Resultats de la cerca

Doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona 1975, fou professor de prehistòria de la Universitat de Barcelona Centrà la seva investigació en l’estudi de l’edat del bronze i l’edat del ferro a Astúries i a Catalunya, especialment a l’àrea lleidatana Entre les seves publicacions cal destacar Lérida prehistórica 1977, Genó un poblado del Bronce final en el Bajo Segre Lleida 1998, amb FCuesta i JLópez, Celtas e iberos en la Península Ibérica 1999 i Los castros en Asturias 1999

Arran de les revoltes d’octubre del 1944 fou empresonat i posteriorment s’installà a Mèxic, on realitzà tota la seva obra D’aquesta cal destacar els reculls poètics Luna Park 1924, Maelstrom 1926, Fez 1926, El sonámbulo 1937, La nube y el reloj 1940, Apolo y Coatlicue 1944, Retorno al futuro 1946, Pequeña historia del Nuevo Mundo 1948 i El hombre y la encrucijada 1950 Seguiren després llibres d’assaigs com Guatemala, las líneas de su mano 1955, La revolución guatemalteca 1955 i Nuevo Mundo 1960 Les seves idees esteticoliteràries són recollides a Perfiles 1964 i Dibujos de ciego 1969 També…

Membre de la petita noblesa, freqüentà els medis cortesans de Lisboa Estudià a Coïmbra i combaté al Marroc, on perdé l’ull dret A conseqüència d’una baralla estigué empresonat, i poc temps després embarcà cap a l’Índia Estigué a Goa, al golf Pèrsic, a la Cotxinxina i a Macau En un naufragi perdé tota la seva fortuna i només pogué salvar el manuscrit de la seva obra Os Lusiadas Novament a Goa, ingressà a la presó per deutes Es destacà com a poeta a les corts dels virreis Constantino de Bragança i Sousa Coutinho El 1569 retornà a Portugal després de passar una temporada a Moçambic El 1572…

A deu anys anà al Perú El 1553 participà en la revolta d’Hernández Girón Després s’establí a Cusco El 1572 fou nomenat governador de Tucumán, i dirigí aleshores diverses expedicions colonitzadores, entre les quals sobresurten la de la fundació de la ciutat de Córdoba Argentina i la que arribà al Riu de la Plata

El 1820, a Cadis, intentà d’oposar-se a la revolta liberal de Riego, i se significà en l’intent absolutista de Madrid del juliol del 1822 Emigrat a França, tornà amb l’exèrcit del duc d’Angulema 1823 Fou recompensat per Ferran VII amb càrrecs diplomàtics El 1833 es decantà pel règim liberal d’Isabel II i lluità contra els carlins Assolí el grau de general però, acusat de malversacions, emigrà a França 1836 i, després d’un intent de revolta a Sevilla 1838, a Portugal

Estudià filologia romànica a les universitats de Saragossa i Barcelona, on es llicencià 1962 i doctorà 1973 Després d’exercir la docència en instituts de Barcelona, el 1970 s’incorporà a la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on fou catedràtic i impartí literatura castellana del Siglo de Oro  i crítica textual fins el 2014, any de la seva jubilació Professor visitant a les universitats de Harvard 1986 i la Sorbona 1991, fou membre corresponent de la Real Academia Española 1982 i numerari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1984 Formà part del consell assessor de nombroses…

De família noble empobrida, exercí de metge a Archidona i a Antequera La seva obra participa de les característiques del Renaixement i del primer barroc, i hi utilitzà tant el metre tradicional com l’italianitzant Escriví Las lágrimas de Angélica 1586, poema èpic en octaves inspirat en l' Orlando furioso, de Ludovico Ariosto, l' Égloga de las hamadríades, composició lírica on ja hi ha aspectes de caràcter gongorí, etc En vers tradicional adaptà les faules Vertumno y Pomara i Acteón, inspirades en l’obra ovidiana

Participà en la collecció de poesia “Brais Pinto” de jove poesia gallega amb Voce na néboa 1957 Seguiren les proses de Percival e outras histórias 1958, O crepúsculo e as formigas 1961 i Arrabaldo do Norte 1964, obra clau de la Nova narrativa galega , que superposava la mitologia celta als corrents literaris més moderns A aquests elements cal afegir, com a constants de la seva obra, el compromís amb la realitat gallega i la inclinació envers el simbolisme i la fantasia O corvo, a figueira e a fouce de ouro novella inèdita sobre la guerrilla gallega a la postguerra, que li valgué l’…

Deixeble dels mestres A Machado, T Borba D Pâques i L Mancinelli, del 1910 al 1915 anà a ampliar els seus estudis a Berlín amb E Humperdinck i a París amb G Grovlez Professor a partir del 1916 del Conservatori Nacional de Lisboa, compaginà la composició amb la recerca musicològica i la crítica Fou un home culte i un personatge important dins la vida musical portuguesa Tingué un paper clau en la renovació de la música del seu país, llavors molt al marge dels grans corrents musicals del moment Exercí la crítica en diaris com "Monarquia", "Diário de Lisboa" i "O Século" i fundà dues publicacions…

Vida Estigué al servei del cardenal i arquebisbe de Toledo Juan Pardo de Tavera entre el 1534 i el 1545 L’any 1543 figura com a sacerdot a l’església d’Hontova, a la diòcesi toledana Publicà Libro de cifra nueva para tecla, arpa y vihuela Alcalá de Henares, 1557, un llibre de tabulatura on utilitzà un sistema molt innovador en què les xifres de l’1 al 7 indiquen les notes diatòniques de l’escala Aquest sistema fou emprat més tard per Antonio de Cabezón i Francisco Correa de Arauxo El llibre de Venegas, a més de composicions pròpies i d’altres originals de contemporanis seus com F Soto de…