Resultats de la cerca

Situada a l’exterior i a l’oest de la vila de Perpinyà, la domus S Assisclija és esmentada el 902 La documentació sobre aquesta església, però, és molt escassa Depenia, al segle XII, de Sant Ponç de Tomeres Qualificada d‘ “ecclesia ruralis” el 1435, era un priorat que fou unit a Sant Joan de Perpinyà pel bisbe Galceran Albert el 14 d’abril de 1451 No era més que una hermita al segle XVII i, malauradament, ha estat totalment enderrocada al segle XX

Existia ja el 1121 amb el nom de Santa Maria de Sauva Negra Entre el 1218 i el 1236 fou ampliada amb un atri o segona nau pels senyors de Cassoles i s’hi erigí una petita comunitat de donades, sota l’obediència d’un rector o sacerdot, la qual durà poc temps Depenia de la parròquia de Santa Coloma Sasserra Tingué rectors propis fins al segle XVIII i culte fins al XIX Resten importants ruïnes a l’extrem de la moderna urbanització del Puigsagordi Sota seu, hom ha construït una petita resclosa

L’activitat del Canal ocupava la població del territori, així com una part important de treballadors de l’estat de Panamà, l’economia del qual en depenia estretament Cedida als EUA pel tractat Hay-Bunan-Varilla 1903, amb la naixent República de Panamà, pertangué als EUA fins el 1979 i era administrada per un governador Aquell any es firmà un tractat entre Panamà i els EUA, i el Canal i la zona adjacent passaren a ésser administrats conjuntament per ambdós països fins el 1999, quan els EUA abandonaren el territori

L’església de Sant Quirze o Sant Quirc, és un edifici dels segles XVII-XVIII d’una sola nau amb capçalera rectangular a l’est i dues capelles laterals Als peus de l’església, a l’oest, s’obre la porta d’arc de mig punt i un petit ull de bou Remata la façana una espadanya amb dos arcs de mig punt L’any 2020, l’edifici era en bon estat, i s’hi reformà la coberta Depenia de la parròquia de Sant Jaume de Berrós Jussà

El seu antic terme és regat per les séquies de Montcada i de Tormos Antiga alqueria islàmica d’una gran extensió, Jaume I de Catalunya-Aragó feu sobre el seu territori més de vint donacions fins el 1242 L’església de Sant Jaume depenia de la parròquia de Burjassot Resten alguns vestigis de la creu coberta 1469 existent en aquest indret, a l’antic camí de Llíria Fou municipi independent fins el 1872 Fou vicari de Beniferri Joan Martí, un dels iniciadors de l’aixecament contra Napoleó a València 1808

Hi passa el camí que comunica el Pallars amb el país de Foix pel port d’Àreu o port de Boet De la seva església parroquial de Sant Feliu, romànica, amb una torre de planta quadrada, depenia l’antiga església, també romànica, de Santa Maria de la Torre A poca distància i aigua amunt del poble hi ha el nucli de la Força d’Àreu, amb les restes de l’antic castell d’Àreu Constituí un municipi fins el 1927 Havia pertangut al quarter de Tírvia del vescomtat de Castellbò

La capella de Sant Pau es troba annexa al mas de la Coma, situat a la part llevantina de l’antic castell de Fornils, en un paratge situat a ponent de l’església de Sant Martí Sacalm, de la qual depenia religiosament És esmentada en els mateixos testaments dels anys 1269 i 1317 que fan el primer esment de Sant Pere de Fornils A diferència de Sant Pere es va refer al segle XVII i es va restaurar de nou al començament del segle XIX No té culte, però en conserva sencer l’edifici

No queda cap rastre aparent d’aquesta església, esmentada des del 982 i que encara existia al segle XVII El lloc de Bigaranes era situat al nord-oest del poble de Santa Maria, en uns terrenys avui dedicats a la vinya Era una església que depenia del monestir de Sant Pere de Rodes L’any 982 un precepte del rei Lotari confirmava a l’esmentat monestir la possessió d’un alou a Bigaranas amb l’església de Sant Andreu Als segles XI i XII, Sant Miquel de Cuixà també havia adquirit uns alous a Bigaranes

L’església de Santa Magdalena de Malosa és avui totalment perduda devia ésser una església preromànica que com Sant Julià de Cosp, Sant Esteve de Montner o Tubau, Sant Cristòfol de les Planes, Santa Maria dels Oms i Sant Llorenç de Corrubí, depenia de l’església parroquial de Sant Jaume de Frontanyà des del segle X, en què fou consagrada la primera església de Frontanyà Devia centrar un petit nucli de poblament d’una certa densitat demogràfica, probablement una antiga vila, i en avançar l’edat mitjana devia perdre importància i quedar sense culte

Es troba a l’extrem nord del terme, prop del límit amb el d’Aguilar de Segarra, sobre cal Conco En romanen notables restes, conegudes pel Monestir , que indiquen que l’església fou feta al s XII Existia ja el 1197, i depenia de Sant Pere de la Portella Pràcticament no tingué comunitat només un prior i un o dos servents Els priors eren a la vegada monjos de la Portella Es perden les seves notícies al s XVI En depenien l’església de Santa Maria del Pla i la de Sant Miquel, preromànica, ara excavada, no lluny de Sant Pere del Mont