Resultats de la cerca

És el més simple que existeix, i consisteix en tres àtoms d’hidrogen units que han perdut un electró, o tres protons aïllats units per dos electrons S'obtingué al laboratori el 1980 i es detectà a l’espai interestellar l’any 1997 L’existència d’aquest ió donà suport a la teoria d’una xarxa de reaccions ió-molècula que dirigeixen la química dels núvols moleculars interestellars El paper de l’ió és fonamental en la química del cosmos i en la formació dels diferents components dels estels

És anomenada també el Triangle Boreal , i conté tan sols 25 estels visibles a ull nu L’estel més brillant, α Trianguli , anomenat també Metallah , és de magnitud 3,58 és un estel nan que pertany al tipus espectral F2 i és situat a una distància de 64 anys llum Dins els límits d’aquesta constellació hi ha una galàxia espiral, M33 o bé NGC 598, anomenada la galàxia del Triangle , que pertany al sistema local i és la segona en magnitud aparent entre totes les galàxies conegudes

És una de les 48 constellacions descrites per Ptolemeu a l’ Almagest Conté 28 estels visibles a ull nu, entre els quals n’hi ha dos de segona magnitud i vuit de tercera L’estel principal, α Sagittae o Sham , és un estel supergegant de magnitud 2,37 i situat a una distància de 540 anys llum Entre els astres importants de la constellació cal assenyalar una nova recurrent, catalogada com a N-Sagittae 1913, la qual l’any 1946 presentà una explosió que la feu augmentar 11 vegades de brillantor

Organitzà i dirigí nombroses operacions de triangulació al territori rus Encarregà a Fraunhofer la construcció d’un telescopi equatorial de 24 cm d’obertura, que fou collocat a Dorpat actualment Tartu el 1824 i que és cèlebre per la perfecció de la seva lent Struve fou director de l’observatori de Pulkovo des del 1839 Observà el pas del cometa Encke l’any 1828, i mesurà la parallaxi de l’estel Vega Amb l’instrument de Dorpat, i juntament amb el seu fill, estudià un total de 3 600 parells d’estels dobles

Fou director de l’observatori d’Armagh Irlanda 1882-1916 i president de la Royal Astronomical Society 1923-26 Elaborà el segon catàleg d’Armagh 1886, on hi ha catalogats 3 300 estels, i el New General Catalogue of Nebulae and Clusters of Stars 1888, que completà fins localitzar gairebé 13 000 galàxies i cúmuls estellars Estudià tots els models planetaris proposats fins al s XVII Entre les seves obres destaquen Tycho Brahe, a Picture of Scientific Life in the 16th Century 1890 i History of the Planetary Systems from Thales to Kepler 1906

Branques de l’astronomia Són branques seves interrelacionades l’ astrometria , que determina les posicions dels astres la qual cosa permeté la confecció del calendari , la mesura del temps i la navegació astronòmica la mecànica celeste , que descriu i calcula els moviments dels astres, fonamentalment objectes del sistema solar planetes, satèllits, asteroides, cometes, i també els ginys llançats per l’home, satèllits, astronaus i sondes, alhora que confecciona taules astronòmiques , almanac nàutic o efemèrides i l’ astrofísica , successora de l’ astronomia descriptiva , que aplica els mètodes…

Fins fa pocs anys aquest tema fou considerat gairebé com a pertanyent a la ciència-ficció o a la premsa sensacionalista, però actualment hom el considera susceptible d’un estudi científic seriós Així, ha nascut una nova ciència, a cavall entre la biologia i l’astronomia, que ha estat anomenada exobiologia, que considera aquest tema des de diferents punts de vista En primer lloc, hom considera l’aspecte biològic del problema, és a dir, que cerca les condicions necessàries per al sorgiment de la vida tal com és coneguda a la Terra, i després passa a l’aspecte astrònomic, el qual consisteix a…

L’asteroide Phaeton 3200, que dona nom a la pluja d’estels coneguda com Gemínids, arriba al punt de màxima aproximació a la Terra, 27 cops la distància de la Terra a la Lluna distàncies lunars, equivalent a uns 10,3 milions de quilòmetres de distància Per les seves dimensions 5 km de llarg, és el tercer asteroide proper a la Terra potencialment més perillós Després de refer la seva òrbita, és previst que torni a aproximar-se a la Terra l’any 2093, aquest cop a 7,4 distàncies lunars uns 2,9 milions de quilòmetres

El 1934 emigrà a l’Amèrica del Sud Estilísticament, la seva obra és de tipus expressionista, tot i que la temàtica fou sovint de caràcter social i revolucionari Conreà sobretot la poesia Der Wald , ‘El bosc’, 1911 Balladen , 1917 Das Terzett der Sterne , ‘El tercet dels estels’, 1920, la novella Peregrins Heimkehr , ‘El retorn del pelegrí’, 1925, entre d’altres, la narració Das Grab der Welt , ‘La tomba del món’, 1919 Das Schloss der Brüder Zanowsky , ‘El castell dels germans Zanowsky’, 1933, etc i el teatre Erde , ‘Terra’, 1925 Traduí obres de Villon, Verhaeren i Rimbaud,…

Collaborà en la revista literària existencialista Heretica Traductor de RM Rilke , n'experimentà la influència sobretot en Stjernen bag gavlen ‘Els estels darrere el frontis’, 1974 i en Anubis 1955, en el qual també hi ha influència de TS Eliot  Publicà, a més, Figur og ild ‘Figura i foc’, 1959, Vibrationer ‘Vibracions’, 1966, Ravnen ‘El corb’, 1968, Opror mod neonguden ‘Revolta contra el déu de neó’, 1970 i Delfinen ‘El dofí’, 1975 Profundament analític, el seu estil és molt elaborat i contingut Com a crític estudià sobretot Rilke i MA Hansen L’any 1960 ingressà a l’Acadèmia…