Resultats de la cerca

S’inicià en gimnàstica artística a final de la dècada de 1940 Debutà en un campionat de gimnàstica l’any 1950 A final de la dècada s’inicià com a jutge de gimnàstica i els anys seixanta fou entrenador del gimnàs Garcia Alsina durant deu anys, amb el qual aconseguí el Campionat d’Espanya de clubs en dues ocasions Fou un dels primers entrenadors de trampolí de Catalunya i durant la dècada de 1970 entrenà Laura Bertrán, campiona d’Espanya que debutà en una competició masculina l’any 1972 Fou delegat i vocal de la Federació Catalana de Gimnàstica

S’inicià en aquest esport el 1967, i formà part dels equips de Catalunya i Espanya amateurs en totes les categories 1975-90 Fou campió d’Europa júnior per equips 1981, campió d’Espanya absolut amateur , i assolí la medalla de bronze en els Jocs Mediterranis 1983 Guanyà deu Campionats de Catalunya individuals 1980, 1985-90, 1994, 1995, 1997 i dos de dobles 1981, 1989 A més, fou vocal de la Federació Catalana de Golf 1984-95 i, el 1987, fundà l’empresa Green Project de disseny de camps de golf juntament amb Magí Sardà, de la qual és el conseller delegat

Flequer d’ofici, a divuit anys ingressà al sindicat de forners de la CNT Després de la vaga general del 1917 es traslladà a Madrid Fou nomenat membre del comitè central del Partido Comunista de España, al quart congrés, a Sevilla 1932, i, després, secretari general El 1935 assistí com a delegat al setè congrés de la Internacional Comunista a Moscou, on fou elegit membre del comitè executiu de la Tercera Internacional En les eleccions del 1936 fou elegit diputat a corts per Madrid Després de la guerra s’exilià a França, i després a Moscou

Residí definitivament a Barcelona des del 1905, i, nebot d’Hermenegildo Giner de los Ríos, s’adherí a Lerroux contra el moviment de Solidaritat Catalana Fou, com a radical, regidor en 1909-11 i el 1915 i alcalde de Barcelona del gener del 1918 al juny del 1919 Durant la Segona República fou nomenat delegat especial de l’Estat espanyol en el Consorci del Port Franc Debutà com a tenor el 1895 amb Cavalleria Rusticana , i collaborà amb la societat coral Catalunya Nova El 1897 estrenà a Sitges La fada , de Morera i JMassó i Torrents

Exercí també com a escultor i mestre fuster Es casà amb una filla de l’impressor Francesc Bro i Sala, el darrer de la cèlebre dinastia de llibreters El 1811, per herència, prengué possessió dels tallers d’impremta Bro —que vengué després—, de terres a Pujals dels Cavallers i de diverses cases de Girona Fou delegat pels gremis, el 1833, conjuntament amb Lluís Barnoya i Damià Roger, a la junta especial que preparà les festes celebrades a la ciutat pel jurament d’Isabel II Construí diversos habitatges particulars al carrer del Vern, on posseïa també una casa al número 10

Estudià a Barcelona, i es doctorà en medicina 1830 El mateix any, Pròsper de Bofarull el nomenà delegat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó a Ripoll, per tal que recollís la documentació i els llibres que s’haguessin salvat de la crema del monestir de Ripoll Emprengué les accions necessàries per a salvar el monestir de l’expropiació decretada pel govern i impedí que en fos consumada la destrucció Membre de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona, hi presentà comunicacions que foren publicades, com els Apuntes acerca del cólera morbo asiático de Ripoll en 1865 1866

Setè marquès de Villores Carlí, ocupà ben aviat càrrecs importants en el partit Fou cap legitimista de València i, arran de l’escissió de Vázquez de Mella 1919, que tingué molts partidaris al País Valencià, defensà la posició del pretendent Jaume de Borbó, que el nomenà cap delegat de la Comunió Tradicionalista i secretari general polític a Espanya Alfons Carles de Borbó 1931 el ratificà en el lloc Treballà en la formació d’una aliança de les forces dinàstiques, carlines i alfonsines, en els primers anys de la Segona República Pertangué a la Mestrança de València i a diverses…

A París, féu pràctiques amb Le Corbusier 1931-36 El 1937 construí el Pavelló del Japó de l’Exposició Internacional de París, obra considerada a Occident com la primera que incorpora el llenguatge arquitectònic internacional als plantejaments tradicionals japonesos Actiu en el CIAM, fou delegat del Japó al CIRPAC El 1951 creà el museu d’Art Modern de Kamakura, que és una de les obres que inicien el renaixement arquitectònic japonès després de la Segona Guerra Mundial La casa Internacional de Tòquio —1955, amb la collaboració de Mackawa i Yoshimura— i l’immoble Tokyo-Kaikan 1953-54…

Llicenciat en dret, estudià a les universitats de Leiden i Amsterdam, a la London School of Economics i a la Universitat de Berlín Fou delegat permanent de l’ONU 1949-52 i ministre d’afers estrangers en 1938-40, 1943-44, 1952-56 en aquesta ocasió, com a coministre i 1956-71 El 1957 fou un dels signants del Tractat de Roma, punt d’arrencada de la Comunitat Econòmica Europea Fou secretari general de l’OTAN entre el 1971 i el 1984 El 1967 rebé el premi Carlemany per la seva contribució a la política europea

Milità a l’Acció Catòlica i fou president de la Junta Local de Badalona dels Ejercicios Espirituales S'inicià políticament dins la Lliga Regionalista, posteriorment ingressà a la Comunión Tradicionalista i, finalment, a la FET-JONS La militància falangista marcà la seva carrera política fou delegat comarcal d' ex-cautivos , secretari local del Movimiento 1940 i membre de la Guàrdia de Franco Propietari d’una agència de viatges, esdevingué tinent alcalde 1961 i alcalde de Badalona 1964-74 i diputat provincial 1967-74 La seva gestió es distingí per la pacificació d’un ajuntament…