Resultats de la cerca
Es mostren 1353 resultats
hagiografia
Cristianisme
Biografia d’un sant.
Les hagiografies varien segons les intencions de l’autor, el gènere literari o les finalitats perseguides lectura privada, panegírics, ús ofical litúrgic, etc Els primers documents hagiogràfics daten del s II i són actes de màrtirs algunes provenen d’actes proconsulars o notarials, altres són passions llegendàries amb finalitat d’edificació Al s IV començaren a aparèixer vides de confessors i ascetes, que accentuaven sovint el poder sobrenatural del biografiat La pràctica litúrgica menà a escriure les vides de cada sant del dia, les quals foren aplegades en els leccionaris, menologis i…
Marcel Broodthaers
Art
Artista belga.
El seu treball és molt heterogeni i consisteix en films, llibres, fotografies, escultures, objectes, dibuixos, gravats, installacions, obra teòrica i literària A més d’escriptor, s’inicià en el camp plàstic l’any 1964 sense deixar mai de mostrar passió pel text Tota la seva obra és una reflexió irònica sobre l’estatus de l’art i del museu en la societat contemporània, per mitjà de ficcions, allusions a la cultura oficial, de la utilització d’objectes insignificants i de dibuixos que són alhora irònics i depriments L’any 1968 fundà el Musée Départamental des Aigles, que tancà quatre anys més…
Agència de Salut Pública de Catalunya
Dret
Entitat amb personalitat jurídica pròpia de la Generalitat de Catalunya que té per objectiu la prestació dels serveis de la cartera de salut pública que són de la seva competència.
Creada per la Llei 18/2009, de 22 d’octubre, per assolir els objectius exerceix diverses funcions, entre les quals cal destacar l’execució de les actuacions i polítiques de salut pública que corresponen al departament competent en matèria de salut d’acord amb els criteris, directrius i prioritats de les polítiques que fixi el Pla interdepartamental de salut pública a través d’un contracte programa aprovat pel govern i formalitzat pel Departament responsable i pel Servei Català de la Salut , fomentar la cooperació amb altres organitzacions que actuen en l’àmbit de la salut pública…
vida
Sociologia
Demografia
Succés o procés que constitueix l’objecte final d’anàlisi de la demografia des d’un enfocament no individual, sinó col·lectiu.
L’anàlisi gràfica d’una població humana es l’anàlisi d’un gros feix de línies de vida, que són les trajectòries sobre un eix de coordenades conegut per diagrama de Lexis El diagrama permet de conèixer el moment de naixement i de mort de cada individu amb precisió cronològica generació, edat El final de la línia vital és la mort, fet inequívoc, però l’inici és més problemàtic L’origen vital és la fecundació de l’òvul, però els demògrafs no estan plenament d’acord pel que fa al moment en què el fetus mereix llur atenció Normalment la demografia s’interessa pels nascuts vius, però aquest…
Antoni Brusi i Ferrer
Periodisme
Empresari periodístic.
Fill d’ Antoni Brusi i Mirabent , n’heretà la propietat del Diario de Barcelona , que dirigí 1838-65 i convertí, tot consolidant-lo com a diari conservador i amb l’ajuda de la gestió i els criteris de Joan Mañé i Flaquer , en diari polític d’opinió, coincidint amb la Revolució del 1854 Creà el subtítol De Avisos y Noticias , la qual cosa feu néixer el diari comercial amb publicitat pagada Assajà, amb èxit, una edició de la tarda, més reduïda, i independent de la del matí seguí els progressos del telègraf i donà una informació més actualitzada al diari El 1875 emprà per primera…
,
Wanda Landowska
Música
Pianista i clavicembalista polonesa.
Estudià al Conservatori de Varsòvia i posteriorment amplià estudis amb M Moszkowski a Berlín Del 1900 al 1913 residí a París, on fou professora de clavicèmbal de la Schola Cantorum El 1903 debutà com a clavicembalista i abandonà el piano Començà a fer gires de concerts, activitat que alternà amb la docència L’any 1913 passà a ser professora de la Hochschule für Musik de Berlín, on romangué fins el 1919 La seva figura és clau en el procés de recuperació de la música antiga dels segles XVI al XVIII El seu interès pel clavicèmbal la portà a encarregar obres per a aquest instrument a compositors…
Friedrich Gulda
Música
Pianista i compositor austríac.
Es formà al Conservatori Grossmann i amb F Pazofskij Posteriorment, el 1942 ingressà a l’Acadèmia de Música de Viena, on estudià piano amb Bruno Seidlhofer i teoria i composició amb Joseph Marx El 1946 guanyà el primer premi del Concurs de Ginebra, fet que li comportà l’inici d’una important trajectòria internacional, amb una fita destacada en el debut, l’any 1950, al Carnegie Hall de Nova York L’any 1962 renuncià en part al concertisme i es dedicà a la composició, fet que marcà un punt d’inflexió en la seva carrera Atret cada vegada més pel jazz , inicià una nova etapa en la qual aquesta…
Tomàs Sucona i Vallès
Cristianisme
Eclesiàstic, hebraista i traductor.
Joier de professió, a dinou anys entrà al seminari de Tarragona, on el 1868 guanyà la càtedra de llatí Ordenat sacerdot el 1871, feu estudis de grec, siríac i hebreu a Roma i, després de llicenciar-se a València en dret canònic 1873 i en filosofia i lletres i teologia 1875, obtingué el doctorat en aquesta matèria Professor de grec i d’hebreu al seminari de Tarragona, el 1875 hi fundà el Collegi de Missioners Pius IX Canonge i professor al Sacromonte de Granada 1879-82, fou promogut a canonge penitencier de Tarragona, on fou professor a la Universitat Pontifícia 1888-97 Publicà, per a l’…
,
Els requisits d’una alimentació sana
Per tal que una alimentació compleixi amb els criteris esmentats, cal que respecti uns mínims conceptes fonamentals Bàsicament, cal que sigui completa , és a dir, ha d’aportar a l’organisme una quantitat suficient de tots els nutrients que aquest necessita, tant energètics hidrats de carboni i lípids com plàstics proteïnes i reguladors del metabolisme vitamines, minerals, aigua i electròlits Un altre requisit fonamental per a evitar excessos o deficiències d’alguns nutrients en concret és, però, que sigui equilibrada , que mantingui un equilibri nutritiu , és a dir, que la…
assetjament
Psicologia
Dret penal
Maltractament en el qual la víctima és sotmesa a agressions continuades de tipus físic o, més habitualment, psicològic, per una altra persona (assetjador) o per un grup, amb un objectiu reconegut o bé sense.
Els efectes de l’assetjament sobre la víctima poden ser diversos, però són recurrents la pèrdua d’autoestima, la inseguretat, que impedeix enfrontar-se a l’assetjador o als assetjadors, els sentiment d’impotència i la sensació d’amenaça o de terror, reaccions que poden comportar alteracions greus en l’equilibri psíquic i conduir a estats d’angoixa, depressius o, fins i tot, al suïcidi Hom distingeix diferents tipus d’assetjament, segons el context en què es produeix, els objectius, el mitjà, el tipus de víctima o altres criteris Entre els més habituals hi ha l’ assetjament…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina