Resultats de la cerca

Habitada ja a la fi del segon millenni aC, fou anomenada Olímpia pels seus pobladors en recordança del mont Olimp Visqué sempre a expenses del santuari —l' Altis sagrat —, que, dedicat d’antuvi a una divinitat femenina, esdevingué, a partir del primer millenni aC, un dels llocs principals del culte de Zeus Centre religiós i cultural del món grec antic sobretot a causa de la implantació dels jocs olímpics, feta, segons la llegenda, per Hèracles mateix, ho fou també de l’esport, tant en el seu aspecte competitiu com en l’aspecte ètic i religiós Hom creu que, a partir del 776 aC, tots els grecs…

És a la vora de la ria de la Corunya, a la península de Torre de Hércules, on se situà el nucli primitiu de la població Des de mitjan segle XIX la ciutat s’eixamplà per l’istme d’Orzán entorn de la platja de Riazor i de la costa de la badia on hi ha el port, formant el barri de Pescadería Al començament del segle XX tenia 43 971 h i experimentà un ràpid creixement fins el 1960 Això s’explica pel paper capdavanter que té la ciutat en el conjunt de Galícia…

És a l’extrem occidental del desert de Síria, al peu del mont Qāsyūm, prop de les falles orientals de l’Antilíban, en un fèrtil oasi, el Guta, regat pel riu Baradā La ciutat, voltada d’hortes de fruiters, amb una zona intermèdia de cereals i oliveres, és una important cruïlla de camins que la convertí en un florent centre comercial entre Orient i Occident Poc temps després de la independència, la ciutat tenia 303952 h, i d’aleshores ençà ha crescut molt ràpidament, a raó del 5,5% anual Té famoses indústries artesanes tapissos, objectes de metall i fusta i perfums, però també s’hi han…

Ocupa 335 km 2 , i hi ha el mont Athos , la muntanya que li dona nom Tota la península és habitada per monjos ortodoxos , i per això és anomenada també Hágion Óros Άγιον Όρος, ‘muntanya santa’, i els seus habitants i les seves tradicions, hagiorites Al segle IX hi aparegueren els primers monjos, vinguts de Palestina, de Síria i d’Egipte, els quals feien vida eremítica L’any 963, sant Atanasi de l’Athos  fundà el principal monestir, la Gran Laura, i hi instaurà així la vida cenobítica Els monestirs augmentaren aviat fins al nombre de 20, subsistents encara avui A partir dels segles XII-XIII…

Situació Coberta de l’església, arrecerada pel costat nord en un marge que en dificulta la visió ECSA - JA Adell L’església de Santa Anna és situada a un centenar de metres de la masia de la Fabregada, arrecerada pel costat nord a un marge, del qual només en sobresurt la coberta de la capella Mapa 34-12291 Situació 31TCG474589 Per a arribar a la masia de la Fabregada cal seguir el mateix itinerari de la monografia anterior JAA Història El lloc de la Fabregada es pot identificar amb la possessió que Ramon Guerau donà a l’església del Sant Sepulcre de la Seu el 1092 En aquella ocasió, Ramon…

Situació Antiga fortificació, segurament defensa subsidiària del castell de Subirats ECSA - J Bolòs Aquesta torre és situada al cim d’un turó, a les muntanyes que hi ha al sud de Sant Sadurní d’Anoia, als contraforts de la serra d’Ordal És a l’oest del castell de Subirats, entre aquest i el d’Olèrdola Mapa 35-16419 Situació 31TCF997852 Situada en un pujol, al costat de la carretera que va de Sant Sadurní d’Anoia fins a l’Ordal, hom la troba poc abans d’arribar als Casots, a mà dreta JBM Història Fins ara no s’ha trobat documentació d’època medieval referent a aquesta torre La seva utilitat…

Situació Antiga fortalesa al sud de Peramola, utilitzada com a habitatge fins a mitjan segle passat ECSA - V Roca Aquesta fortificació, coneguda popularment com la Torre dels Moros, es troba als afores del poble de Peramola, al mig d’unes terres de conreu al sud del nucli urbà Mapa 34-11291 Situació 31TCG567573 A Peramola, a la plaça de Josep Roca, agafarem el carrer del Raval, d’on surt el camí que passa el torrent de Peramola i que ens portarà a uns camps on s’alça l’esmentada torre, situada a uns 500 m de Peramola Història No hi ha notícies històriques sobre aquesta fortificació, que…

El sector centrat per l’antiga parròquia de Sant Pere de Madrona s’estén al NW del terme, travessat pel riu de Madrona que neix prop de Clarà, dins el terme de Castellar de la Ribera, i desguassa al Segre aigua avall de Castellnou de Bassella És cobert per grans boscos de pinassa, pins blancs i alzines i els conreus es localitzen a les clarianes de les masies, molt escampades El nucli central té dues masies habitades eventualment i vers el S, la de Sangrà, habitada L’antiga església parroquial Sant Pere era una bella i àmplia construcció romànica, amb elements llombards, decorada amb pintures…

Incloïa també algunes de les illes adjacents Tingué esplendoroses ciutats Focea, Clazòmenes, Efes, Priene, Milet, que organitzaren i fomentaren el comerç pels indrets més diversos, des de la Mediterrània fins a les riberes de la mar Negra

Fou excavada vers el 1925 per F Ponsell, d’Alcoi, i publicada per J San Valero 1950 Els materials són conservats al Museu de Prehistòria de València