Resultats de la cerca
Es mostren 2712 resultats
Santa Margarida a Salàs (Salàs de Pallars)
Art romànic
L’advocació de santa Margarida, del terme del castell de Salàs, és esmentada l’any 1200, en la cessió d’un lexivum i de l’alou de Santa Margarida, feta per la comtessa Guillema a favor d’Arnau Pere i Ermengarda El 1239, en la donació d’un alou a Arnau Pere i Ermessenda, s’esmenta el preceptor de Santa Margarida de Salàs En la visita pastoral del 1758 a la parròquia de Salàs, s’indicà que la capella de Santa Margarida estava “ indecente ” Possiblement un progressiu abandonament de l’edifici ha estat la causa de la seva desaparició
Santa Creu o Santa Helena (Àger)
Art romànic
Antiga capella del terme d’Àger situada entre la vila i el poble d’Agulló Avui és coneguda amb el nom de santuari de la Vasa de la Vera Creu o Santa Helena Els seus orígens són molt antics Ja es documenta en el testament sacramental del difunt Exabel, senyor de Pedra, de l’any 1059 També s’esmenta en el testament de Pere Exabel del 1145, el qual féu una donació d’un trull ad Sancta Cruce Des del segle XIV es documenten les processons que la parròquia de Sant Vicenç d’Àger hi feia al mes de maig
Santa Anna (Mediona)
Art romànic
Aquesta capella, situada prop del terme de Sant Quintí, existia com a mínim des del segle XIII Es té constància d’una donació a l’església el 1299 El 1316 tenia cura del temple un donat, i més tard se n’encarregà la mateixa família Busquets, que vivia a la masia del costat El 1582 els jurats del terme de Mediona van decidir engrandir el temple perquè era molt visitat, i en modificaren completament l’antiga obra romànica Més tard l’edifici va sofrir altres reformes Conserva un portal de mig punt de tradició romànica fet de pedra ben treballada
Castell de Guardiola (Font-rubí)
Art romànic
Durant l’alta edat mitjana, dalt del turonet de l’actual poble de Guardiola, a la zona on hi ha les ruïnes de Can Pujol, hi devia haver una petita fortalesa o torre, com dóna a entendre el topònim i la documentació de l’època Guardiola apareix documentada per primera vegada en un document del 966 Poca cosa més es coneix d’aquesta fortalesa Una altra referència es troba en una donació a la canònica de Santa Maria de Solsona de l’any 1096, en la qual s’esmenta el castell de Guardiola en les afrontacions d’un alou
Sant Joan de Ginclar
Aquesta església és la parròquia del petit poble de Ginclar, situat a la riba dreta del riu Bolzana L’actual edifici és del segle XVIII Fins al segle XIX tingué contigu el cementiri Aquesta disposició permet pensar que l’església té un origen alt medieval i que va presidir el naixement del vilatge Aquesta hipòtesi és reforçada pel fet que el lloc és conegut des del segle XIII, moment en què era una possessió de l’abadia de Sant Miquel de Cuixà, sens dubte arran d’una donació feta pels comtes de Besalú als segles X o XI
Castell de Massalió
Art romànic
La vila de Massalió és damunt un turó de 359 m d’altitud, a la riba esquerra del Matarranya El lloc i el castell de Massalió foren conquerits als musulmans vers el 1157 pel comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, i el 1175, el seu fill, el rei Alfons I, en féu donació al bisbe de Saragossa i al capítol de Sant Salvador de la mateixa ciutat Poc després el prelat de Saragossa infeudà l’indret a diversos senyors, fins que el 1308 recuperà la jurisdicció del lloc Actualment no resta cap vestigi del castell medieval del poble de Massalió
Castell de Bot
Art romànic
El poble de Bot és situat al SW de Gandesa, a la dreta del riu de la Canaleta L’indret és esmentat per primera vegada el 1153, en la donació del castell de Miravet a l’orde del Temple Es té notícia del castell de Bot des del 1248, en què Elvira de Cervelló cedí a l’orde del Temple els seus drets sobre el castell i la vila de Nonasp, juntament amb el castell i la vila de Bot i altres possessions Bot formà part de la comanda d’Horta En l’actualitat no resta cap vestigi del castell
Gausbert I d’Empúries-Rosselló
Història
Comte d’Empúries-Peralada i de Rosselló (916-931).
Fill del comte Sunyer II i d’Ermengarda Es casà amb Trudegarda Succeí el seu germà Benció I el 916, quan assistí a la consagració de la catedral d’Elna d’on foren bisbes els seus germans Elmerad i Guadall, a la qual féu una donació el 931 Era germà d’Arsenda, muller de Francó, vescomte de Narbona Una inscripció de l’església de Sant Martí d’Empúries —que renovà el 926— l’anomena heroi triomfant , segurament per haver rebutjat una incursió de pirates sarraïns o haver ajudat Ramon III de Tolosa contra els magiars 924
Ermengarda I de Carcassona
Història
Comtessa de Carcassona i Rasès, vescomtessa de Besiers i d’Agde (1067-68).
Filla del comte Pere II i de Ramgarda de la Marca i muller del vescomte de Nimes i d’Albi Ramon Bernat I Trencavell El 1067 vengué, d’acord amb el seu marit, els seus drets sobre els comtats de Carcassona i Rasès als seus oncles Ramon Berenguer I de Barcelona i a la muller d’aquest Almodis de la Marca, donació consolidada el 1068, el 1070 i el 1071 per renúncia d’altres hereus, però continuà administrant amb el seu marit i més tard amb el seu fill Bernat Ató I els comtats amb el títol de vescomtessa
Sant Bernabé o Sant Marrambeu de Miralpeix (Camarasa)
Art romànic
Situació Vista interior de l’absis, amb un fort esvoranc que en compromet l’estabilitat ECSA - AM Vilarrúbias Les ruïnes de Sant Bernabé es troben enmig dels camps de conreu que hi ha als peus de la serra de Fontllonga, per la banda de ponent i en direcció a la vall de la Noguera Pallaresa Mapa 33-13328 Situació 31TCG222485 Per a arribar-hi cal prendre la carretera Balaguer-Camarasa-Tremp, C-147, més coneguda com a carretera del Doll, fins a una pista que neix a l’esquerra de la carretera, 600 m més enllà de la cruïlla del poble de Fontllonga És una pista una mica difícil que al cap de 1 700…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina