Resultats de la cerca
Es mostren 523 resultats
El cuplet català
Cafè concert , R Canals, 1903 MNAC-MAMB / RM Al principi de segle, la població urbana que havia creat la nova societat industrial orientava les seves preferències culturals cap a uns gèneres que només s’oferien en castellà La cançó comercial, la novella o el melodrama en aquesta llengua prenien el lloc al que havien representat els Cors de Clavé, el teatre de Pitarra o el periodisme de “L’Esquella de la Torratxa”, al final del segle XIX En particular, al llarg dels primers anys de segle, s’havia imposat entre els sectors populars un gènere de música lleugera que aviat aconseguí…
Hàbits nocius
En capítols precedents d’aquesta obra ja s’ha tractat de les conseqüències de diversos hàbits que poden ésser considerats nocius per les seves repercussions negatives per a la salut, com ara algunes pautes alimentàries inadequades o el sedentarisme En aquest capítol, fem referència a un altre tipus d’hàbit nociu, considerat en termes generals el més perillós el consum de diversos tòxics, és a dir, productes que contenen substàncies capaces d’ocasionar nombrosos efectes perniciosos per a la salut, i l’administració exagerada o reiterada dels quals provoca trastorns i/ o lesions en diversos…
cau
Jocs
Joc de cartes en què els jugadors, en nombre de quatre (cadascun dels quals rep quatre cartes en cadscuna de les tres donades), van abatent, l’un darrere l’altre, una carta de llur joc, llevat que en llur joc tinguin una carta d’igual valor que una de les abatudes.
En aquest cas la prenen amb la seva ensems amb les que formen escala ascendent amb aquesta, si n'hi ha i a la fi hom compta les arreplegades per cada jugador i hom cobra per les que passen de dotze, i en què té premi el fet de tenir dues cartes ronda o tres cartes rondí del mateix valor, el fet de poder, un jugador, arreplegar amb la seva carta la que el jugador anterior acaba d’abatre fer cau , el fet de poder arreplegar les dues del cau fer recau i el fet de poder arreplegar les tres del recau fer sant Vicenç De vegades hom premia també el fet d’arreplegar totes les cartes abatudes…
Santa Maria de Sales (Viladecans)
Art romànic
Situació Aspecte exterior de la capella, precedida per un porxo d’època tardana ECSA - E Pablo És situada al cementiri municipal, en una terrassa sobre la carretera a Santa Creu de Calafell, al quilòmetre 8 de la qual hi ha un camí que hi porta MPP Mapa 36-17448 Situació 31TDF187754 Història La primera menció medieval del lloc és del 986, quan el comte Borrell va fer una permuta amb el monestir de Sant Cugat, al qual donà una terra seva pròpia que li pervingué dels seus pares, situada “ in terminio de castrum Eraproniano, in locum quem dicunt Sales ”, és a dir, al terme del castell d’…
Sant Pere d’Ullastre (Castellar del Vallès)
Art romànic
Situació Capella rural, amb la planta trebolada, característica de la comarca J M Masagué A la part de migdia del terme municipal de Castellar del Vallès, a la riba esquerra del torrent de Colobrers, entre aquest i la capçalera del riu Tort, hi ha l’ermita de Sant Pere d’Ullastre Al costat hi ha l’antiga masia de la qual ha pres el nom, can Santpere, i veïna, a 300 m en direcció nord-est, can Casamada És emplaçada a 295 m d’altitud en un lloc relativament pla També es coneix popularment per Sant Pere de la Cadireta, ja que s’hi venera una imatge de Sant Pere, assegut Mapa L36-15392 Situació…
Sant Martí de Castelló de Meià (Artesa de Segre)
Art romànic
Situació Angle nord-est del recinte murat que conté, al nivell superior, les restes de l’església de Sant Martí ECSA - JA Adell Les restes de l’església de Sant Martí es troben dins el conjunt, totalment en ruïnes, del castell de Castelló de Meià, situat al cim d’un esperó rocallós que domina el coll del serrat que separa la vall d’Ariet de la vall de Meià Mapa 33-13328 Situació 31TCG329502 L’itinerari per a arribar a l’església és el mateix descrit en la monografia anterior JAA Història Encara que hi ha notícies contradictòries, aquesta església degué ser la parroquial del terme del castell…
Josep Vicent Ortí i Major
Historiografia catalana
Escriptor.
Vida i obra Descendent de la nissaga iniciada al s XVII pel seu avi, Marc Antoni Ortí, secretari de la ciutat de València, estudià gramàtica, filosofia i jurisprudència, i ocupà, també, un càrrec burocràtic al servei de la municipalitat com a secretari de la Fàbrica del Riu Les seves primeres manifestacions literàries estan vinculades a acadèmies poètiques com la de les Senyores 1698 i la de València 1701-07 Durant la guerra de Successió, la família Ortí es declarà proborbònica…
La gestió de la vida
La vida de les persones en societat és orientada per una sèrie de moments significativament importants que, des del naixement fins a la mort, n’ordenen el sentit Tot i que la diversitat de formes de vida és molt gran, a través d’algunes dades com les que mostra aquest mapa per a algunes grans àrees del món –l’edat del matrimoni, l’edat de tenir el primer fill i l’edat de la jubilació, a més de l’esperança de vida– ens podem fer càrrec de la magnitud de les diferències que marquen la manera de viure de la gent segons el lloc on habiten Les grans àrees del món corresponen a les 21 divisions…
Dos models de reconversió: la tèxtil llanera i la SEAT
Manifestació unitària del sector tèxtil, Barcelona, JSoteras, octubre del 1977 AJS D’entre els nombrosos casos de reconversió industrial que es van produir a Catalunya, se n’han escollit dos —el de l’àmbit tèxtil llaner i el de la SEAT— que semblen significatius, tant per les característiques de les empreses implicades com pel fet que es realitzaren amb mitjans molt diversos, a causa de les seves peculiaritats La producció de filats i teixits de llana havia estat un dels grans sectors tradicionals de la indústria catalana, amb una forta concentració de les seves activitats a les àrees de…
la Fuliola

La Fuliola
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell, a la plana regada pel canal d’Urgell, al S de la serra d’Almenara.
Situació i presentació Limita, a tramuntana, amb el municipi d’Agramunt, a l’W amb el de Penelles Noguera, al S amb el d’Ivars d’Urgell Pla d’Urgell i l’enclavament del Tarròs del municipi de Tornabous, i a l’E també amb Tarròs El terme comprèn els pobles de la Fuliola, cap administratiu, i Boldú Travessa el poble de la Fuliola la carretera C-53, que va de Vilagrassa a Balaguer Del nucli surten diversos camins vers Barbens, Ivars i Agramunt La població i l’economia En el fogatjament de 1553 es comptabilitzaren 32 focs L’any 1718 el municipi de la Fuliola tenia 203 h, i el 1787 havia augmentat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina