Resultats de la cerca
Es mostren 460 resultats
Irving Fisher
Economia
Economista nord-americà.
Professor a la Universitat de Yale 1895-1935, fou el primer president de l' Econometric Society Elaborà, dins la tendència del marginalisme, un model d’equilibri general en The Mathematical Investigations in the Theory of Value and Prices 1892 Posteriorment es referí a l’equilibri del mercat concret en què es determina el tipus d’interès The Rate of Profit , 1907 The Theory of Interest, 1930 Elaborà una fórmula, coneguda com a fórmula de Fisher o equació de canvi de la teoria quantitativa MV = PT , que relaciona l’oferta monetària i la seva velocitat de circulació amb el nivell de preus
equacions d’Einstein-Lorentz
Matemàtiques
Si hom considera dos observadors que es mouen amb velocitat relativa v en la direcció d’un eix comú que hom pren com a eix de les ics, la posició i el temps en què s’esdevé un succés P seran amidats per un observador en funció de les coordenades x, y, z i del temps t i, per l’altre, en funció d'x', y', z' i t', dependents del seu sistema referencial.
Les equacions d’Einstein-Lorentz estableixen el lligam que hi ha entre aquestes dues quaternes de nombres i són que admeten la transformació inversa que hom obté canviant x , y , z , t per x ', y' , z' , t' i canviant el signe de v És d’interès observar que 1/ c = 0 proporciona la transformació clàssica o galileana Dit altrament, si v és força negligible davant de la velocitat c de la llum, aleshores la transformació d’Einstein-Lorentz esdevé la transformació de la mecànica clàssica Cal remarcar, finalment, que les transformacions d’Einstein-Lorentz conserven la forma de l’equació…
adsorció
Química
Procés d’equilibri consistent en l’adhesió dels àtoms o molècules d’un material ( adsorbat
) damunt la superfície d’un altre ( adsorbent
), és a dir, en llur concentració a la interfície a causa del camp de forces residuals existent a la superfície dels sòlids i dels líquids.
L’adsorció constitueix un fenomen de la més gran importància per la seva intervenció en els processos vitals, en les reaccions catalítiques i, àdhuc, en certes hipòtesis cosmogòniques, en la formació de l’univers Fou constatada experimentalment per Fontana 1777, i Kayser proposà el terme 1881 Segons les seves característiques energètiques i cinètiques són definits dos tipus d’adsorció l’adsorció física i l’adsorció química L' adsorció física presenta energies d’enllaç petites tipus forces de Van der Waals amb valors entre 2 i 6 kcal/mol És ràpida, i fàcilment reversible L’…
coeficients calorimètrics
Física
Coeficients que expressen la quantitat de calor rebuda per la unitat de massa d’un cos en funció de les variacions de pressió P, volum V i temperatura T, quan una d’elles roman constant.
Són la calor específica a pressió constant C p , la calor específica a volum constant C v , la calor d’augment de pressió isoterma h , la calor de dilatació isoterma l i els coeficients, sense nom propi, λ i μ La calor rebuda per un sistema que experimenta unes variacions infinitesimals δ P , δ V i δ T és δ Q = C v δ T + l δ V , δ Q = C v δ T + h δ P i δ Q = λδ P +μδ V L’equació d’estat, fP,V,T=0, permet d’expressar tots els coeficients calorimètrics en termes de només C v i C p
Gustav Kirchhoff
Física
Físic alemany.
Professor a Breslau i a Heidelberg, continuà els treballs d’Ohm sobre la resistència elèctrica i estudià la propagació dels senyals telegràfics al llarg d’un conductor de secció circular equació dels telegrafistes Juntament amb RWBunsen féu estudis d’espectroscòpia, que li permeteren d’aclarir la causa de les ratlles de Fraunhofer, i inicià l’anàlisi espectral del Sol i d’altres astres Enuncià les lleis que duen el seu nom, sobre les radiacions dels cossos Juntament amb Bunsen, descobrí per espectroscòpia el cesi i el rubidi i introduí en física la noció de cos negre Formulà, a…
lleis de Fick
Química
Lleis de la difusió material o transport de matèria pel moviment tèrmic de les partícules.
La primera llei de Fick diu que la velocitat de difusió és proporcional al gradient de potencial químic de les substàncies que es difonen, és a dir, del gradient de les concentracions d’aquestes substàncies en condicions ideals El factor de proporcionalitat és el coeficient de difusió de la partícula difosa, i augmenta amb la temperatura La derivada de la concentració de les substàncies que es difonen, en relació amb el temps, pot ésser deduïda a partir de la primera llei de Fick, i el resultat és expressat mitjançant una equació diferencial que constitueix la segona llei de Fick…
net
Part del patrimoni que recull els comptes representatius de les fonts pròpies de finançament d’una empresa.
Dintre el net hom inclou els comptes de resultats , que recullen els guanys o les pèrdues conseqüència de l’activitat econòmica de l’empresa, així com el saldo dels comptes de despeses particularitzades per a cada operació comptable, o comptes diferencials, els de reserves , és a dir, els beneficis no distribuïts amb assignació específica o no previsions o provisions, i els de capital , que comptabilitzen les aportacions inicials de capital i les successives ampliacions Constitueix la part no exigible del passiu i el seu signe, que depèn de la magnitud dels altres components de l’…
dissolvent polar
Química
Medi constituït per molècules polars i caracteritzat per una constant dielèctrica elevada.
La constant dielèctrica ε i el moment dipolar μ són relacionats per l’equació de Clausius-Mosotti 4π N μ/9 kT = ε-2/ε+1M/d en la qual N és el nombre d’Avogadro, k la constant de Boltzmann, M el pes molecular i d la densitat En general, les variacions de ε i μ són paralleles Els dissolvents polars, que faciliten la separació de càrregues en les molècules que hi són dissoltes gràcies a llur facultat de solvatació de les espècies carregades, exerceixen una acció favorable en les reaccions que impliquen un trencament heterolític d’un enllaç Un ús adequat dels dissolvents polars és…
Robert Andrews Millikan
Física
Físic nord-americà.
El 1895 es doctorà a la Universitat de Colúmbia Després d’haver estudiat els fenòmens de la descàrrega elèctrica en gasos, verificà l’equació fotoelèctrica d’Einstein i avaluà la constant de Planck Treballà en diverses branques de la física, com les radiacions ultraviolades i l’estructura atòmica, i fou un dels capdavanters en l’estudi dels raigs còsmics, que inicià el 1918 És famós especialment pel fet d’haver dut a terme una sèrie d’experiències que li permeteren de calcular la càrrega de l’electró Fou professor de física a la Universitat de Chicago i director del laboratori…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina