Resultats de la cerca
Es mostren 1320 resultats
Pere d’Urtx
Cristianisme
Bisbe d’Urgell (1269-93).
Fill probable de Galceran d’Urtx i de la baronessa Blanca de Mataplana Era canonge de la Seu d’Urgell i ardiaca de Prats quan fou elegit bisbe d’Urgell Celebrà dos importants sínodes a la Seu d’Urgell, el 1276 i el 1286 Tingué fortes lluites amb el comte Roger Bernat III de Foix, hereu del vescomtat de Castellbò, pel domini de les valls d’Andorra, que posà fi al pariatge del 1278, patrocinat per Pere II de Catalunya-Aragó i completat per una altra sentència arbitral del 1288, que són el punt d’arrencada de l’actual règim polític d’Andorra Assistí a diversos concilis de Tarragona, i fou…
Constant II
Història
Emperador bizantí (641-668).
Succeí el seu pare Constantí III, després de desposseir el coemperador Heraclones S'enfrontà als àrabs, que s’apoderaren d’Egipte després de la caiguda d’Alexandria 646 i que el 655 li infligiren una greu derrota naval Aprofitant les lluites internes de l’islam, signà la pau el 659 Renuncià a la recuperació de Síria i Egipte i desembarcà a Itàlia 662, on combaté els llombards S'establí a Siracusa, des d’on protegí Sicília i el nord d’Àfrica dels àrabs, mentre l’Àsia Menor tornava a ésser saquejada Intentà d’imposar la unitat dins l’Església prohibí les disputes religioses a l’edicte Typos 648…
Pere Ferrandis d’Híxar i d’Alagó
Història
Quart senyor de la baronia d’Híxar.
Prengué part en les lluites de la Unió contra Pere III 1347, fou pres a la batalla d’Èpila i perdonat seguidament Lluità al costat del rei contra l’infant Ferran 1352 i a la guerra de Castella Ajudà el rei a alçar el setge de València i jurà la pau amb Navarra a Sos 1364 Amb Enric de Trastàmara, participà a la batalla de Nájera i fou pres 1367 Rescatat, fou un dels qui juraren la pau d’Almazán 1375 Ingressà a l’orde de sant Bernat, al monestir de Rueda, però intervingué encara activament a les corts de Montsó 1383-84 De la seva tercera muller, Isabel de Mesía o de Mejía, tingué el successor,…
Pistoia
Pistoia Ospedale del Ceppo, decorat amb un fris de terracotta esmaltada dels della Robbia
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Toscana, Itàlia, al NW de la vall de Florència.
Tradicionalment es dedica a la metallúrgia i a la manufactura de sabates i teixits La Pistoia romana resta lligada a la mort de Catilina 62 aC Cap al 1300 era un municipi important, sobretot en el camp de les finances començà, però, a decaure durant el s XIV quan, amb les lluites entre “blancs” i “negres”, hagué de sofrir les envestides de Florència i de Lucca fins que finalment es veié obligada a acceptar, el 1401, la sobirania de Florència Conserva les esglésies de San Bartolomeo in Pantano, San Giovanni Fuorcivitas, amb l’exterior de marbres verds i blancs, i Sant'Andrea, amb púlpit de G…
República Cisalpina
Geografia històrica
Estat creat per Bonaparte, a partir del 29 de juny de 1797, amb territoris alliberats del jou austríac República Transpadana) o separats de la República de Venècia.
Amb l’addició de la república Cispadana i altres annexions, el nou estat, dividit en departaments, i amb capital a Milà, comprenia més de dos milions i mig d’habitants, i ocupava la major part de les regions actuals de Llombardia i Emília-Romanya excepte Parma i la franja occidental de Venècia Era regit per una constitució que imitava la francesa del 1795, amb un poder executiu collegiat de 5 membres directors i un de legislatiu bicameral Contra dificultats interiors politicosocials i l’atac exterior austríac, pogué subsistir gràcies a les victòries napoleòniques, i recuperà la seva sobirania…
hutu
Etnografia
Individu d’un poble bantú de la part septentrional de la regió dels Grans Llacs Africans.
