Resultats de la cerca
Es mostren 460 resultats
Jakob Bernoulli
Matemàtiques
Matemàtic suís.
Després d’estudiar teologia s’inicià en matemàtiques i astronomia, i a partir dels estudis sobre el càlcul de Leibniz començà a treballar sobre sèries numèriques, que el portaren a aconseguir les primeres avaluacions asimptòtiques Proposà el problema de la catenària i, en intentar de resoldre el problema de la braquistòcrona , n'obtingué la solució amb mètodes que contenien el càlcul de variacions, que desenvolupà en l’obra Analysis Magni Problematis Isoperimetrici 1701, on inclogué la primera integració d’una equació diferencial A l' Ars conjectandi enuncià l’anomenat teorema de…
Owen Williams Richardson
Física
Físic anglès.
Fou professor a la Universitat de Princeton EUA des del 1906 i director del departament de física del King's College de Londres 1924-44 Estudià especialment l’emissió electrònica dels metalls incandescents que després fou investigada també per Saul Dushman i donà a conèixer l’equació que duu el seu nom llei de Richardson-Dushman Investigà també l’efecte fotoelèctric i l’espectre molecular de l’hidrogen Publicà The Electron Theory of Matter 1914, The Emission of Electricity from Hot Bodies 1916 i altres obres El 1928 li fou atorgat el premi Nobel de física
equacions d’Einstein-Lorentz
Matemàtiques
Si hom considera dos observadors que es mouen amb velocitat relativa v en la direcció d’un eix comú que hom pren com a eix de les ics, la posició i el temps en què s’esdevé un succés P seran amidats per un observador en funció de les coordenades x, y, z i del temps t i, per l’altre, en funció d'x', y', z' i t', dependents del seu sistema referencial.
Les equacions d’Einstein-Lorentz estableixen el lligam que hi ha entre aquestes dues quaternes de nombres i són que admeten la transformació inversa que hom obté canviant x , y , z , t per x ', y' , z' , t' i canviant el signe de v És d’interès observar que 1/ c = 0 proporciona la transformació clàssica o galileana Dit altrament, si v és força negligible davant de la velocitat c de la llum, aleshores la transformació d’Einstein-Lorentz esdevé la transformació de la mecànica clàssica Cal remarcar, finalment, que les transformacions d’Einstein-Lorentz conserven la forma de l’equació…
lleis de Fick
Química
Lleis de la difusió material o transport de matèria pel moviment tèrmic de les partícules.
La primera llei de Fick diu que la velocitat de difusió és proporcional al gradient de potencial químic de les substàncies que es difonen, és a dir, del gradient de les concentracions d’aquestes substàncies en condicions ideals El factor de proporcionalitat és el coeficient de difusió de la partícula difosa, i augmenta amb la temperatura La derivada de la concentració de les substàncies que es difonen, en relació amb el temps, pot ésser deduïda a partir de la primera llei de Fick, i el resultat és expressat mitjançant una equació diferencial que constitueix la segona llei de Fick…
coeficients calorimètrics
Física
Coeficients que expressen la quantitat de calor rebuda per la unitat de massa d’un cos en funció de les variacions de pressió P, volum V i temperatura T, quan una d’elles roman constant.
Són la calor específica a pressió constant C p , la calor específica a volum constant C v , la calor d’augment de pressió isoterma h , la calor de dilatació isoterma l i els coeficients, sense nom propi, λ i μ La calor rebuda per un sistema que experimenta unes variacions infinitesimals δ P , δ V i δ T és δ Q = C v δ T + l δ V , δ Q = C v δ T + h δ P i δ Q = λδ P +μδ V L’equació d’estat, fP,V,T=0, permet d’expressar tots els coeficients calorimètrics en termes de només C v i C p
Gustav Kirchhoff
Física
Físic alemany.
Professor a Breslau i a Heidelberg, continuà els treballs d’Ohm sobre la resistència elèctrica i estudià la propagació dels senyals telegràfics al llarg d’un conductor de secció circular equació dels telegrafistes Juntament amb RWBunsen féu estudis d’espectroscòpia, que li permeteren d’aclarir la causa de les ratlles de Fraunhofer, i inicià l’anàlisi espectral del Sol i d’altres astres Enuncià les lleis que duen el seu nom, sobre les radiacions dels cossos Juntament amb Bunsen, descobrí per espectroscòpia el cesi i el rubidi i introduí en física la noció de cos negre Formulà, a…
aigua de mar

L’extensió dels oceans
© Fototeca.cat
Geografia
Aigua que conté diverses sals en solució i que forma les mars i els oceans.
Per tal de definir-ne la composició, hom usa habitualment dos valors —clorinitat i salinitat—, expressats en tant per mil de pes Per tal de distingir petites diferències entre mostres, és emprada, també, la mesura de la conductivitat elèctrica, que és la propietat física de l’aigua de mar determinable amb més precisió La salinitat mitjana és del 34,75 0 / 0 0 , però pot variar sensiblement en funció de la insolació i de l’evaporació, i igualment de les aportacions fluvials Així, al golf Pèrsic assoleix el 40%o, i a la mar Roja el 41%o, mentre que al golf de Bengala, a la mar Groga i a la mar…
dissolvent polar
Química
Medi constituït per molècules polars i caracteritzat per una constant dielèctrica elevada.
La constant dielèctrica ε i el moment dipolar μ són relacionats per l’equació de Clausius-Mosotti 4π N μ/9 kT = ε-2/ε+1M/d en la qual N és el nombre d’Avogadro, k la constant de Boltzmann, M el pes molecular i d la densitat En general, les variacions de ε i μ són paralleles Els dissolvents polars, que faciliten la separació de càrregues en les molècules que hi són dissoltes gràcies a llur facultat de solvatació de les espècies carregades, exerceixen una acció favorable en les reaccions que impliquen un trencament heterolític d’un enllaç Un ús adequat dels dissolvents polars és…
semireacció
Química
En una reacció d’oxidoreducció, cadascun dels processos d’oxidació o de reducció quan hom els considera, artificiosament, per separat.
Les semireaccions són representades mitjançant equacions químiques en les quals intervenen electrons com a “reactius” en un dels dos membres, i tenen associat un potencial d’elèctrode característic L’ús de les semireaccions permet, mitjançant llur combinació apropiada, el càlcul del potencial del sistema considerat i l’estimació —fent servir l’equació de Nernst— de la constant d’equilibri del procés pila Així, en la pila Daniell semireacció d’oxidació anòdica Zn 0 →Zn 2 + +2e - , E 0 o x i d = 0,76 V semireacció de reducció catòdica Cu 2 + +2e - →Cu 0 , E 0 r e d = -0,34 V…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina