Resultats de la cerca

Publicà el diari “La Conquista del Estado” i fundà les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista JONS 1931 En fusionar-se la FE i les JONS, passà a ésser dirigent d’aquesta organització, de la qual se separà el 1935, any que publicà Discurso a las juventudes de España i Fascismo en España Fou detingut i afusellat

Enviat a pacificar el Perú 1540, en fou reconegut governador per Lima i Quito, i el 1542 vencé Diego de Almagro el Mozo a Chupas i el féu decapitar Revisà els privilegis dels encomenderos i maldà per aplicar les noves lleis d’Índies del 1542, cosa que l’enfrontà amb aquells i fou causa de la revolta de Gonzalo Pizarro El nou virrei, Blasco Núñez de Vela, el féu empresonar, però s’escapà a Panamà 1544 i després a Castella, on fou empresonat, a causa de les acusacions d’haver-se enriquit fraudulentament fetes per Pizarro i Almagro Rehabilitat al cap de tres anys, fou president del Consell d’…

Era anomenat el Charro pel lloc d’on era fill i on exercí la seva activitat guerrillera les terres de Salamanca Prengué part com a soldat en la guerra del Rosselló regiment d’infanteria de Mallorca, en la defensa de Toló 1793 i en la campanya contra Portugal 1801 Llicenciat de l’exèrcit, al començament del 1809 organitzà una guerrilla per tal de lluitar contra els francesos Prengué part en la defensa de Ciudad Rodrigo 1810 i en una emboscada féu presoner un general francès 1811 La seva guerrilla esdevingué brigada de llancers, i ell, brigadier 1811 Incorporats a la divisió que manava el comte…

Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Salamanca, estudià posteriorment a l’Escola Oficial de Cinematografia de Madrid, on obtingué el títol de director el 1961 Promotor de cineclubs i de revistes, fou un dels teòrics de l’anomenat “nou cinema espanyol” Dins aquest corrent realitzà el seu primer llargmetratge,  Nueve cartas a Berta 1966, pel qual guanyà la Concha de Plata al Festival de Sant Sebastià, i Del amor y otras soledades 1969 Després de la prohibició del film documental  Canciones para después de una guerra 1971, que no fou estrenat fins el 1976, continuà treballant…

De l’orde dominicà, fou professor de ciències 1886-98 i de teologia al convent dominicà de Sant Esteve de Salamanca i a Roma En una primera època fou un fervorós convençut del valor apologètic de la ciència El diluvio universal, demostrado por la geología Vergara, 1891 i La evolución y la filosofía cristiana , del qual no arribà a publicar sinó els dos primers toms El contacte, però, amb religioses contemplatives i la maduració del seu esperit el portaren a valorar cada vegada més les vies místiques La evolución mística 1908, Cuestiones místicas 1916 i La verdadera mística tradicional 1926 El…

Llicenciada en ciències químiques per la Universitat de Valladolid l’any 1948 i doctora en ciències per la mateixa universitat l’any 1953 L’any 1968 ingressà a l’Instituto de Información y Documentación del Consejo Superior de Investigaciones Científicas CSIC, on desenvolupà una intensa tasca fins a la seva jubilació en aspectes relacionats amb la terminologia i la terminografia Creà, l’any 1977, juntament amb el professor Criado de Val, Hispanoterm Centro de Terminología Científica y Técnica en Español, que fou durant molts anys l’únic punt de referència sobre terminologia a Espanya La seva…

La rebellió expressada als primers llibres — Versos y oraciones del caminante 1920 i 1929 i Drop a star 1933 — es radicalitzà en els que són producte de la guerra civil i l’exili El payaso de las bofetadas 1938, El hacha 1939, Español del éxodo y del llanto 1939, El gran responsable 1940, Ganarás la luz 1943 A aquestes obres i a les posteriors — Antología rota 1947, Llamadme publicano 1950, El ciervo 1954, Belleza cruel 1958 i Oh este viejo y solo violín 1968 — , el seu desig de justícia i llibertat és expressat amb un llenguatge apassionat, influït per Whitman

Doctorat en filologia romànica, fou professor de literatura castellana a la Universitat de Berna fins a la jubilació 1989 Cofundador de la revista Espadaña 1944, publicà diversos llibres de poemes Cantos al destino , 1945 Contemplación del tiempo, 1948 España, pasión de vida , 1953, etc, i l’antologia Poesía 1939-1964 , 1975 i un estudi sobre La novela española contemporánea en tres volums, 1958-62

Pertangué a l’orde de Sant Agustí És autor del drama El laurel de Ceriñola 1889 i d’estudis biogràfics i crítics d’escriptors castellans, entre els quals cal esmentar Luis de León i Teresa de Jesús La seva obra més important és La literatura española en el siglo XIX 1891-94, reeditada poc després, que inclou les literatures llatinoamericanes, la gallega i la catalana, que interpreta com una conseqüència de la contradicció entre els ideals universalistes romàntics i els d’un particularisme excessiu