Resultats de la cerca

Sacerdot escolapi, el 1863 abandonà l’orde i es refugià a Gibraltar, on es convertí al protestantisme i es casà amb la mestra Josefa Latorre Arran de la revolució del 1868 s’establí a Sevilla, on tingué un paper molt important en la fundació de la primera Església Evangèlica Espanyola de l’època moderna, l’Església Cristiana Espanyola, de ritu presbiterià Dirigí El Cristianismo 1869-71, primer periòdic protestant aparegut a l’Estat espanyol Establert a Madrid 1875, propugnà l’adopció de l’organització episcopal, la qual cosa provocà una escissió ell i els seus adherents fundaren l’Església…

Féu un viatge a Venècia per tal de conèixer la tècnica musiva, i de tornada s’especialitzà com a mosaïcista seguint els encàrrecs dels arquitectes Lluís Domènec i Montaner i Josep Puig i Cadafalch Entre les seves obres més importants figuren els mosaics de l’Hospital de Sant Pau, de l’Hotel La Rotonda, de la casa Lleó Morera i del Palau de la Música Catalana, tots a Barcelona, així com els del Palau March, de Palma, molt posteriors A l’exposició internacional d’arts decoratives de París 1925 obtingué la medalla d’or

Els seus escrits inicials foren de caràcter misticoreligiós Després tingué una segona etapa, començada amb la fundació de la revista modernista “Rinnovamento” 1907 És autor de les proses Il peccato ed altre cose 1914

Milità a les files republicanes, aconseguí d’ésser un dels homes significatius del blasquisme moderat i defensà les tendències d’Azzati, que propugnava per al seu grup una actitud “autonomista” respecte al partit radical lerrouxista Fou diputat provincial, diputat a les corts i alcalde de València 1914 Fou també president del consell d’administració de la companyia Transmediterrània, president de la Unió Naval del Llevant, de la Cambra Agrícola i de la Federació Nacional d’Agricultors Arrossers

Afiliat 1861 al partit demòcrata, fou regidor de València i diputat provincial El 1868 passà al partit federalista i fou comandant d’un batalló de la milícia nacional de València com a tal participà en la insurrecció federalista del 1869 El 1873 fou diputat a les corts per València S'oposà a la proclamació del Cantó Valencià, però fou elegit vocal de la junta que el governava Després de la Restauració del 1874 intentà de refer el partit federalista Fou amic de Pi i Margall

Exiliat a Cuba després de la guerra civil de 1936-39, fou professor de literatura a Santiago Escriví, en castellà, poesia Espejos, 1920, novella Sin velas, desvelada , 1927 Puerto de sombra , 1928 Agor sin fin , 1930 i la biografia Juan Maragall, poeta y ciudadano 1935 Són especialment importants la seva Historia de la literatura española 1932 i, sobretot, Literatura española contemporánea 1952

Participà en diverses Exposiciones Nacionales de Madrid El 1882 anà pensionat a Roma i després residí dos anys a Buenos Aires Des del 1891 fou professor a l’Escuela de Bellas Artes de Granada És autor del monument al general Narváez, a Loja, de dos apòstols a San Francisco el Grande, de Madrid, i d’altres estàtues monumentals

Residí habitualment a Madrid, on estrenà i publicà un gran nombres d’obres teatrals, entre les quals La toma de Hay por Josué 1801, El buen y el mal amigo 1801, El triunfo del amor y de la amistad 1804 i La Eumenia o La madrileña 1805

Fill d’un comerciant italià Es formà a Roma amb Carlo Maratta i fou pintor de Cosme III de Toscana A Roma assolí la canongia de la collegiata de Xàtiva i retornà a València Pintà a la capella del sagrari i a la de Sant Pere de la seu de València, i a la capella dels Jesuïtes, també a València És autor dels catorze quadres de l’orde franciscà al convent de Sant Francesc de València, de la Confessió de sant Pere i el Naixement de sant Ambròs augustinians de Morella Tornà a Roma el 1700 i hi publicà Osservazioni sopra il libro de la Felsina Pitrice 1703, impugnant l’obra de Carlo Cesare Malvasia…

Fill d’un comerciant italià, estudià amb Carlo Maratta a Roma Estudià també gramàtica, teologia i filosofia Fou pintor de Cosme III de Toscana, i, de nou a València, esdevingué canonge de Xàtiva Pintà frescs a la catedral i a altres esglésies de València Escriví una Historia pictórica