Resultats de la cerca

Fou utilitzada inicialment en el retoc de fotografies, en la pintura de mobles i de cotxes i en el grafisme Quant al grafisme, fou utilitzada per primera vegada per Herbert Bayer, de la Bauhaus, cap al 1920 Els pintors Man Ray, Ràfols i Casamada, Robert Llimós, Jordi Morera i d’altres han utilitzat aquesta tècnica en la creació d’obres d’art Mitjançant l’aerògraf es creà un procediment de reproducció semiindustrial, el múltiple aerogràfic, especialment utilitzat en el corrent estètic pop-art Aplicat amb la màquina sorrejadora es creà un tipus d’esgrafiat sorrejat sobre…

Fill de Manuel de Lasarte Feu alguns cursos de dret a la Universitat de Barcelona 1872-76 i participà en la creació del Centre Català Collaborà a El Diluvio , de Barcelona, i Las Circunstancias , de Reus Es casà amb l’escriptora Carme Karr Publicà aplecs de versos, com Divagacions 1881, prologat per Frederic Soler, i Regional 1888, i obres teatrals, entre les quals hi ha l’assaig còmic L’as d’oros 1881, el drama Justícia catalana 1887, traducció, feta en collaboració amb Rossend Arús i Arderiu, de Fueros y desafueros de Francesc Morera, la sarsuela El rei de la broma 1881, amb…

D’aquesta església, de la qual es desconeix la situació dins la ciutat de Tarragona, tan sols s’ha pogut localitzar una única referència documental consignada per E Morera Es tracta de l’acta testamentària subscrita l’any 1362 per Francesca, veïna de la Selva del Camp i muller de Francesc Arcs, la qual feu un llegat de 12 diners a l’església de Sant Vicenç dels malalts de Tarragona, especificant que s’havien d’utilitzar per a les obres de refacció o per a la lluminària del dit temple Es pot suposar, doncs, a manera d’hipòtesi, que si a mitjan segle XIV es feien obres de…

Constituí un intent d’implantació del teatre líric català Malgrat l’excellent presentació de les obres i la gran acollida del públic, després de tres temporades hagué d’abandonar l’activitat, en no poder superar les dificultats econòmiques Els espectacles es presentaren sobretot al Teatre Principal, sota la direcció artística d’Adrià Gual i Modest Urgell i la direcció musical de Joan B Lambert S’estrenaren prop d’una cinquantena de funcions escèniques, entre les quals destaquen La santa espina , d’E Morera i A Guimerà, Picarol , d’E Granados i A Mestres, i La presó de Lleida , de…

Estudià solfeig amb Ll Millet, i harmonia, contrapunt i composició amb E Morera a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Posteriorment es formà com a violinista al Conservatori Superior de Música del Liceu Dirigí, entre altres grups, els cors La Violeta d’En Clavé, l’Orfeó Gracienc, l’Orfeó Social Metropolità i la Coral Núria de la Unió Excursionista de Catalunya Fou professor de solfeig de l’Escola Municipal de Música Com a compositor, és autor de diverses sardanes per a cobla i per a cor, a més de cançons i poemes escènics El 1947 guanyà el certamen convocat per la Comissió…

Deixeble de César Franck, molt influït per Wagner i amic de Vincent d’Indy i de Debussy, fou secretari de la Société Nationale de Musique Excellí en la música de cambra un sextet que ell anomenà Concert 1889 i el Quatuor avec piano 1897, però deixà també pàgines orquestrals de qualitat, com la Symphonie en si bémol 1890 i el Poème , per a violí i orquestra 1896 Les seves Mélodies , com Le colibri 1882, La caravane 1887, La chanson perpétuelle 1898, etc, d’una gran difusió, testimonien la seva inspiració lírica Escriví també l’òpera Le roi Arthus 1892-96 Visità Catalunya i assistí a l’estrena…

Cosenyor de Castellvell Arbert II de Castellvell amb el seu germà Guillem IV de Castellvell Fou el magnat de més confiança d’Alfons I de Catalunya-Aragó, a qui féu costat des de l’inici del seu regnat Entre els anys 1163-73 senyorejà i organitzà, fent establiments i donant cartes de població, els llocs de Falset, Porrera, Ulldemolins, Poboleda, Morera, Cabassers, Vilanova de Prades i d’altres El 1168 féu de jutge en les dissensions entre Guillem de Tarragona i l’arquebisbe Hug de Cervelló, i el 1173 intervingué en la cessió que l’arquebisbe féu al rei Alfons dels seus drets…

Hereu de la casa pairal Casanova, del Moianès, s’interessà pels problemes agrícoles, i fou un dels fundadors de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre 1851 Fou comissari regi d’agricultura a la província de Barcelona, membre de la Junta de Comerç, de l’Acadèmia de Ciències i Arts i president de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País 1865 Publicà Cartilla de agricultura 1862 i diverses memòries Cultivo de la morera 1840, Necesidad de plantear las escuelas de agricultura profesional 1855, Posibilidad de establecer prados artificiales de secano en España 1857 El seu…

Fou promoguda per un grup de periodistes escindits de la revista Barça, en desacord amb l’orientació que el club volia donar a aquella publicació Carles Barnils en fou l’editor i tingué redactors com David Castillo, Juan J Castillo, Manuel Ibáñez Escofet, Antonio Saénz Guerrero, Ricardo Huerta i Francesc Peris Josep Morera Falcó i Horaci Seguí s’encarregaren dels reportatges fotogràfics i Joaquim Muntañola, de les pàgines d’humor Al juny del 1981 el número 847 anuncià la suspensió de la revista, però la capçalera fou venuda a Joan Gaspart i al setembre del mateix any la…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Troya Films Madrid ARGUMENT La peça teatral homònima 1907 de Santiago Rusiñol GUIÓ Adrià Gual adaptació FOTOGRAFIA Josep Gaspar blanc i negre, normal, Giuseppe Sessia AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Salvador Alarma MÚSICA Enric Morera INTERPRETACIÓ Enric Borràs Sr Esteve, Josefina Tàpias, Gerard Peña, Teodor Busquets, Josep Santpere, Enric Guitart, José María Lado, Joaquim Montero, Matilde Xatort, Anita Giner Soler, Josep Acuaviva, Josep Giner, Mercè Nicolau ESTRENA Barcelona, 08051929, Madrid, 19041930 Sinopsi Els trenta anys d’història de la merceria La Puntual…