Resultats de la cerca
Es mostren 493 resultats
tridimita
Mineralogia i petrografia
Òxid de silici, SiO2.
Mineral polimorf, del grup de la sílice, que cristallitza en el sistema hexagonal, en petits cristalls d’un millímetre o menys en plaques hexagonals La seva densitat és de 2,26 És incolora o blanca, i presenta un esclat de vidre Hom la pot trobar dins les esquerdes i cavitats de les roques volcàniques N'hi ha al Vesuvi i també a les roques efusives del cap de Gata
autunita
Mineralogia i petrografia
Uranofosfat de calci hidratat, Ca(UO2)2(PO4)210-12H2O.
Cristallitza en el sistema tetragonal, però òpticament té propietats ròmbiques Es presenta en cristalls tabulars aïllats o en escates És de color groc verdós, translúcida, dolça de sabor i de lluïssor nacrada Té exfoliació molt perfecta, duresa 2-2,5 i pes específic 3,2 Abundant a tot arreu on hi ha jaciments de mineral d’urani Presenta fluorescència verda molt intensa amb llum ultraviolada És un mineral molt radioactiu
clorur de coure (II)
Química
Sòlid groc a l’estat anhidre que, hidratat, cristal·litza en agulles verdes.
Hom l’obté per acció de l’àcid clorhídric sobre l’òxid cúpric
pirita
pirita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sulfur de ferro, FeS2, mineral que cristal·litza en el sistema cúbic.
El seu nom prové del grec 'pedra de foc', perquè fa guspires en ser colpejada És paramagnètic Les formes cristallines més corrents són l’hexàedre, l’octàedre i el dodecàedre pentagonal o piritoedre Les cares dels cristalls sovint presenten estries També pot aparèixer en masses granulars, radiades o globulars Presenta un tipus de macla d’interpenetració anomenada pyrítes 'pedra de foc', perquè fa guspires en ser colpejada És paramagnètic Les formes cristallines més corrents són l’hexàedre, l’octàedre i el dodecàedre pentagonal o piritoedre Les cares dels cristalls sovint presenten estries…
glauconita
Mineralogia i petrografia
Silicat hidratat de ferro i potassi, alumini i magnesi, K(Fe,Mg,Al)2 (Si4O1 0) (OH)2
.
Mineral del grup isomorf de les miques que cristallitza en el sistema monoclínic L’hàbit és en grànuls molt petits, el color és verd negrós i l’esclat és terrós o mat Té una duresa de 2 i una densitat de 2,5-2,8 És un mineral autogen de les roques sedimentàries marines que es forma actualment al fons dels oceans, allí on falten o són poc abundants els sediments clàstics
estaurolita
Mineralogia i petrografia
Silicat complex, (FeMg)2(AlFe+ 3)9 O6SiO4 (O,OH)2
.
Mineral de la subclasse dels nesosilicats que cristallitza en el sistema ròmbic en cristalls d’hàbit prismàtic Té dues macles cruciformes molt característiques en una els cristalls es tallen en angle recte creu de Bretanya i en l’altra formen un angle d’uns 60° creu de Sant Andreu És un mineral de color marró, té lluïssor resinosa, duresa 7 i densitat 3,7 Es troba en roques metamòrfiques de grau mitjà
montmoril·lonita
Mineralogia i petrografia
Silicat hidratat d’alumini, Al2Si4O1 0(OH)·nH2O.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic i es presenta en masses terroses És de color gris, gris verdós o blanc, i té l’esclat gras Té una duresa 2-2,25 i una densitat 2-2,27, que disminueix en augmentar el contingut d’aigua És un fillosilicat amb estructura trilaminar i té una gran facilitat d’intercanvi catiònic quan hom la submergeix a l’aigua És el component principal de la bentonita
microclina
Mineralogia i petrografia
Silicat alumínic i potàssic, KAlSi3O8.
Mineral que cristallitza en el sistema triclínic Pertany al grup dels feldespats feldespat i és polimorf de l’ortosa i de la sanidina És d’un color blanc, gris o rosa, i s’assembla molt a l’ortosa, amb la qual comparteix la mateixa llei de macla Té duresa 6-6,5 i pes específic 2,56-2,63 La microclina és un component característic de moltes roques de tipus granític i gnèissic
crisoberil
Mineralogia i petrografia
Òxid d’alumini i beril·li, B6Al2O4.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic i té una estructura idèntica a la de l’olivina L’hàbit dels cristalls és tabular i sovint formen macles de compenetració de tres unitats El color va del groc verdós al groc maragda La duresa és de 8,5, i la densitat, de 3,75 Les varietats pures constitueixen pedres precioses, entre les quals es destaquen l'alexandrita, de color verd maragda, i l'ull de gat
calcopirita

Calcopirita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sulfur de coure i ferro, CuFeS2.
Mineral que cristallitza en el sistema tetragonal, en masses o cristalls sovint deformats i difícils d’identificar De color de bronze, tirant a groc daurat, té una lluïssor metàllica És el mineral de coure més corrent Conté a vegades quantitats petites —però valuoses— d’or i d’argent Normalment apareix associada amb pirita, esfalerita, bornita, galena, etc És mena molt important del coure Té duresa 3,5-4 i pes específic 4,2
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina