Resultats de la cerca

Cinquè duc d’Osuna i duc consort d’Uceda, marquès de Peñafiel i consort de Frómista, comte d’Ureña Fill de Juan Téllez-Girón y Enríquez de Ribera , el succeí com a cap de les galeres de Sicília 1656, després d’uns quants anys al Milanesat Lluità a Portugal 1657-64, però es desprestigià amb la derrota de Castelo Rodrigo 1664 Nomenat lloctinent de Catalunya 1667-69, en esclatar la guerra de Devolució contra Lluís XIV de França hagué d’organitzar la defensa del Principat les seves exigències d’armes i tropes li feren mantenir relacions tibants amb les autoritats catalanes Féu costat al moviment…

Fou, successivament, boteller del rei Pere el Cerimoniós i administrador de la comanda de Montalbán 1376, algutzir del mateix rei 1379, batlle general de València 1380-81 i governador general de València 1381-86, càrrec del qual fou destituït pel rei Pere, de qui era també camarlenc, perquè s’havia decantat pel partit de l’infant Joan en la disputa entre pare i fill, però fou reposat en el mateix càrrec per Joan I, esdevingut rei 1387-89 Prengué part en les lluites de bàndols del 1396 a València al costat del Bort Diez, dels Centelles i de Vidal de Blanes, contra Jaume de Soler i…

Fou diputat a les corts de l’Estatut Reial Membre destacat del partit progressista, féu costat a Espartero el 1840, però les arbitrarietats d’aquest inclinaren Olózaga a oposar-se a la regència del general Després del govern de López, fou president de govern novembre del 1843 Des d’aquest càrrec intentà la formació d’un govern progressista, i per aconseguir-ho recorregué fins i tot a la dissolució de les corts Aquesta decisió però, provocà una reacció fortíssima a la cort i entre els moderats, i Olózaga, acusat d’haver violentat la voluntat de la reina, que aleshores tenia 13 anys, fou …

Afiliat al progressisme radical, fundà el diari satíric “El Guirigay”, des del qual atacà Maria Cristina i els moderats Però, quan el 1841 fou elegit diputat a corts, començà el seu moderantisme s’oposà a la regència d’Espartero i participà en les revoltes de Barcelona 1842 i Torrejón de Ardoz 1843 Arribà a cap del govern moderat 1843-44, càrrec que exercí autoritàriament Destituït, fou nomenat ambaixador a Portugal 1844-46, i durant el Bienni Progressista s’exilià a Biarritz Malgrat la seva impopularitat, Narváez el féu ministre de governació 1864-65 i 1866-68 A la mort d’aquest…

Estudià a Cervera i a Barcelona i exercí un quant temps a Guissona Fou metge militar i cirurgià de la família reial Durant la guerra del Francès passà a Mallorca El 1814 fou nomenat catedràtic d’obstetrícia del Colegio de San Carlos on havia professat ja el 1801 fou destituït per les seves opinions polítiques el 1824, i rehabilitat més tard Fou el principal autor del pla de reforma del 1827, que uní els ensenyaments de medicina i cirurgia Rebé el títol de marquès de la Salut 1846 Entre els seus escrits cal remarcar Memoria sobre el arreglo de la ciencia de curar 1836, exposició…

D’origen humil, es destacà per la seva eficàcia com a comptable d’una casa de Nàpols que proveïa l’exèrcit, i Carles VII de Nàpols el féu administrador general dels queviures militars 1742, director general de duanes 1746 i secretari de finances 1753, càrrec en el qual continuà quan el rei esdevingué Carles III d’Espanya 1759 i se l’emportà a Madrid El 1763 assumí, a més, la cartera de guerra i, interinament, la de gràcia i justícia, fins el 1765 Serví les idees regalistes del monarca, adoptà una política econòmica liberalitzadora, féu algunes reformes a l’exèrcit, impulsà la urbanització de…

El FC Barcelona l’anomenà entrenador de bàsquet interí a mitjan temporada 2007-08 Gràcies al bon rendiment de l’equip, fou renovat per les temporades següents Al capdavant del primer equip, ha estat campió de l’Eurolliga 2010, de la Lliga ACB 2009, 2011, 2012, 2014, de la Copa 2010, 2011, 2013, de la Lliga catalana 2009, 2010, 2011, 2012, 2013, 2014, 2015 i de la Supercopa ACB 2009, 2010, 2011, 2015 Fou nomenat millor entrenador de l’Eurolliga el 2010 i millor entrenador de l’ACB el 2010, el 2011 i el 2016 El juny del 2016 li fou rescindit el contracte i signà contracte amb el Panathinaikos…

Estudià a Berlín amb M Mayer-Mahr i R Breithaupt piano, amb Karl Muck direcció i amb E Humperdinck composició El 1908 fou korrepetitor al Berlin Hofoper el 1911 ja era assistent de Muck a Bayreuth, i després fou director suplent a Essen i Augsburg El 1914 dirigí òpera a Bremen, on fundà la Neue Musikgesellschaft, entitat que a més a més dirigí El 1924 passà a la Staatsoper de Berlín, ciutat en la qual també donà classes a la Hochschule für Musik, d’on fou destituït amb l’arribada del nazisme 1933 per les seves idees esquerranes i el compromís amb la nova música, que el convertien…

Començà a la UE Sarrià, club en què havia jugat, i al GEiEG Debutà a la màxima categoria amb l’Arrate 1989-92 i fou el tècnic més jove que arribà a primer entrenador Fou el tècnic del Galdar 1992-2003 Salvà el Bidasoa en el play-off de descens la temporada 1998-99 i fitxà pel conjunt basc la temporada 2003-04, tot i que fou destituït el febrer del 2004 Fou el seleccionador de l’Argentina 2004-05, i després dirigí l’Ademar de Lleó 2007-11, amb el qual aconseguí una Copa Asobal 2009 Compaginà aquest càrrec amb el de seleccionador del Brasil 2005-08 i 2012-16, equip amb el qual…

Defensa central conegut com Frank de Boer , jugà a l’Ajax d’Amsterdam durant nou temporades 1988-98 i s’incorporà al FC Barcelona 1999-2003, juntament amb el seu germà bessó Ronald Fou campió de Lliga en la primera temporada Posteriorment jugà amb el Galatasaray 2003, el Glasgow Rangers 2004, l’Al-Rayyan 2004-05 i l’Al-Shamal 2005-06, on es retirà Internacional neerlandès en 112 ocasions, jugà dues Copes del Món 1994, 1998 i tres Eurocopes 1996, 2000, 2004 S’inicià com a entrenador essent assistent de Bert van Marwijk en la selecció dels Països Baixos en el Mundial del 2010 Fou entrenador de…