Resultats de la cerca
Es mostren 1021 resultats
Polinèsia
La part més oriental en què es divideix Oceania.
Formada per milers d’illes i arxipèlags dispersos Hawaii, Line, Midway, Cook, Polinèsia Francesa, Phoenix, Tokelau, Samoa, Tonga, Pitcairn, Niue, illa de Pasqua i Sala y Gómez etnogràficament, però no geogràficament, comprèn també Nova Zelanda Són d’origen volcànic o corallí El clima és tropical, càlid i humit La població aborigen és polinèsia, molt barrejada amb europeus i asiàtics Les illes ofereixen, per a l’establiment humà, les dificultats dels petits grups per a subsistir sols l’aïllament deriva de la distància entre les illes, que es va atenuant pel millorament de les comunicacions El…
perlita
Mineralogia i petrografia
Roca volcànica, vítria, molt àcida i de textura en capes concèntriques, que conté concrecions esfèriques semblants a perles.
Utilitzada en agricultura com a substrat en conreus fora de sòl, la perlita conté d’un 2 a un 5% d’humitat i, quan s’escalfa al voltant de 1 000°C, s’expandeix a una forma lleugera de densitat aparent 130-180 kg/m3 Aquest material té una estructura cellular tancada i gran capacitat de retenció d’aigua Una gran part de l’aigua d’irrigació es troba retinguda en els forats superficials de les cèllules i s’allibera sota tensions d’humitat relativament baixes Els substrats que contenen perlita com a principal component són ben drenats i tenen un bon aireig La perlita és un producte comercial…
darmstadti
Química
Element químic de nombre atòmic 110.
Inicialment rebé el nom d’ ununnili Unn, i des del 2002 el nom definitiu de darmstadti És un element artificial que no es troba a la natura S’obtingué per primera vegada el 9 de novembre de 1994 a l’Institut d’Investigació d’Ions Pesants GSI de Darmstadt, ciutat de la qual prové el nom, per un grup internacional d’investigadors mitjançant un accelerador lineal d’ions pesants UNILAC del GSI La síntesi s’aconseguí per bombardeig d’àtoms de 208 Pb amb àtoms de 62 Ni Se n’obtingueren quantitats ínfimes, per la qual cosa no és possible estudiar-ne les propietats físiques i químiques…
interfície millorada per a petits dispositius
Electrònica i informàtica
Interfície estàndard que millora de forma ostensible el factor de transferència de dades sobre els dispositius d’emmagatzematge extern.
Es tracta d’un estàndard de la indústria, que es basa en la idea de l’anticipació en la lectura cada cop que s’accedeix a un dispositiu extern per a obtenir les dades demanades per l’usuari, es llegeixen aquestes i algunes més de consecutives en l’emmagatzematge, i s’emmagatzemen en una memòria coixí interna a la unitat ESDI El resultat és que el temps usat per la unitat central de procés per a accedir als dispositius d’emmagatzematge externs es redueix dràsticament Aquesta tècnica d’anticipació es fonamenta en el fet heurístic que les dades relacionades acostumen a emmagatzemar-se juntes, i…
imant

Imant amb llimadures de ferro mostrant el camp magnètic
Awe Inspiring Images / Fotolia.com
Física
Cos que té la propietat d’atreure el ferro.
A la natura hi ha determinats minerals, com la magnetita, que presenten aquesta propietat imants naturals Hi ha unes altres substàncies, com el ferro, el níquel i el cobalt, que són capaces d’imantar-se artificialment, pel frec amb imants naturals o per acció d’un corrent elèctric que travessa una bobina imants artificials Un cas particular d’aquest és l'electroimant Els punts d’un imant en què l’atracció del ferro es manifesta d’una manera més intensa són anomenats pols Cada imant té dos pols, les propietats dels quals tenen signes oposats els pols del mateix signe es repelleixen i els…
Ramon Peypoch i Pich
Història
Política
Polític i periodista.
Estudià peritatge químic i fou president de l’Escola Catalana Mossèn Cinto i fundador i director de la revista Ciència 1926-33, a la primera època Des del 1913 milità en diverses organitzacions catalanistes fins el 1922, que ingresà a Acció Catalana, de la qual fou secretari general També fou gerent de La Publicitat des del 1935 i membre del Consell d’Economia de Catalunya Fou membre fundador de la Societat de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques de l’Institut d’Estudis Catalans Després de la guerra civil, s’exilià el 1939 a França, i el 1942 a Mèxic Allà treballà en la…
Chen Ning Yang
Física
Físic xinès.
Llicenciat en ciències físiques per la Universitat Nacional Associada del Sud-oest 1942, feu un màster a la Universitat Tsinghua 1944 i es doctorà a la Universitat de Chicago 1948, on durant un any fou ajudant d’Enrico Fermi El 1949 ingressà a l’Institut d’Estudis Avançats de Princeton i el 1965 a la Universitat de Stony Brook de Nova York, on es retirà l’any 1999 Obtingué la ciutadania nord-americana el 1964, a la qual renuncià el 2015 La seva recerca se centrà en temes de física teòrica, partícules elementals, interaccions, etc, algunes de les quals dutes a terme amb la…
Ginés Morata Pérez
Biologia
Biòleg andalús.
Llicenciat en biologia per la Universitat Complutense de Madrid 1969, obtingué el doctorat cum laude el 1973 Des del 1975 és científic titular del Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC, i fou vicedirector de l’Institut de Biologia Molecular d’aquesta institució 1986-89 i vicedirector del Centre de Biologia Molecular CSIC-Universitat Autònoma de Madrid 1989-90, que dirigí 1990-92 i on exerceix la docència en investigació La seva recerca centrada en el desenvolupament genètic de la mosca Drosophila melanogaster ha permès augmentar la informació sobre els processos de regeneració…
osmi
Química
Element metàl·lic de transició, pertanyent al grup del platí, descobert el 1804 per S. Tennan.
Té el nombre atòmic 76, el seu pes atòmic és 190,2 i és constituït per set isòtops naturals estables Presenta les nou valències entre 0 i +8, i més generalment +3, +4, +6 i +8 Es fon a 3 045°C i bull a 5 027°C Es troba a la natura en estat metàllic, aliat amb l’iridi en forma d’ iridosmina o osmiridi segons les proporcions relatives d’ambdós elements Presenta propietats diferenciades respecte als altres elements del grup del platí per la relativa facilitat amb què és atacat per l’oxigen, amb formació del tetròxid OsO 4 És atacat difícilment pels àcids forts o l’aigua règia, àdhuc en calent…
Palau d’Esports de Granollers
Esport general
Pavelló poliesportiu de Granollers.
Projectat per l’arquitecte Pep Bonet, fou inaugurat al juliol del 1991 amb la celebració del Torneig Internacional d’Handbol de Granollers Fou construït amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i acollí la primera fase i la segona de les competicions d’handbol masculí i femení Ha estat seu de la Copa del Rei d’handbol 1994, 2009 i de competicions internacionals com la Lliga europea femenina de voleibol 2012 o el Campionat del Món d’handbol 2013 És utilitzat habitualment pel Club Balonmano Granollers El Servei d’Esports de l’Ajuntament de Granollers, que n’és el propietari, també hi…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina