Hàbits nocius

En capítols precedents d’aquesta obra ja s’ha tractat de les conseqüències de diversos hàbits que poden ésser considerats nocius per les seves repercussions negatives per a la salut, com ara algunes pautes alimentàries inadequades o el sedentarisme. En aquest capítol, fem referència a un altre tipus d’hàbit nociu, considerat en termes generals el més perillós: el consum de diversos tòxics, és a dir, productes que contenen substàncies capaces d’ocasionar nombrosos efectes perniciosos per a la salut, i l’administració exagerada o reiterada dels quals provoca trastorns i/ o lesions en diversos òrgans, origina un deteriorament de vegades molt notori de la qualitat de vida, i fins i tot és responsable d’alts índexs de mortalitat, com són el tabaquisme i l’abús en la ingestió de begudes alcohòliques. Des del punt de vista de la salut pública, tant el tabaquisme com el consum excessiu de begudes que contenen alcohol etílic, hàbits molt estesos en la nostra societat, tenen greus conseqüències: figuren entre les causes més importants de mortalitat i, per extensió, constitueixen l’origen d’un marcat deteriorament de la qualitat de vida de gran part de la població.

En realitat, a primera vista és difícil d’entendre que tantes persones consumeixin, de manera habitual i moltes vegades sense control, productes que, com se sap fefaentment, tenen repercussions nocives per a la salut. L’explicació és molt complexa, ja que hi ha nombrosos factors involucrats en l’adquisició d’aquests tipus d’hàbits. Si bé en primera instància el consum de determinades substàncies tòxiques és voluntari —induït i fomentat per factors socials—, un cop instaurat, l’hàbit nociu sol ésser molt difícil d’abandonar, a causa de les característiques especials de les substàncies tòxiques, que tenen nombrosos efectes en l’organisme. En principi, lògicament, llur consum tindrà certs efectes que podrien ésser considerats plaents, ja que es tracta de substàncies psicòtropes, és a dir, que actuen a nivell del sistema nerviós central. Però després d’un cert temps d’utilització, llur consum no es manté perquè sigui una font de plaer sinó que tendeix a fer-se permanent malgrat que l’usuari no ho pretengui premeditadament, perquè els tòxics als quals ens referim es comporten com a drogues: substàncies el consum de les quals crea tolerància, mecanisme per mitjà del qual cal augmentar progressivament les dosis de la substància per tal d’aconseguir-ne el mateix efecte; dependència psíquica, ja que davant la manca de la substància, l’individu habituat es troba incòmode i es veu compel·lit a repetir-ne el consum; i fins i tot dependència física, ja que enfront d’una disminució de l’aportació del tòxic, l’individu presenta un cert malestar orgànic que tendeix a compensar amb una nova administració del producte, i això és molt manifest quan hi ha una cessació sobtada de l’aportació d’aquest, la qual cosa s’acompanya d’un conjunt de trastorns orgànics al qual hom dóna el nom de síndrome d’abstinència; en definitiva, la persona habituada a aquestes drogues té necessitat de consumir-les, encara que això li comporti nombrosos efectes perjudicials per a la seva salut i fins i tot encara que li provoqui conflictes en el seu entorn familiar i social.

El present capítol se centrarà en primer lloc en l’hàbit tòxic més important en el nostre medi des del punt de vista de la salut pública: el tabaquisme. En efecte, el consum de tabac afecta una gran part de la població i és una de les causes més importants de mortalitat en el nostre país, ja que es troba en l’arrel de molts trastorns greus, com són particularment el càncer de pulmó i diversos trastorns cardiovasculars, tot i que també és origen de moltes altres alteracions que, si bé no són causa de mort, deterioren notòriament la qualitat de vida. Així, s’expliquen detalladament els efectes nocius del tabaquisme i també es comenten, especialment, els procediments més emprats i eficaços per a aconseguir l’abandó de l’hàbit.

A continuació farem referència a l’hàbit tòxic que segueix en importància en el nostre medi: el consum d’alcohol. En realitat, les alteracions orgàniques provocades pel consum exagerat i reiterat de begudes alcohòliques ja han estat comentades en aquesta obra en diferents apartats; per exemple, la cirrosi hepàtica causada per l’alcohol ja ha estat tractada en el capítol dedicat a les malalties de l’aparell digestiu, en el volum 5. En aquest capítol s’expliquen, doncs, les característiques de l’alcohol etílic, el seu metabolisme i els efectes sobre l’organisme, les característiques i les conseqüències de la intoxicació aguda i també les de la intoxicació crònica. Amb això, pretenem ampliar les explicacions que ja han estat donades en altres apartats d’aquesta obra, entre els quals destaca el dedicat específicament a l’alcoholisme, en el volum 2.

Finalment, cal destacar que en aquesta obra, també en el volum 2 i sota el títol de Drogaaddicció, es tracta del consum d’altres substàncies tòxiques —derivats de la cannabis, al·lucinògens, inhalants, cocaïna i derivats de l’opi—, i de l’ús sense objectiu terapèutic de determinats medicaments —tranquil·litzants, hipnòtics i amfetamines—. En aquell apartat s’expliquen tant els efectes de la intoxicació aguda com les característiques i nombroses conseqüències del consum habitual d’aquestes substàncies, per la qual cosa hi remetem els lectors interessats a conèixer-ne detalls.