La gavina menuda (Larus minutus) és la més petita de les nostres gavines: no sobrepassa els 28 cm. Ultra les dimensions, és característica pel color vermellós de les potes i per la forma de les ales en vol, lleugerament arrodonides. A la primavera té el cap negre i a l’hivern el té tacat, com correspon als joves de la fotografia, procedent del delta del Llobregat.
Ramon Torres.
La gavina menuda s’observa als Països Catalans, sobretot en la migració primaveral, durant la qual és regular i fins i tot comuna. A la tardor és molt més escassa i a l’hivern es presenta per tot el litoral, però normalment en molt poca quantitat i d’una forma certament irregular.
El pas de la primavera comença el març, encara que excepcionalment es poden veure alguns ocells primerencs ja al final de febrer, i es perllonga fins a la darreria de maig. És comuna des del final de març fins a mitjan abril. Durant aquest període s’observen preferentment en grups petits o mitjans de fins a 25 ocells, i la freqüència dels adults és molt alta. El pas de tardor és molt reduït i transcorre preferentment durant la segona meitat de l’agost, amb dades molt escasses el juliol i el setembre. A més, durant l’estiu es veuen de tant en tant alguns ocells immaturs estiuejants.
La gavina menuda és un ocell preferentment litoral, encara que ocasionalment se’l pot veure al rerepaís. La major part de les observacions es produeixen a les platges, sobretot a les vores de les desembocadures dels rius, a les salines i també a tota mena d’aiguamolls de la costa. A l’hivern s’observa sovint als ports, tant si són pesquers com si no ho són, on entra barrejat amb altres gavines i fumarells. Les observacions hivernals es refereixen, generalment, a individus solitaris o petits grups, tant d’adults com de joves, que s’incrementen en nombre després de les tempestes, per la qual cosa hom pensa que la població hivernal és més abundant i que la migradesa de les dades es deu als costums d’aquesta gavina. Concretament, la gavina menuda és una espècie subpelàgica que roman una mica allunyada de la costa; per exemple, en migració és més freqüent entre les 5 i les 8 milles nàutiques que no pas al litoral.
Durant l’hivern és molt irregular des de la costa, tot i que hi ha observacions arreu des del Rosselló fins al Baix Segura i a les Balears. De tant en tant s’observen a Catalunya concentracions molt importants; per exemple, més de 1000 exemplars el 20.02.71 i 1000 de possibles el gener de 1972 al delta de l’Ebre. La localitat més important, però, és el delta del Llobregat, on sovint es veuen grups nombrosos: 1270 exemplars el gener de 1977, 600 el de 1979, 500 el de 1980 i 841 el de 1981; en canvi, només 12 el de 1984. Aquestes dades semblen indicar que a les costes que voregen aquesta zona existeix una important població hivernal de gavines menudes, encara que no sempre és detectable des de la costa.