Resultats de la cerca
Es mostren 891 resultats
Mercè Viana i Martínez
Literatura catalana
Narradora.
Llicenciada en ciències de l’educació, és autora d’un gran nombre d’obres de literatura infantil Teretina Butanútols i altres contes 1986, La princesa pitudeta i panxudeta 1988, Galerna d’aiguamar 1989, Amunt, Lina, Amunt 1990, La bruixa tafanera 1991, La princesa que no sabia jugar 1991, El mag Floro 1992, Una excursió amb pirates 1993, El bagul de les disfresses 1994, El misteri de l’andana 1997, El cas misteriós de la lletra malalta 1998, premi Vicent Silvestre de narrativa infantil 1997, Un pintor molt guai 1999, Bum-bum El fantasma esvalotat 2000, Coses de la lluna 2000 i La…
Joan Pais i Melis
Gramàtica
Literatura catalana
Música
Músic, poeta i gramàtic.
Doctor en química i farmàcia, exercí també com a músic Fou un dels fundadors de l’agrupació catalanista La Palmavera 1902, en la qual tingué una gran activitat com a escriptor i músic Musicà l’himne alguerès i popularitzà melodies com Desperta-te i O lluna vella dirigí les bandes musicals de l’Alguer, Sorso i Sàsser, i muntà una orquestra amb el personal de la presó de Castiadas, de la qual fou director farmacèutic 1912 Propugnà l’estudi de les normes gramaticals de la parla algueresa i de la grafia catalana és autor d’una Grammatica del dialetto moderno d’Alghero , escrita el…
,
astronàutica
Interior de la bodega d’una llançadora espacial nord-americana
© Fototeca.cat
Astronàutica
Conjunt de ciències i tecnologies aplicades a l’estudi i al desenvolupament de la locomoció de ginys per l’espai extraatmosfèric, com també la seva explotació científica, militar o comercial.
El terme astronàutica fou proposat el 1927 per Joseph H Rosny i fou progressivament adoptat en quasi totes les llengües, excepció feta del rus, en el qual hom ha donat preferència a la forma cosmonàutica En l’estat actual del coneixement científic l’únic sistema per a propulsar un vehicle per l’espai, a part la hipotètica vela solar , és el del motor coet en qualsevol de les seves modalitats químic, nuclear, elèctric, etc El camí seguit pels vehicles espacials durant la major part del viatge és lliure, és a dir, l’astronau es mou únicament obeint les lleis de la mecànica celeste en funció de…
selen-
Forma prefixada del mot grec selḗnē, que significa 'lluna' (ex.: selenita, selenodont, selenografia, selenologia).
tacat | tacada
Heràldica
Dit de la lluna o la lluneta carregats de taques d’un esmalt diferent.
sizígia
Astronomia
Cadascun dels dos punts de l’òrbita de la Lluna corresponents a les sizígies.
Sant Joan de Caselles
Sant Joan de Caselles
© Fototeca.cat
Església
Església de la parròquia de Canillo (Andorra), de tradició preromànica, situada a 1 560 m alt, damunt un turonet que s’aixeca a la dreta de la Valira d’Encamp, aigua amunt de la població.
Fou refeta al s XII, quan li foren afegits l’absis i el campanar llombard Els pòrtics de davant i de la façana W daten dels s XVI i XVII En el curs dels treballs de restauració, duts a terme sota la direcció de Rafael Benet, el 1963, hi fou descoberta una majestat d’estuc, adossada a una creu pintada, sobre els braços de la qual hi ha representats el sol i la lluna i, a sota, dos personatges llegendaris, Longí i Stefanton, relacionats amb la crucifixió, tot emmarcat per una sanefa també pintada S'hi guarda igualment un notable retaule gòtic del principi del s XVI, d’autor…
escorxador

Escorxador
© Maren Winter
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels lànids, d’uns 17 cm de llargada.
Els mascles presenten el dors castany, el pili i el carpó gris blavenc pàllid, les parts inferiors de color blanc rosat, les ales de castany negrenc, un traç facial negre a través dels ulls fins a la zona auricular i la cua negra amb les plomes laterals blanques Les femelles no tenen el traç facial, són de color burell rogenc a les parts superiors i ocraci amb llistes transversals burelles en forma de mitja lluna a les inferiors S'alimenta d’insectes, ocells de niu i petits mamífers, que clava vius en arbusts espinosos Habita a tot Europa, excepte a la part més septentrional, i a…
Josep Teodor Vilar
Música
Compositor, director i organista català.
Inicià la formació musical a Barcelona amb Ramon Vilanova Cap al 1859 marxà a París, on estudià composició i harmonia amb H Herz i F Halévy El seu nom apareix com a director en teatres de sarsuela a la Barcelona de la segona meitat del segle XIX Sobresortí com a compositor d’aquest gènere, i també d’obres de saló, principalment per a piano De la seva producció cal destacar L’últim rei de Magnòlia 1868, amb text de S Pitarra, La Rambla de les flors , Los pescadors de Sant Pol , una de les seves obres de més èxit, amb text de Pitarra, així com l’obra còmica La lluna en un cove ,…
Enedina Lloris i Camps
Música
Soprano valenciana.
Estudià cant al Conservatori de València amb MC Martínez Lluna i acabà la carrera el 1981 amb les màximes qualificacions Posteriorment es traslladà a Milà, on perfeccionà la seva tècnica al costat de G Simionato El 1983 guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas de Barcelona Especialitzada en els papers de soprano de coloratura , interpretà amb èxit papers com els de Carolina Il matrimonio segreto , el titular de Lucia di Lammermoor , Olímpia -de Les contes d’Hoffmann , que interpretà al Gran Teatre del Liceu el 1986 al costat d’A Kraus-, Susanna…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina