Resultats de la cerca
Es mostren 692 resultats
Lluís Miró Doñate
Futbol
Porter de futbol i entrenador.
S’inicià el 1930 a la Unió Esportiva de Sants, i jugà una temporada al Cartagena i una altra al Múrcia 1935-36 Acabada la Guerra Civil, s’incorporà al Futbol Club Barcelona 1939-43, on jugà 99 partits, 49 dels quals a la Lliga Posteriorment entrenà el Terrassa, el Sabadell, el Valladolid, el València, el Sevilla, l’Olimpique de Marsella, la Roma i el Màlaga També dirigí el Barça la temporada 1961-62 Fou seleccionador nacional en un partit 1955, i entrenà l’equip espanyol durant dos anys Fundà l’Escola Regional d’Entrenadors de Catalunya, i presidí el Collegi Català d’Entrenadors…
monestir de Sant Tomàs de Fluvià
Priorat
Petit priorat benedictí d’història desconeguda per confusió amb el veí de Sant Miquel de Fluvià, al poble de Sant Tomàs de Fluvià (Alt Empordà).
El creà el monestir de Sant Víctor de Marsella sobre unes terres donades amb aquest fi per Guillem de Fenolleres, vers el 1070, després de discutir-les al veí priorat de Sant Miquel de Fluvià En consta l’existència entre el 1098 i el 1380, amb un prior i dos monjos, dependents de l’abat de Sant Víctor El 1406 encara es considerava de Sant Víctor, i tenia només un prior i un sacerdot que exercia la cura d’ànimes Desaparegué dins aquest segle En resta l’església romànica de Sant Tomàs, de tres naus i volta de canó, amb funcions de parroquial del poble El 1983 hom descobrí, a l’absis, unes…
Hug de Mataplana
Cristianisme
Història del dret
Eclesiàstic, jurista i conseller reial.
Probable fill d’Hug VI de Mataplana i germà de Blanca, muller de Galceran d’Urtx El 1269 estudiava a Bolonya, i tot seguit consta com a ardiaca d’Urgell Intervingué activament prop dels reis Jaume I, Pere II i Alfons II com a conseller i ambaixador en tots els afers importants, sobretot prop de la cort papal Assistí com a conseller i capellà a la mort de Jaume I 1276 i de Pere II 1285, dels quals fou molt estimat El 1277 era nomenat paborde de Marsella, i el 1289, bisbe de Saragossa És remarcable el seu paper com a pacificador i garantidor dels pactes internacionals Coronà Jaume…
Marcel Pagnol

Marcel Pagnol
© Fototeca.cat
Cinematografia
Literatura francesa
Escriptor occità d’expressió francesa i autor cinematogràfic.
Es donà a conèixer amb l’obra satírica Les marchands de la gloire 1926, escrita en collaboració amb PNivoix Seguiren Jazz 1926, Topace 1928, un gran èxit dramàtic i la trilogia Marius 1931, Fanny 1932 i César 1937, evocacions pintoresques i costumistes de la vella ciutat de Marsella En el camp cinematogràfic, desenvolupà una gran activitat amb la creació de films extrets de les pròpies obres i també de les d’altri Després de Le premier amour 1948, Fabien i Judas 1956, el millor de la seva producció són les peces narratives, en les quals evoca la seva infància La gloire de mon…
Sebastià Sans i Bori
Literatura
Periodisme
Periodista i escriptor.
Tradicionalista, deixà els estudis de medicina per participar com a sanitari en la tercera guerra Carlina Exiliat un any a Marsella, s’establí a Barcelona, on collaborà en la creació d’ El Correo Catalán i fundà Lo Borinot , setmanari satíric des del qual impulsà sonades campanyes antiliberals 1877-81 Escriví obres de teatre còmiques, entre les quals A fi de curs , Lo cataplasma , Ball d’etiqueta , La sorpresa i Pa modern , i conreà la poesia lírica, especialment la de caràcter festiu premiada una vegada als Jocs Florals de Barcelona, el 1895, que escriví per a vetllades, festes…
,
Sulpici Sever
Literatura
Escriptor llatí.
De família noble, estudià lleis a Bordeus Vidu, heretà de la seva muller una gran fortuna, però renuncià a la vida pública i es retirà amb alguns amics a Primuliacum , al Perigord, on menà una vida ascètica, sota l’influx del seu amic Paulí de Nola i de Martí de Tours Segons Gennadi de Marsella, fou ordenat de prevere Escriví Chronicorum libri duo , història general des dels orígens del món fins a l’any 400 dC són interessants les pàgines dedicades al priscillianisme És famós, però, sobretot, pels seus escrits hagiogràfics entorn de la figura de Martí de Tours, Vita Martini i…
cometa d’Encke
Astronomia
Cometa descobert per P. Méchain el 17 de gener de 1786.
Les observacions fetes per JL Pons a Marsella l’any 1812 permeteren a JF Encke de calcular-ne l’òrbita L’excentricitat de l’òrbita és de 0,8471, i la inclinació respecte a l’eclíptica, de 12° 36’ Té l’afeli a les proximitats de l’òrbita de Júpiter, i el periheli travessa la de Mercuri El seu període de revolució és de 3,30 anys la qual cosa el converteix en el cometa observat més vegades, i no és constant, sinó que disminueix d’unes 2,7 hores cada revolució orbital hom creu que la causa n’és l’asimetria del nucli i la corresponent presència de jets rotacionals Hom el relaciona…
Martí Vives
Pintura
Pintor.
Format a Figueres amb Josep Morell i Macià, i a la Llotja barcelonina 1922 Estudià després amb Lluís Bausil, Andreu Fons-Godail i Lluís Delfau El 1928 es presentà individualment a Perpinyà Exposà també al Salon d’Automne i al Salon des Indépendants de París, i el 1935 a la Sala Parés de Barcelona Secretari de la comuna de Perpinyà, gestionà la sortida del camp de concentració d’artistes com Antoni Clavé, Carles Fontserè i Pedro Flores, entre altres 1939 Exposà a Tolosa —d’on fou acadèmic—, Bordeus, Montpeller, Narbona, Marsella, etc El 1958 exposà sol a Girona i a Figueres…
Macià Mallol i Bosch
Història
Política
Polític.
Fou agent de duanes, consignatari i armador a Tarragona Diputat per Gandesa 1918 com a republicà, discutí en 1919-20 el projecte d’autonomia de Catalunya de la Mancomunitat Fou senador per Tarragona, i president de les obres del port de Tarragona en 1923-26 i de la cambra de comerç Amb Rovira i Virgili formà part d’Acció Catalana, i el seguí quan aquell fundà 1930 Acció Republicana de Catalunya com a representant d’aquest darrer partit fou un dels signants del pacte de Sant Sebastià 1930 Fou un dels creadors de “La Nau” A l’adveniment de la República, fou uns quants mesos governador civil de…
Agustí Pujol Sevil
Esport general
Directiu esportiu.
Visqué un temps a Marsella, on s’erigí en un dels fundadors de l’Olympique de futbol Presidí el Gimnàstic de Tarragona 1942-43 Ocupà diverses vegades el càrrec de president de la Federació Catalana de Futbol 1945-46, 1947-50, 1954-56 i fou directiu de la federació espanyola, vocal de la UEFA 1952-68, president de la Copa d’Europa de Nacions 1959 i vicepresident de la UEFA 1964-68 També fou vocal de la FIFA Exercí com a delegat a la UEFA del Futbol Club Barcelona, sota el mandat de Josep Lluís Núñez Fou soci de mèrit del Barça, del qual el 1984 rebé un homenatge Presidí també el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina