Resultats de la cerca
Es mostren 3001 resultats
escola de Lleida
Portalada romànica del claustre de la Seu Vella de Lleida, típic exponent de l' escola de Lleida
© Fototeca.cat
Arquitectura
Nom amb què hom designa sovint l’estil d’un conjunt de monuments arquitectònics de l’etapa final del romànic (s XIII).
Centrada en la construcció de la seu de Lleida, es caracteritzà per la complexitat —filigranada o geomètrica— de la decoració, especialment de les portalades En són exemples les esglésies d’Agramunt, Vilagrassa, Santa Coloma de Queralt, etc L’influx de l’escola es féu sentir per terres d’Osca i Saragossa i arribà fins a València, on es patentitzà a la portalada de Palau, de la seu
Macari Planella i Roura
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres.
Titulat a Barcelona el 1863 Fou un dels socis fundadors del Centre de Mestres d’Obres de Barcelona el 1870 El 1876 dirigí la decoració de les sales del Centre al carrer del Pi, per a l’exposició artisticoindustrial Presidí el Centre del 1885 al 1890 És autor d’un interessant informe sobre el pla Baixeras el 1880 Té obres a Barcelona, Sant Gervasi i Sarrià
Johann-Michael Fischer
Arquitectura
Arquitecte.
Autor de nombroses esglésies i nombrosos convents a Baviera sobresurt especialment la d’Ottobeuren 1737-66, coberta amb cúpules sobre petxines, peça bàsica del rococó germànic Malgrat la riquesa de la decoració en estuc i de la complexitat de les plantes, l’estil de les seves obres palesa més serenitat que el d’altres mestres contemporanis, com Kilian Ignaz Dientzenhofer o Johann Balthasar Newmann
Jeroni Escarabatxeres i Ratxotxo
Escultura
Escultor barroc.
Membre d’una nombrosa família de fusters, era fill de Jaume Escarabatxeres Contractà els retaules de Sant Francesc de Sales, d’Esparreguera 1693, de Sant Joan, a l’Hospital de Pobres de Martorell 1698, i el d’Abrera És autor de la decoració de l’església de Sant Sever de Barcelona 1701 hi executà el frontispici i projectà les magnífiques tribunes i l’esgrafiat de la volta
Jean-Baptiste Tubi
Escultura
Escultor barroc francès d’origen italià, anomenat Le Romain
.
Desenvolupà tota la seva activitat a França Treballà en la decoració dels jardins de Versalles Apollo en el seu carro, El Vas de la Pau, El Roine És autor, també, de la tomba de la mare de Le Brun església de Saint-Nicolas de Chardonet i collaborà amb ACoysevox en els monuments funeraris de Colbert església de Saint-Eustache, París i Mazzarino Institut de France, París
Baró
Pintura
Escultura
Família d’artistes perpinyanesos dels ss XIV i XV; el més antic conegut és Pere Baró
, dit el Vell
(? — Perpinyà 1399), pintor i probablement escultor, que treballà per a les esglésies d’Hortafà (1367), Salses (1383) i Sant Cebrià (1388) i per a la casa de la procura de Perpinyà (1379); era seguidor de l’estil de Jaume Serra.
Fills i collaboradors seus foren Pere Baró — 1400, autor de les pintures de l’armari de Pasiols 1397 i del retaule de Santa Maria de la Mar, i Joan Baró , que treballà al palau reial de Perpinyà en la decoració de fustes i en la pintura de vidrieres Fill d’aquest fou Joan Baró — 1458, que decorà les vidrieres de la seu d’Elna 1448
Diego de Ortiz de Zúñiga
Literatura catalana
Escriptor.
Membre del capítol de la catedral de Sevilla i historiador d’aquesta ciutat, escriví Discurso genealógico de los Ortizes de Sevilla 1670 i Anales eclesiásticos y seculares de la ciudad de Sevilla 1677, història d’aquesta ciutat del 1246 al 1671 Donà nom a l’estil plateresc en qualificar els treballs de decoració de la Capilla de los Reyes de la catedral de Sevilla de '' fantasías platerescas '
estil Imperi
Fase del neoclassicisme corresponent al Primer Imperi francès.
Promogut per Napoléo I, fou dirigit per CPercier i PFFontaine Inspirat en les arts grecoromanes i egípcies, imposà els angles rectes i una certa rigidesa en la decoració Els mobles d’aquest estil, el principal creador dels quals fou GJacob, eren de superfícies llises amb aplicacions de bronze daurat Aquest darrer material fou també molt emprat en rellotges, canelobres i tota mena d’objectes decoratius
Nicolau d’Autona
Arquitectura
Arquitecte borgonyó.
L’any 1303 es trobava establert a València, on fou nomenat mestre major de l’obra de la seu juntament amb ell fou contractat el seu equip de mestres d’obres, amb el qual possiblement formava una corporació ambulant de constructors Li fou encomanada la decoració escultòrica, pictòrica i de vidrieres Acabà, segurament, de cobrir una nau i féu la portada dels apòstols i el cimbori
Joan Eimeric
Escultura
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres i escultor de Barcelona.
Autor d’una imatge de la Mare de Déu 1421, Museu de Sabadell i del portal de l’església de Sant Martí Vell a Sant Martí de Provençals, amb el sant cavaller representat al timpà, juntament amb les imatges del matrimoni Sellarès, mecenes de l’obra, i els senyals heràldics corresponents 1432 Unes estàtues d’apòstols i profetes que completaven la decoració són perdudes o molt malmeses
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina