Resultats de la cerca
Es mostren 1743 resultats
Cristina Trujillo Cuevas
Corfbol
Jugadora de corfbol.
S’inicià al Club Korfbal Cerdanyola, on jugà durant tres temporades a la màxima categoria 2006-09 Després passà a l’Associació Esportiva Escolar IES Montserrat Miró i Vilà de Montcada i Reixac 2009-10, i des de la temporada 2010 juga al Club Korfbal Montcada de la Lliga estatal
Lindoí
Història
Vescomte de Narbona.
El 878 s’aixecà, juntament amb el comte Miró de Conflent, contra el marquès Bernat de Gòtia, revoltat contra l’emperador Carles el Calb i el seu successor, Lluís el Tartamut devastaren les terres narboneses i rosselloneses i expulsaren clergues de la diòcesi de Narbona, que substituïren per amics seus
Montalbà
Antic terme del municipi de Vilagrassa (Urgell), al S de la vila, prop del mas d’Estadella.
S'esmenta el 1082 en la donació del comte de Barcelona a Miró Riculf Ramon Galceran de Pinós el donà el 1197 a Santes Creus, que n'adquirí posteriorment la jurisdicció alta i baixa i mantingué el domini fins a la desamortització Hi ha restes de l’antiga església de Santa Maria de Montalbà
Acfred I
Història
Fill d’Oliba I de Carcassona i de Rasès i gendre de Bernat Plantapilosa.
De primer regí el Rasès A la mort del seu germà Oliba II 880, i durant la minoritat dels seus nebots, governà també Carcassona Amb els seus cosins Guifré el Pelós i Miró el Vell, i amb Oliba II, participà el 873 en la consagració de Santa Maria de Formiguera, en sufragi dels avantpassats comuns
Josep Roig
Literatura catalana
Autor dramàtic.
Vida i obra Beneficiat de l’església d’Arbeca i doctor en teologia Escriví la Comèdia de la Mare de Déu de les Sogues 1743, editada el 1996, en tres jornades i una lloa introductòria, sobre la troballa miraculosa de la imatge de la Verge d’aquest santuari Bibliografia Miró i Baldrich, R 1996 Vegeu bibliografia
Fermí Marí i Oliver
Música
Pianista i compositor eivissenc.
Es formà a Eivissa Posteriorment s’installà a Mallorca, on desenvolupà bona part de la seva carrera musical Fundà l’agrupació Los Trashumantes Actuà a Algèria, Mallorca, el Marroc, França i Portugal Acompanyà cantants com Gertrudis Haunschi de Miró i Antonio Machín Compongué diversos preludis, entre els quals destaca Matinada 1948, així com alguns valsos, suites i sarsueles
Alfons Cañizares
Boxa
Boxejador.
S’inicià en la dècada de 1920 i es proclamà campió estatal del pes ploma a Barcelona 1923 en derrotar el púgil Ramon Miró Perdé el títol l’any següent a Madrid davant Antonio Ruiz i, el 1925, abandonà els rings, després de perdre un combat als punts contra Josep Gironès corresponent al Campionat de Catalunya
Académie de la Grande Chaumière
Escola privada de belles arts, fundada a Montparnasse (París), al carrer del mateix nom, pel pintor català Claudi Castelucho el 1904.
Entre els deixebles que hi assistiren hi ha Roger de la Fresnaye, Alberto Giacometti, Russell Drysdale, Michel Guino i els catalans Camil Fàbregas i Joan Miró Hi foren professors Bourdelle, Despiau, Othon Friesz, Léger, Zadkine i Yves Brayer, entre altres Fou, amb la immediata Académie Colarossi , un dels centres principals de l’École de Paris, i encara subsisteix
Francesc de Paula Sánchez i Gavagnach
Francesc de Paula Sánchez i Gavagnach
© Fototeca.cat
Música
Compositor i pedagog.
Vida Per voluntat dels seus pares inicià la carrera de filologia, però la deixà per completar els estudis de música El 1853 ingressà al Conservatori del Liceu, on estudià composició amb Gabriel Balart La primera obra que estrenà fou Minerva El 1865 inicià la composició de l’òpera Rahabba , amb llibret del seu pare L’estrena al Liceu el 1867 fou prou bona, fet que l’animà a compondre dues òperes més, Giuseppe i La Ghironde Amplià estudis a París amb Daniel Auber 1869-71, però els esdeveniments de la Comuna l’obligaren a tornar a Barcelona, on el 1881 estrenà l’òpera La cova dels orbs Fou…
,
Castell de Llanera de Solsonès
Art romànic
Aquest castell s’aixecava vora la riera de Llanera, afluent del Llobregós, al sector oriental del municipi de Llanera Les primeres notícies històriques que en tenim són del 7 de març de l’any 1002, en una donació d’un alou en el “ castro Lenera ” a “ Brizole ” L’historiador Joan Serra i Vilaró fa referència al testament del bisbe de Vic Arnulf, del 29 de juliol de 1010, en el qual dóna a Sant Pere de la Seu de Vic el “ castrum de Lanaria ”, juntament amb la seva parròquia i tot el seu terme El 13 de juliol del 1035, Guifré ven a Ponç unes vinyes “ in castro Lanera ” Del mateix any és la venda…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina