Resultats de la cerca
Es mostren 2393 resultats
germaneta dels pobres
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa fundada a Bretanya, a Sant Servan (Il-ha-Gwilun), el 1839 per Jeanne Jugan, dita sor Maria de la Creu.
És la primera i el prototip de les institucions privades dedicades a tenir cura dels vells d’ambdós sexes, amb caire totalment benèfic i privat És famosa llur confiança en la prividència i en el patrocini de sant Josep És ampliament estesa als Països Catalans, així com a la resta de l’Estat espanyol La primera casa fou fundada a Barcelona el 1863
anàlisi didàctica
Psicologia
Psicoanàlisi que segueix aquell qui es vol dedicar a la professió de psicoanalista.
Constitueix la peça clau de la seva formació, car, d’una banda, és l’ensenyament pràctic dels coneixements apresos teòricament, i de l’altra, és una cura que tot psicoanalista ha de realitzar, puix que en la relació de la transferència i la contratransferència ningú no pot anar més enllà d’allò que li permeten els propis complexos no resolts
emú

Emú
(CC0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels casuariformes, de la família dels dromicèids, d’1,5 m d’alçada, uns 50 kg de pes i cobert de ploma.
El bec és de color groc fosc, arrodonit a l’extrem i una mica comprimit lateralment Té el coll llarg, i el plomatge gris fosc És sociable, sedentari i omnívor La femella pon de deu a dotze ous de color verd fosc, que són covats pel mascle, el qual també té cura de la niuada Habita a Tasmània i Austràlia
Sant Pere de Tosquella (Pujalt)
Art romànic
Segons J Corbatera i Roca, historiador de Pujalt, el 1924, en obrir-se la carretera actual que porta a Cervera es van malmetre les ruïnes existents d’una antiga església de Sant Pere situada a l’indret conegut encara com la Tosquella Per a aquest historiador es tractava d’un antic monestir a cura de donats, però no n’aporta proves documentals
Joan Pau Constanç
Cristianisme
Eclesiàstic i guerriller.
Fou canonge de la collegiata de Ponts i de la seu de Vic 1823 El 1808, durant la guerra del Francès, organitzà un cos militar anomenat La Croada, format exclusivament per religioses i eclesiàstics Publicà Respuesta familiar a las erradas máximas del cura de Porriños sobre el tribunal de la inquisición 1814 i Consideraciones sobre la naturaleza del gobierno constitucional 1827
Montserrat

Coberta del número 82 del butlletí Montserrat (2008)
© Fototeca.cat
Publicacions periòdiques
Revista mensual que aparegué del gener del 1927 al juliol del 1936 per tal de suplir la crònica de l’activitat del santuari de Montserrat, publicada fins aleshores a Analecta Montserratensia
i a Vida Cristiana
; era també òrgan oficial de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat.
Fou dirigida per Antoni Ramon i Arrufat i, en els últims temps, per Lambert Cabestany El gener del 1982, després que l'any anterior s'hagués celebrat el Centenari de la proclamació de la Mare de Déu de Montserrat com a Patrona de Catalunya, se n’inicià la segona època, l'actual En té cura de l’edició l’associació Amics de Montserrat
Solidaridad Nacional
Periodisme
Diari del matí fundat a Barcelona el 14 de febrer de 1939, com a òrgan del Movimento Nacional, amb la maquinària i els locals presos al diari de la CNT Solidaridad Obrera.
Inicialment fou dirigit per Luys Santamarina posteriorment ho fou per Francisco Gutiérrez Latorre Publicà algunes seccions d’interès, com la literària, la d’art a cura de Rafael Manzano i la de música, de Ramon Pujol En ésser dissolt el Movimiento el 1976, fou traspassat als Medios de Comunicación Social del Estado i l’any següent deixà de publicar-se
Quintanes

El mas de les Quintanes, a les Masies de Voltregà
© Fototeca.cat
Caseria
Masia
Caseria i masia del municipi de les Masies de Voltregà (Osona), al sector nord-oriental del terme.
És esmentada ja el 1116 i té prop seu una església vinculada, com el mas, a la llegenda dels sants màrtirs de Vic, Llucià i Marcià Ha estat adquirida modernament per una entitat bancària que té cura de la seva explotació i fa servir el casal per a la celebració de cursets i trobades de formació agrícola i professional en general
refetorer | refetorera
Persona que té cura del refetor, de parar i desparar les taules, de l’aprovisionament, etc.
majordom
Història
A la corona catalanoaragonesa, primer funcionari palatí, que tenia cura dels serveis de la casa reial.
Aquest càrrec existia ja a l’alta edat mitjana, al regne d’Aragó, on exercí originàriament el govern i l’administració de la justícia, i al s XIV fou establert al Principat de Catalunya, en substitució del de gran senescal de Catalunya, que restà reduït a les seves funcions militars Les ordinacions de Pere III del 1344 instituïren tres nobles majordoms un del regne d’Aragó, un del Principat i un dels regnes de València i de Mallorca com a dignitats honorífiques pròpies dels consellers del rei sota llur autoritat hi havia dos cavallers majordoms , que eren els qui exercien l’ofici en la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina