El nadó ha d’ésser manejat amb molta cura, perquè encara no coneix el món que l’envolta i s’espanta fàcilment per qualsevol tipus de soroll o moviment brusc.
Quan se l’hagi d’agafar, és convenient d’apropar-s’hi a poc a poc, perquè encara no hi veu bé i així pot percebre sense ensurts la figura que se li acosta. Pot ésser útil de parlar-li suaument, per atreure la seva atenció.
Per a agafar l’infant quan està ajagut, és útil de passar-li una mà per sota del coll, fins a la cintura, de manera que l’esquena quedi repenjada sobre l’avantbraç; l’altra mà es col·loca sota les natges. Un cop assegurada aquesta posició, ja se’l pot aixecar, i en fer-ho convé que la persona que el pren li acosti la cara, per tal que l’infant pugui percebre’n el contacte.
Sempre que algú tingui el nadó en braços, ha de procurar de tenir-lo ben agafat, de manera que el cap i les extremitats no facin moviments imprevistos. Especialment, cal mantenir el seu cap ben subjecte, que no li pengi, perquè encara no és capaç de sostenir-lo.
Per a ajeure el nadó, cal fer inversament la maniobra anterior, i amb la mateixa cura. Cal, doncs, fer reposar primerament el cap, després l’esquena i, finalment, les natges, i assegurar-se de no enretirar les mans fins que l’infant no estigui ben estirat al llit.