Resultats de la cerca

Fou orfebre i moneder Home d’una gran caritat, deixà la cort per esdevenir sacerdot El 641 fou consagrat bisbe de Noyon Convertí un gran nombre de germànics al cristianisme Patró dels orfebres i dels pagesos, era invocat especialment contra les malalties dels cavalls Als Països Catalans el patronatge de sant Eloi s’estengué a l’edat mitjana especialment entre els qui practicaven els oficis del metall eloi Fou patró també dels argenters i dels traginers Entre les nombroses capelles que li foren dedicades, es destaca l’ermita de Sant Eloi , de Tàrrega La seva festa se celebra l’1…

És anomenada també descristianització, laïcització, paganització, etc la seva teorització és anomenada laïcisme i sovint es confon amb ateisme

Els ebionites s’autodefinien “pobres” hebr ebionim , negaven la divinitat de Crist, bé que el reconeixien com el profeta anunciat per Moisès, i creien en la transmigració i en l’oposició de dos principis

Apareix en algunes epístoles paulines, en altres autors i en inscripcions, i tenia un ús cultual

Capital del regne de Lídia, fou destruïda pels cimmeris al s VII aC reconstruïda pels grecs, fou, més tard, seu de la satrapia persa de Lídia Conquerida per Alexandre, passà als Antigònides, a Lisímac i, el 287 aC, als selèucides Encara formà part del regne de Pèrgam 189 aC i de l’imperi Romà 133 aC Un terratrèmol la destruí 17 dC, però fou novament edificada i tingué una importància religiosa pel temple d’Àrtemis i econòmica notable El cristianisme hi arrelà aviat Sardes és una de les 7 esglésies de l’Apocalipsi Són importants les restes del temple d’Àrtemis, d’època hellenística

El seu pare, Roven Bonafeu, i el seu germà Mossé, mercaders de Barcelona, reberen el baptisme durant els avalots del 1391 ell s’establí a Santa Coloma de Queralt Poeta satíric i càustic, entrà en conflicte literari i ideològic amb l’aljama de Saragossa Amb poemes de temàtica lírica i filosòfica es féu ressò de les dolentes condicions dels jueus del seu temps, sobretot per les conversions en ocasió de la disputa de Tortosa Replicà amb atacs al cristianisme a la circular que Astruc Rimoc, ja convers, havia enviat invitant a la conversió La part religiosa de la seva producció…

Segons la tradició, fill d’Almansor, senyor de Carlet enviat com a ambaixador a Ramon Berenguer IV de Barcelona, s’extravià i arribà a Poblet, on fou acollit i, convertit al cristianisme, professà Tornà a Carlet, i juntament amb les seves germanes Soraida Gràcia i Saida Maria, que ell havia batejat, fou martiritzat el 21 d’agost de 1180 Jaume I, en conquerir Alzira, on havien estat enterrats, els dedicà una capella El 1871 la seva festa fou estesa a tot l’orde cistercenc i se celebrà l’1 de juny, fins a la simplificació del santoral A Poblet és celebrada el 2 de setembre

De pares jueus, es féu cristià el 1902 L’any següent, després de publicar l’obra Geschlecht und Charakter ‘Sexe i caràcter’, 1903, se suïcidà Intentà de crear una filosofia dels sexes, segons la qual el sexe masculí és el moment constructiu del bé, del bell, del ver i de l’objectiu, i el femení el moment oposat, improductiu i amoral Tots els aspectes de la vida inclouen aquests dos elements, en una perenne oscillació entre l’un i l’altre En el capítol Über das Judentum ‘Sobre el judaisme’ denuncià el judaisme com a femení i amoral enfront del cristianisme La seva obra serví de font per als…

Escrigué un comentari als sis primers llibres de l' Aritmètica de Diofant i també un tractat sobre les Còniques d' Apolloni El seu pare fou Teó d'Alexandria , prestigiós matemàtic i astrònom, del qual aprengué els descobriments astronòmics de Ptolemeu Es preocupà d’editar l' Almagest , l’obra més important d’aquest insigne astrònom grec Fou una defensora indiscutible de la filosofia neoplatònica i s’oposà a la implantació del cristianisme al Museu d’Alexandria, del qual fou el darrer director Morí assassinada al carrer en mans de cristians fanàtics en veure que no volia…

Partint d’un estudi del cristianisme com a fet històric i amb mètodes exclusivament històrics i filològics, els primers teòlegs liberals David Friedrich Strauss, Ferdinand Christian Baur, Bruno Bauer es basen en la filosofia de la religió de FSchleiermacher, en el Romanticisme de FWJSchelling i en l’idealisme hegelià En foren els màxims representants els deixebles d’ARitschl, Ernst Troeltsch i Adolf von Harnack, l’un dedicat a les qüestions d’història cultural i social i l’altre més sensible a la història dels dogmes Lligats a aquestes posicions hi ha diversos corrents més…