Poble agrícola, de llengua bantú, ha assolit una majoria a Ruanda i a Burundi, on, en nombre d’uns 10 milions, constitueixen aproximadament el 80% de la població Hi ha també un nombre elevat de hutus a la República Democràtica del Congo i a Tanzània molts dels quals són refugiats de Ruanda i Burundi Tradicionalment han estat sotmesos als tutsis, amb els quals, tanmateix, comparteixen la llengua, gran part de la cultura i molts trets de l’organització social, basada en un sistema de clans i cabdills que governen petits territoris no són rars, tampoc, els matrimonis mixtos Des de la…
Pere de Planella
Cristianisme
Eclesiàstic.
Era canonge de Mallorca quan fou nomenat bisbe d’Elna 1361 Fou l’iniciador del canal del Tec, que afavorí molt la indústria de draps de Perpinyà En el sínode d’Elna del 1366 augmentà de 15 a 20 el nombre dels seus canonges i donà bones disposicions a favor de la clerecia S'enfrontà amb els cònsols de Perpinyà a causa de les imposicions implantades per Pere III de Catalunya-Aragó, fins al punt que el seu vicari general, Arnau, abat de Sant Genís de Fontanes, llançà un interdicte a tota la ciutat el 1369 Enmig d’aquestes lluites, en les quals intervingué el papa, fou traslladat a Barcelona 1371…
Bernat VI de Comenge
Història
Comte de Comenge (1176-1226), senyor de Muret i de Samatan.
Es casà en primeres núpcies 1180 amb Beatriu, dita també Estefania, que li aportà el comtat de Bigorra i el vescomtat de Marsan, i en terceres núpcies, amb Maria de Montpeller 1197, de qui se separà per pressió de Pere I de Catalunya-Aragó 1204 Involucrat en les lluites de repressió del catarisme, secundà el seu cosí germà Ramon VI de Tolosa i el comte Ramon Roger I de Foix en la lluita contra Simó de Montfort 1211-12 Excomunicat i desposseït, com aquests, pel Concili de Lavaur l’any 1213, posà els seus dominis sota la protecció del rei Pere I, al costat del qual lluità a la batalla de Muret…
Mūsà ibn Mūsà ibn Fortun
Història
Senyor de la vall de l’Ebre, de Tudela, d’Osca i de Saragossa.
De la família dels Banū Qasī , fou nomenat valí de Tudela per ‘Abd al-Raḥmān II i lluità contra Sunifred I, comte d’Urgell-Cerdanya Aliat amb el seu sogre Ènnec de Pamplona i amb el seu germà uterí Fortun Iñíguez, s’enfrontà amb Còrdova Malgrat la derrota 843, continuà com a valí i participà en les lluites contra els normands 843 Es declarà independent 847 fins al nomenament de Muḥammad I 852, en nom del qual comandà l’exèrcit que saquejà Barcelona 856 i prengué el castell de Tàrrega Fou atacat per Ordoni I d’Astúries a la fortalesa que es construí a Albelda 859, origen de la llegendària…
Muḥammad Zāhir de l’Afganistan
Història
Rei de l’Afganistan (1933-73).
Assolí el govern en ésser assassinat el seu pare Nādir Shāh 1933 Neutral durant la Segona Guerra Mundial, portà a terme diversos plans de desenvolupament econòmic i cultural del país i hagué de resoldre conflictes fronterers amb l’URSS i el Pakistan i enfrontar-se a contínues lluites faccionals Malgrat que el 1964 instaurà un règim parlamentari constitucional, fou destituït per un cop d’estat i la proclamació de la república el 1973 Abdicà la corona aquest mateix any i s’exilià a Itàlia Després de l’enderrocament del règim dels talibans 2001, amb l’establiment d’un sistema democràtic tutelat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina