Resultats de la cerca
Es mostren 2743 resultats
estació
Al·legoria de Les estacions (la primavera)
© Fototeca.cat
Cronologia
Cadascuna de les quatre divisions de l’any compresa entre un equinocci i un solstici.
Les estacions de l'any són la primavera, l'estiu, la tardor i l'hivern L'inici de les estacions és donat per aquells moments en què la Terra es troba en una posició determinada en la seva òrbita al voltant del Sol Al llarg dels anys, la data en què comença cadascuna de les estacions varia, en funció de la manera com encaixa la seqüència dels anys segons el calendari anys de traspàs amb la durabilitat de cada òrbita de la Terra al voltant del Sol durada coneguda com any tròpic Les estacions religió i les arts Els canvis de les estacions, amb llurs característiques, incidien molt…
Sílvia Fontana Solà
Sílvia Fontana Solà
CN Sabadell
Natació
Nedadora especialitzada en proves d’esquena.
S’inicià al CN Reus Deportiu, però completà la seva formació al CN Tarraco i el CN Sabadell, on fou entrenada per Josep Claret Posteriorment, entrenà a la Residència Blume amb Peter Dhalberg Fou divuit vegades campiona d’Espanya nou als Campionats d’estiu i nou als d’hivern A l’estiu, tres cops de 100 m esquena 1975, 1976, 1979, cinc cops de 200 m esquena 1974-77, 1979 i un cop de relleus 4 × 100 m estils 1974 amb la selecció catalana A l’hivern, quatre cops de 100 m esquena 1975, 1976, 1978, 1979, quatre cops de 200 m esquena 1974, 1975, 1976, 1978 i un cop de relleus 4 × 100 m estils amb el…
bufalaga
Botànica
Gènere de mates o petits arbusts, de la família de les timeleàcies, de fulles grisenques o esgrogueïdes, perennes, i flors menudes, poc vistoses, generalment grogues, agrupades a l’extrem de les tiges o solitàries a l’axil·la de les fulles; tenen fibres sedoses tot al llarg de les tiges, sota l’escorça.
La bufalaga hirsuta anomenada també pala marina o palmerina T hirsuta té les fulles menudes, corbades, blanques i hirsutes pel dret, i verdes i glabres pel revers, les branques penjants i les flors agrupades es fa a les platges i als arenys litorals i també als erms interiors de les contrades mediterrànies molt eixutes La bufalaga tintòria dita també badaolles T tinctoria , de fulles primes i rígides i flors solitàries, té les tiges peludes i, a l’extrem, fulloses amplament difosa —amb l’excepció de la varietat nivalis , exclusiva dels Pirineus—, és característica de la brolla de…
pinsà trompeter
Pinsà trompeter
Frank Vassen (cc-by-3.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, de 14 cm, que és de color bru grisenc, amb el carpó, les ales, la cara i les parts inferiors tenyits de rosaci.
La femella, i elmascle a l’hivern, són de colors més suaus Habita al nord d’Àfrica i és accidental al sud d’Europa
merla de pit blanc
Merla de pit blanc
Dave Curtis (CC BY-NC-ND 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids, de 24 cm, que és negre amb una mitja lluna blanca que li travessa el pit.
Habita en indrets elevats de l’Europa septentrional i central i als Pirineus És comuna als Països Catalans, a l’hivern, com a ocell migrador
pinsà carminat
Pinsà carminat
at8eqeq3 iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, de 14 cm, que té les parts superiors i el pit de color carmí.
La femella és més brunenca Habita al nord d’Asisa i al nord-oest d’Europa A l’hivern ocasionalment, arriba divagant a la Mediterrània
caribú
Caribú
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Mamífer artiodàctil del subordre dels remugants, de la família dels cèrvids, semblant al ren però més robust, i amb les banyes molt desenvolupades, ramificades i caduques.
Els caribús són propis de les regions àrtiques d’Amèrica Grenlàndia, Terranova, etc a l’hivern fa migracions cap a les regions boscoses més meridionals
bon cristià
Fructicultura
Nom donat a un grup de peres de forma irregular i de polpa sucosa o semisucosa, sovint fibrosa.
Entre les varietats més apreciades cal esmentar la bon cristià Williams , la bon cristià d’hivern o pera de Roma i la bon cristià d’estiu
pardal de bardissa
Pardal de bardissa
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels prunèl·lids, de 15 cm, que té les parts superiors bru fosc amb llistes negres, el cap i les inferiors gris pissarra i el bec fi i fosc.
Nia a gairebé tota Europa, fins als Pirineus i el N de la península Ibèrica, i és comú a l’hivern a tota la Catalunya continental
Zhuyin
Mitologia
Ésser de la mitologia xinesa, també anomenat Zhulong, amb rostre humà i cos de serp, i de color roig.
Quan obre els ulls es fa de dia, i quan els clou es fa de nit Del seu alè depenen també l’estiu i l’hivern