Resultats de la cerca

Estudià amb Hans-Joachim Beyer, Dietrich Fischer-Dieskau i Elisabeth Schwarzkopf Posseïdor d’un ampli repertori, que abasta des de la música barroca fins a la creació contemporània, gaudeix d’una enorme reputació internacional com a liederista , en particular de les obres de Schubert i també de Schumann, Brahms, Mahler i Wolf El 1997 féu el seu debut escènic al Festival de Salzburg interpretant el Papageno de La flauta màgica , i dos anys després obtingué un gran èxit a l’Òpera de Zuric amb Wozzeck Ha cantat sovint al festival d’estiu Schubertíada de Vilabertran

Estudià a la New York's School of Visual Arts i a l’Escola de Cinema i Televisió de la Universitat de Califòrnia del Sud En les seves pellícules combina o alterna el thriller , el cinema fantàstic i de ciència-ficció Les seves  principals produccions són Public Access 1993, gran premi del jurat del Festival de Sundance, The Usual Suspects 1995, Apt Pupil 1998, X-Men 2000 i la seqüela X-Men 2 2003, Superman Returns 2006 i Valkyrie 2008 L’any 2011 rebé el Gran Premi Honorífic del Festival Internacional de Sitges

El 1989 fundà la companyia de teatre La Lézarde, per a la qual escriví i dirigí les seves obres, com Une rose sur la peau 1988, estrenada al Festival d’Avinyó, Bal-Trap 1990, muntada en català per JAnguera 1998, Une envie de tuer sur le bout de la langue 1991, La quille 1993 o Surfeurs presentada al Festival d’Avinyó el 1998 És també director i guionista de cinema, amb pellícules com La nage indienne 1993 o J'irais au paradis car l’enfer est ici 1997

Format a la Escuela de Cinematografía de Madrid, el 1970 tornà al seu país Després del triomf de Salvador Allende  esdevingué el cronista cinematogràfic del govern d’Unidad Popular, amb documentals com La respuesta de octubre 1972 i  El primer año  1973 El 1973 filmà La batalla de Chile 1975-79, un documental de cinc hores sobre el final del govern d’Allende Ja a l’exili, fou estrenat en forma de trilogia composta de La insurreción de la burguesía 1975, El golpe de estado , 1977 i El poder popular 1979 Resident a França i amb nacionalitat xilena i espanyola, la seva trajectòria…

El 1983 fou enviada per la seva família a Viena per eludir les pressions del règim teocràtic instaurat per l’aiatollà Khomeyni Després de completar els estudis secundaris al Liceu Francès d’aquesta ciutat, passà uns quants anys sense domicili i tornà a l’Iran el 1990, on es casà i anà a la universitat a estudiar Comunicació Audiovisual Després de divorciar-se, el 1994 anà a França i s’establí a París, on començà a treballar com a illustradora Ha obtingut un gran èxit amb la sèrie de còmics autobiogràfics Persepolis 2000, 2001, 2002, 2003, premiats al festival del Còmic d’…

De familia acomodada d’origen grecolibanès i cristiana, estudià en una escola anglesa, i posteriorment anà als EUA a estudiar cinema i art dramàtic En tornar a Egipte, començà fent tasques d’ajudant de direcció i el 1950 rodà el seu primer llarg-metratge, Baba Amin ‘Pare Amin’, i l’any següent Ibn el Nil ‘Fill del Nil’, 1951 fou presentada al Festival de Canes De la seva producció una quarantena de títols hom pot esmentar també Bab el Hadid ‘Estació central’, 1958, Siraa Fil-Wadi ‘Lluita a la vall’, 1954, que donà a conèixer Omar Sharif la trilogia semiautobiogràfica Iskanderija lih ‘…

Estudià al conservatori de Barcelona S'inicià com a intèrpret de jazz de trompeta i de violí, i adoptà el pseudònim en homenatge a Django Reinhardt Aviat es decantà, però, per la trajectòria de cantant melòdic i debutà al Festival del Duero 1965 El 1969 enregistrà el primer àlbum, Dyango , i els anys següents obtingué un gran èxit a l’Amèrica Llatina Esdevingué també molt popular a l’Estat espanyol a partir de la cançó “Si yo fuera él” 1976, amb la qual guanyà el primer premi del Festival de Benidorm El 1980 quedà en segon lloc al Festival de l’OTI El…

Comparteix amb el seu germà Ethan Coen Minneapolis, Minnessotta, 21 de setembre de 1957 les tasques de guionista, director i productor Les seves pellícules han esdevingut un dels exponents més destacats del cinema nord-americà independent Han realitzat Blood Simple 1985, Miller’s Crossing 1990, Barton Fink 1991, Palma d’Or al Festival de Canes i premi BAFTA 1997, Fargo 1996, Oscar a la millor direcció i a la millor actriu, The Big Lebowski 1998, O Brother, Where Art Thou 2000, The Man Who Wasn’t There 2001, premi del Festival de Canes al millor director, Intolerable…

Graduat per l’Escola d’Art Dramàtic de Teheran, posteriorment es diplomà en direcció teatral per la Universitat Tarbiat Modares Autor de telefilms i sèries per a la televisió pública iraniana, fou guionista d’ Ertefa’e Past ‘Cims baixos’, el film d’Ebrahim Hatamikia que guanyà l’Oscar a la pellícula de parla no anglesa el 2002 Debutà com a director amb Raghs dar ghobar ‘Ballant sota la pols’, 2003, on ja evidencia l’interès per la problemàtica social que marca tota la seva producció Els títols posteriors l’han convertit en un dels cineastes iranians amb més projecció internacional Shah-re…

Influït per les seves experiències pictòriques i com a funcionari del Central Office of Information, ha desenvolupat una filmografia caracteritzada pel barroquisme formal i una concepció del cinema alhora enciclopèdica i visionària A més de nombrosos curtmetratges, és autor de The Falls 1980, The Draughtman's Contract 1982, A Zed and Two Noughts 1986, The Belly of an Architect 1987, Drowning by Numbers 1988, premiat a Canes a la millor contribució artística, The Cook, the Thief, His Wife and Her Lover 1989, premi del Festival Internacional de Catalunya, Prospero's Books 1991, The…