Resultats de la cerca
Es mostren 1664 resultats
mostra
Economia
Signe convencional que hom posa en una botiga, etc, per indicar allò que hi venen.
boca closa
Música
Forma de cantar amb la boca tancada, cosa que fa que el so surti pel nas després d’aprofitar l’efecte ressonant dels sins nasals.
En òpera se n’aprofita l’efecte còmic, com per exemple en el fragment de La flauta màgica de Mozart en què la trama de l’obra porta Papageno a cantar amb un cadenat tancant-li la boca A partir del segle XIX els compositors n’han utilitzat l’efecte instrumental provocat per l’absència d’articulació textual Aquest recurs és particularment eficaç en la música per a cor, i ha esdevingut molt comú en l’escriptura coral del segle XX Quant a l’ús per a veu solista, cal destacar la cantilena a boca closa de la soprano a la Bachiana Brasileira núm 5 , d’Héitor Villa-Lobos, que s’amalgama perfectament…
notació diastemàtica
Música
El seu nom deriva del grec diastema, que significa ’interval'.
Inclou tots aquells tipus de notació neumàtica escrita in campo aperto , és a dir, en un espai desproveït de línies horitzontals, els neumes de la qual guarden entre ells una certa relació d’alçada el seu contrari és la notació adiastemàtica Algunes notacions diastemàtiques, especialment les que utilitzen neumes de tipus accent, poden ser molt vagues d’altres, com l’aquitana, que empra neumes de punts, són gairebé tan precises com aquelles que s’escriuen en el tetragrama L’afany d’escriure els neumes de forma espaiada cada vegada amb més precisió dugué a l’ús de dues línies que representen…
sistema
Música
Conjunt d’elements musicals (generalment notes o acords) que, relacionats d’alguna manera entre ells, constitueix un tot orgànic, subjecte quasi sempre a determinades lleis.
Entre els sistemes musicals més usuals hi ha el sistema de quintes i els seus subsistemes, com el sistema heptatònic i el sistema pentatònic , entre d’altres, el sistema de tons escala de tons o el sistema microtonal microtonalitat Sovint també es parla de sistema modal i de sistema tonal, que formarien part, bàsicament, del sistema heptatònic El sistema és un concepte abstracte que requereix algun tipus de representació gràfica com l' escala o la sèrie que el mostri Per aquesta raó, moltes vegades es fa referència al sistema directament per una de les seves representacions Així, sovint…
Vesta
Restes del temple de Vesta al fòrum de Roma
© Fototeca.cat
Mitologia
Divinitat dels romans i dels llatins que presidia el culte del foc domèstic i del foc públic.
D’origen molt discutit, mentre que alguns sostenen que el seu culte és antiquíssim i que no fou important, d’altres el consideren procedent de Grècia, com sembla indicar la connexió del seu nom amb el grec Ἑστία/ * ἑστία Venerada públicament en el temple circular aedes Vestae del fòrum com a Vesta publica populi romani , s’encarregaven del seu ritual les verges sacerdotesses anomenades vestal Invocada en el cas de calamitats ciutadanes, li foren consagrades unes festes, les Vestalia , que se celebraven anualment del 7 al 15 de juny August li dedicà un nou temple al Palatí 12 aC…
calibre
Militar
Diàmetre interior del canó d’una arma de foc.
Indicat inicialment i actualment encara en les armes de caça pel nombre de bales esfèriques de plom del mateix diàmetre que l’ànima que entren en una lliura de pes, el calibre, regulat ja des del s XIX en millímetres, centímetres o polzades Actualment, hom observa una disminució en els grans calibres dels canons terrestres i navals Als exèrcits de terra, el màxim calibre utilitzat és el de 2 o 3 mm, i a la marina, el de 127 mm En les armes portàtils, hom passa del calibre de 7,62 mm al de 5,56 mm Hom encara utilitza el calibre per a indicar la longitud del tub de les peces d’…
Sant Miquel de Montmaneu
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Montmaneu Segurament fou la capella del castell del terme, com l’advocació sembla indicar Les primeres notícies del terme corresponen a un testament sagramental jurat l’any 1063 en el qual el difunt, anomenat Miró, havia deixat la torre amb l’alou i les vinyes que es trobaven a Montmaneu al lloc anomenat Claravalls, a Ramon Eromir i a la seva muller Belisen L’església es documenta en el mateix testament, ja que testador concedeix a Sant Miquel de Montmaneu la meitat del delme de l’alou esmentat Aquesta església, de…
reescriptura
Lingüística i sociolingüística
En gramàtica generativa operació o regla de substitució (rewriting) que converteix un element gramatical en un altre o bé en un conjunt d’altres.
Per exemple, F →SN + SV, SN →D + S, SV →V + C és una regla que indica que la frase F ha d’ésser convertida en una cadena de sintagma nominal SN i sintagma verbal SV el SN en una cadena de determinant L D i substantiu S el SV, en una cadena de verb V i complement ©, etc, fins a arribar a uns símbols terminals no susceptibles ja de cap més reescriptura La regla A →Z ¦ X-Z pot indicar que la categoria A esdevé Z en un context format a l’esquerra per X i a la dreta per Z Per exemple, en català + sord → + sonor ¦ -+ sonor, o sia un so sord esdevé sonor en un context en què el segueix…
arquet
Música
Vareta de fusta corbada al foc, els dos extrems de la qual mantenen tesada una metxa de crins de cavall, que amb el seu fregament fa vibrar les cordes dels instruments anomenats precisament cordòfons d’arc.
Introduït a Europa pels àrabs cap al s VIII, ha evolucionat en la seva forma i en les seves possibilitats A partir del s XVII la tensió de la metxa no és fixa, sinó que pot ésser variada a gust de l’instrumentista Entre els més cèlebres arqueters cal mencionar el francès François Tourte 1747-1835, que establi definitivament la longitud dels arquets de violí 75 cm, de viola 74 cm i de violoncel 73 cm i els perfeccionà en molts d’aspectes La tècnica de passar l’arquet és molt important perquè en depenen la qualitat dels so de l’instrument, la graduació de la intensitat, el fraseig i molts…
baró
Història
A la baixa edat mitjana, noble o magnat.
En el sistema feudal francès, al s XII, eren anomenats barons els feudataris directes del rei Al s XIII, hom distingia entre alt baró haut baron , magnat membre de l’alta noblesa que al segle següent esdevingué duc, i baró ordinari baron ordinnaire , és a dir, membre de la petita noblesa Simultàniament, a Anglaterra hom distingia entre gran baró greater baron , a vegades amb referència a la totalitat de pars del regne i a vegades amb referència només a les categories més baixes, i petit baró lesser baron , per a indicar un membre de la petita noblesa, sense categoria de par…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina