Resultats de la cerca

Fill dels marquesos de Puerto Nuevo, feu el batxillerat al collegi dels jesuïtes de Niça, on també estudià orgue, i més tard cursà la carrera de dret a Bolonya Quan retornà a Catalunya, estudià amb Josep Barba, llavors mestre de capella a la parròquia de Santa Maria del Mar Les obres de Melcior de Ferrer foren molt ben acollides a Catalunya en destaca un Stabat Mater iniciat a Roma el 1843 i estrenat el 1848 per la Societat Filharmònica de Barcelona Entre la seva producció, notablement àmplia, hi ha una Messa da Requiem editada a Milà, diversos salms, goigs i dues misses de…

El terme madrigal aplicat a textos de caràcter sacre apareix per primera vegada en un llibre editat l’any 1563, un recull antològic de composicions devocionals Musica spirituale Libro primo di canzon e madrigali a cinque voci El madrigal espiritual intentà combinar la pietat religiosa derivada del concili de Trento amb els artificis i els recursos expressius del madrigal profà Estilísticament, la diferència entre ambdós tipus de madrigal és mínima Molt sovint s’arribà a adaptar la música de madrigals profans a textos de caràcter religiós Generalment els textos utilitzats són de procedència…

A França es difongué, malgrat el decret del Sant Ofici 1663 i la prohibició reial d’ensenyar-lo 1671, gràcies a la fervent adhesió del pare Mersenne, dels oratorians Bérulle i Malebranche, del nucli de Port-Royal, i de Cordemoy, La Fargue i Régis Trobà una forta oposició en els peripatètics, els atomistes i els empiristes, i també la generalitzada dels jesuïtes, pedagogs de l’època El cartesianisme augustinià de Malebranche és la més vigorosa de les branques indicades Obtingué un èxit semblant als Països Baixos Guellinx, Spinoza, però no tant a Alemanya Clauberg ni a Anglaterra,…

Consagrat bisbe Frumenci per sant Atanasi d’Alexandria, l’Església etiòpica depengué, des de l’inici, de la seu alexandrina Per aquesta vinculació, i per les influències doctrinals i litúrgiques rebudes de Síria, restà dins el camp de les esglésies monofisites El segle XIV fou el més florent de l’Església etiòpica, amb un moviment d’evangelització, producció d’obres teològiques i aparició de controvèrsies cristològiques que reaparegueren durant els segles XVII i XVIII Del 1614 al 1632 restà unida amb Roma, però se'n separà a causa de la forçada llatinització per obra dels jesuïtes…

Fill de l’arxiduc Carles, duc d’Estíria, i net de l’emperador Ferran I, fou educat pels jesuïtes d’Ingolstadt, i el 1596 assumí el govern dels ducats d’Estíria, Caríntia i Carniola, on, per aplicar els preceptes de la Contrareforma, forçà els protestants a la conversió o bé a l’exili Rei de Bohèmia 1617 i d’Hongria 1618, fou designat emperador a la mort del seu cosí Maties I 1619 Aquesta elecció atià la revolta dels txecs, que oferiren la corona a l’elector Frederic V del Palatinat la derrota dels rebels a la Muntanya Blanca 1620 permeté a Ferran II d’abolir l’autonomia de…

Era fill de l’arquebisbe de Saragossa Alfons d’Aragó i d’Anna de Gurrea Ingressà a l’orde del Cister 1522, i fou abat de Veruela Tingué un llarg pontificat reformador i convocà sínodes, renovà la litúrgia, vetllà pels seus sacerdots, per als quals publicà el Breviario de Alfonso de Quiñones, fomentà la renovació dels ordes mendicants a Aragó i, el 1550, publicà la butlla In cena Domini D’altra banda, veié sense gaire entusiasme el moviment reformador del concili de Trento i es resistí a la implantació dels jesuïtes a Saragossa Home d’extensa cultura i especialment amant de la…

Ingressà a la Companyia de Jesús el 1927 i estudià en diverses facultats de l’orde, llicenciat en filosofia 1934 i en teologia 1940 Exercí el professorat de metafísica a la facultat dels jesuïtes de Sarrià, de Barcelona 1942-49, i a la de Sant Francesc de Borja, de Sant Cugat del Vallès 1949-67 El 1949 fundà l’Institut Filosòfic de la Fundació Balmesiana de Barcelona, de la qual fou director des del 1964 Fou també fundador de la revista Espíritu 1952, que dirigí des del 1954 S'encarregà de moltes tasques de direcció editorial i collaborà assíduament al Correo Catalán 1949-65 i a…

Ingressà a la Companyia de Jesús el 1955 i el 1988 fou elegit superior provincial dels jesuïtes de Catalunya Es llicencià 1968 en teologia al Heythrop College d’Oxon Gran Bretanya i doctorà 1971 a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma i s’especialitzà en l’exegesi de Sant Joan Fou degà de l’antiga secció de Sant Francesc de Borja i des de l’any 2000 degà de la Facultat de Teologia de Catalunya És autor de  La verdad os hará libres Juan 8,32 1973, que fou la seva tesi doctoral,  El testimoniatge de l’evangeli de Joan 1980,  Jesús y el evangelio en la comunidad joànica  1987…

Vida Feu els primers estudis musicals amb l’organista de la seu de Tarragona R Bonet i els continuà al Conservatori del Liceu de Barcelona amb J Sancho i Marraco i E Daniel Fou ordenat de sacerdot el 1911 Inicià la seva carrera professional com a organista a la seu de Tarragona i a l’església de Sant Agustí de Barcelona Més tard fou mestre de capella a la residència dels jesuïtes d’Osca, ciutat on fundà l’Orfeón Oscense Del 1919 al 1936 fou mestre de capella a la seu de Lleida i dirigí l’Escola de Música de Lleida Adherit a la Generalitat, el 1939 s’exilià a França, on exercí el…

Es formà a l’escolania de la catedral de Lleida amb el mestre de capella J Menéndez i l’organista J Ariet Un cop acabats els estudis, oposità per la plaça d’organista, primer de Fraga i després a l’església de Sant Joan de Lleida Una malaltia li impossibilità d’acabar aquestes darreres oposicions El 1828 es traslladà a Madrid, on fou ordenat sacerdot i on fou professor de piano al Colegio Imperial de San Isidro dels jesuïtes Cap al 1831 competí amb Francesc Andreví pel magisteri de la Reial Capella de Madrid, que finalment no aconseguí Després que li fossin ofertes les places de…