Resultats de la cerca

Ensenyà art i teologia al convent de València i fou comanador dels convents de Sogorb i de Tarragona Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1788, hi llegí un treball sobre l’origen de la llengua catalana 1789 Publicà nombrosos sermons i obres religioses

El 1705 participà en la revolta austriacista de Vic, i en arribar el rei arxiduc Carles III a Barcelona passà al seu servei Lluità al setge de Barcelona del 1706 El 1713 acompanyà l’emperadriu Elisabet a Itàlia i anà amb el seu amic Joan Baptista Martí a Roma Lluità al nou setge de Barcelona amb el grau de brigadier 1713-14 i, com els Martí, desertà

Fou conseller tercer de Barcelona 1633-34 i 1637-38 i delegat dels consellers per a tractar l’afer dels quints El 1641 collaborà en la defensa de Barcelona davant les tropes de Felip IV acusat de connivència amb l’enemic, fou absolt El 1646 fou novament acusat i absolt per les autoritats franceses En tornar Barcelona sota l’administració castellana, fou conseller en cap de la ciutat 1653-54

Assessor jurídic del consell barceloní, s’oposà el 1704 a les pressions del lloctinent Fernández de Velasco, que volia fer readmetre Honorat de Pallejà com a conseller Empresonat i desterrat a Aragó, passà al bàndol austriacista i fou magistrat de l’audiència barcelonina El rei arxiduc Carles III el féu ciutadà honrat, membre del consell reial i regent del de Nàpols Restà a Barcelona durant el setge de 1713-14 El 1714 li foren confiscats els béns Posteriorment actuà d’advocat

Aplegà un important herbari de les comarques septentrionals del País Valencià Deixà manuscrita una flora de Castelló de la Plana i la seva rodalia, que comprenia unes set-centes espècies i que meresqué els elogis de Cavanilles

Cridat a Tortosa, s’hi féu càrrec de la direcció de les obres de la catedral 1702-08, on sobresurt com a obra seva la porta barroca de l’Olivera, amb columnes salomòniques 1705 Fill seu fou Pau Xambó — Tortosa 1755, que el succeí com a mestre de la catedral tortosina el 1708, càrrec en el qual, amb interrupcions motivades per la situació política, estigué fins a la mort

Es formà musicalment a l’Escolania de Montserrat, on fou deixeble d’Anselm Viola i de Narcís Casanoves Ingressà al monestir com a monjo el 1791, i es destacà com a instrumentista de corda i d’orgue Fou mestre de capella de l’Escolania i organista del monestir, i més tard de Sant Benet de Bages Copià les obres de Narcís Casanoves i escriví obres per a instruments de teclat, entre les quals es destaca una collecció de sonates per a orgue, escrites l’any 1797

Membre de l’escolania de la Mercè, estudià al conservatori del Liceu de Barcelona i formà part de l’orquestra del Gran Teatre De jove formà un quartet amb Matthieu Crickboom, Rafael Gálvez i Pau Casals Poc després amb el grup musical anomenat Octeto Español anà, el 1901, als EUA, on actuà i triomfà com a concertino al Metropolitan Opera House de Nova York Un any més tard anà amb l’octet a Mèxic, on féu diverses actuacions, i finalment s’establí, junt amb els músics Joan Roure, pianista, i Guillem Ferrer, violoncellista, en aquest país Fou ajudat per Justo Sierra, ministre d’educació, que li…

Rector de les Escoles Pies de Mataró, el 1813 publicà Observaciones sobre la guerra de España contra Bonaparte i el 1834 la tragèdia La gloria de Iluro Amb l’obra Ópera española 1841 intentà demostrar l’aptitud de la llengua castellana per a l’òpera, i com a prova hi inclogué una traducció del Belisario de Donizetti Deixà unes Memorias históricas de Mataró 1866