Resultats de la cerca
Es mostren 6290 resultats
batedora
Alimentació
Màquina, aparell o instal·lació emprada en la indústria alimentària per a batre diversos productes en llur elaboració.
Les batedores poden ésser de funcionament intermitent o continu Les batedores intermitents, emprades en les petites indústries, són basades en l’aplicació d’agitadors planetaris ràpids de filferro Les batedores contínues, en què el pas de la matèria que hom vol batre líquida o pastosa entre un rotor i dos trencacorrents és simultani amb una circulació d’aire a pressió, són emprades en les indústries de gran producció i en processos d’assecatge amb formació prèvia d’una escuma persistent
Courtaulds Limited
Societat britànica nascuda d’una indústria familiar creada al principi del s XIX amb seu a Londres.
El 1904 es transformà en societat anònima Està especialitzada en la fabricació de fibres tèxtils i derivats, pasta de paper, matèries plàstiques i colorants A Catalunya té una fàbrica al Prat de Llobregat, on produeix fibres acríliques
folreria
Indústria tèxtil
Branca de la indústria tèxtil especialitzada en la fabricació de teixits per a folrar peces de vestir.
Epigravetià
Prehistòria
Indústria lítica de làmines que continuà les tradicions tècniques gravetianes a la darrera fase del Paleolític superior.
Fou important sobretot als territoris on les indústries magdalenianes no foren gaire extenses o on tampoc no tingueren força l’Azilià o el Tardenoisià durant el període Epipaleolític o Mesolític, és a dir, en la majoria del territori dels Països Catalans continentals, i sobretot al País Valencià i a la part sud de Catalunya
Leval·loisià
Prehistòria
Indústria lítica del Paleolític mitjà que pren el nom de la localitat francesa de Levallois-Perret (París).
Es caracteritza per l’obtenció d’estelles procedents de nuclis especialment preparats Aquesta tècnica perdurà en altres etapes del Paleolític, i pot ésser associada a d’altres indústries, com la del Mosterià
Anonai
Ciutat
Ciutat del Vivarès, al Llenguadoc, Occitània, al departament francès d’Ardecha, al NW de Valença.
Indústria del paper des del s XVII i indústria tèxtil Construcció d’automòbils
Norrköping
Ciutat
Ciutat del län d’Östergötland, Suècia, situada a l’estuari del Bråviken.
Nucli important d’indústria tèxtil, té també indústria química, paperera, del cuir, del tabac i de mobles
Cee
Municipi
Municipi de la província de la Corunya, Galícia, situat a la ria de Corcubión.
Agricultura cereals i patates, ramaderia i pesca Hi ha indústria naval, serreries, materials de construcció i indústria química
Bielefeld
Ciutat
Ciutat del land de Rin del Nord-Westfàlia, a Alemanya, situada als contraforts de la selva de Teutoburg.
Dominada per la Sparrenburg residència dels comtes de Ravensberg, és un centre tradicional de la indústria tèxtil lli, ampliada posteriorment amb el cotó i la seda És un centre de la confecció i utillatge per a la indústria tèxtil, té indústria paperera i d’embalatges És centre d’ensenyament superior Ostwestfalen Universität, fundada el 1966 És també entroncament ferroviari Fundada el 1214, a la fi del s XIII entrà a la Lliga hanseàtica El 1346 passà al domini dels ducs de Jüllich, i el 1647 a l’elector de Brandenburg Durant la Segona Guerra Mundial fou…
Talence
Ciutat
Ciutat de Gascunya, Occitània, al departament de la Gironda, França, al s. de Bordeus.
Té indústria aeronàutica, indústria lleugera i producció de vins És dotada d’una extensió de la Universitat de Bordeus