental que relaciona la massa m d’un cos amb l’energia E equivalent a aquesta massa.
La relació és E = mc 2 , on c és la velocitat de la llum en el buit La massa m del cos a la velocitat v és essent m 0 la massa en repòs L’equació d’Einstein estableix l’equivalència entre massa i energia i ha esdevingut una llei física universal que permet de considerar la massa com una nova forma d’energia, d’acord amb la teoria de la relativitat
espai dual
Matemàtiques
Conjunt d’aplicacions lineals (formes o funcionals) d’un espai vectorial en el cos sobre el qual és definit.
El lligam entre l’espai E i el seu dual E * és força estret, puix que si E és de dimensió finita, dim E = dim E * , i E * * ≃ E , és a dir, el dual del dual és canònicament isomorf a E En el cas d’un espai vectorial topològic E , hom parla del dual topològic, constituït per les formes contínues de E en el cos base dual
flexió
Física
Tecnologia
Acció i efecte a què és sotmès un cos elàstic (una barra, una biga, un eix, etc.) que es flecteix per efecte del seu pes o de càrregues externes.
La flexió produeix, en el cos sobre el qual actua, una curvatura que, segons la teoria de Bernoulli i d’Euler, és proporcional al moment flector i al moment d’inèrcia moment de la secció transversal del cos, el mòdul de Young essent el factor de proporcionalitat Si el cos barra, biga, etc és fixat per un cap, el moment flector és compensat per un moment resistent al cap fix Segons la teoria de la flexió de bigues gruixudes formulada per Coulomb, l’extensió d’una fibra longitudinal que és a una distància y de la fibra neutra és Cy, C essent la curvatura…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina