Resultats de la cerca

Advocat a Perpinyà, tingué nombrosos càrrecs polítics senador radicalsocialista 1904, ministre d’agricultura 1911, president del Consell General dels Pirineus Orientals 1912-20 El 1913 fou candidat radicalsocialista a la presidència contra Raymond Poincaré, que el vencé per 429 vots contra 327 El 1918 fou ministre de l’interior Després de la Primera Guerra Mundial representà França a la Societat de Nacions Interessat per la cultura catalana, fou membre de la Societat d’Estudis Catalans Deixà a la ciutat de Perpinyà l’Hotel Pams, estatge de la biblioteca municipal, de museus, d’…

Estudià a València Sant Carles i després a Barcelona Llotja i a Madrid San Fernando Fou deixeble de Sorolla i, sobretot, de Marcelino de Unzeta Residí un quant temps a Madrid Fou catedràtic de dibuix de l’Institut Balmes de Barcelona i professor de l’Escola Normal Exposà individualment a Barcelona 1912, 1918, 1933 i, pòstumament, 1959 i 1975, al País Basc 1917 i 1918 i a Girona 1932 Féu un anecdotisme del tot vuitcentista i sobresortí en temes militars i de cavalls, paisatges i temes urbans Sobresurten especialment els seus apunts acolorits d’una extraordinària vivacitat Li adquiriren obres…

Començà a treballar en empreses ceràmiques als catorze anys i el 1951 installà el seu propi taller Exposà sol, entre d’altres, a Castelló de la Plana, Madrid, Barcelona, Onda, València i Tortosa Participà en diverses exposicions collectives i obtingué premis del Concurs Nacional de Ceràmica de València i de l’Internacional de Gdańsk El 1976 un plafó seu fou seleccionat al concurs de ceràmica mural per a l’Autopista de l’Ebre Té obres als museus de ceràmica de València i Ginebra i als d’art contemporani de Vilafamés i Madrid Autoqualificat de pintor ceramista, s’adscriu a una…

Influït per Caravaggio de primer, i per Guido Reni després, esdevingué el pintor més destacat de Nàpols fins a la desclosa de Luca Giordano Té obres a diversos museus d’Europa, entre els quals el Museu Nacional d’Art de Catalunya quatre escenes de la vida de Tobies , el Museum de Montserrat Oració de Crist a l’hort de Getsemaní , el Provincial de Girona Embriaguesa de Noè i el de Belles Arts de València Santa Teresa de Jesús El seu fill Nicola Vaccaro Nàpols ~1634 — ~1709 fou també pintor, i pare d' Andreu Vaccaro Nàpols ~1668 — , pintor de cambra del rei arxiduc Carles III…

Personatge polifacètic, fou soci actiu del Centre Excursionista de Catalunya, i collaborà molt activament en la restauració del monestir de Ripoll Reuní una important collecció de teixits coptes que fou adquirida el 1904 per la Junta de Museus Barcelona, Museu Tèxtil Creà a la Biblioteca de Catalunya un important repertori iconogràfic d’Espanya 1915 Escriví dues monumentals obres arqueològiques El Islam i Cartago-Hispania , que han romàs inèdites, i collaborà a diverses publicacions sobre temes arqueològics També escriví una obra sobre l' Alhambra de Granada 1929 El 1901 encarregà a Joan…

Format a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona 1970 Fins l’any 1984 treballà associat amb JM Botey i A Bosch Actualment manté la seva collaboració amb aquest darrer Obra conjunta és l’edifici del Museu de Granollers i la remodelació del pavelló Ave Maria de la Maternitat de Barcelona premi FAD Preocupats per la problemàtica derivada de la conservació del patrimoni arquitectònic, han collaborat amb el Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona i han intervingut en la redacció de projectes i catàlegs i en l’arranjament d’exposicions i museus…

Traslladat de petit amb la seva família a Buenos Aires, fou nacionalitzat argentí Estudià per propi impuls pintura i dibuix, però no trigà a lliurar-se de ple al gravat, dins una estètica propera al surrealisme Des del 1929 exposà als salons argentins i a altres països americans, especialment a Mèxic, on residí alguns anys, i als Estats Units La seva obra es troba repartida en museus argentins, Santiago de Xile, Lima, Nova York i Virgínia Obtingué diversos premis i publicà, entre altres obres, Diez grabados 1947, Gravat català al boix 1947, Tècnica del grabado al buril 1948 i el…

Fou iniciat per Charles Deering , en comprar, el 1910, l’antic hospital de la vila amb la intenció de convertir-lo en residència museu Dirigí les obres Miquel Utrillo , que en féu un dels exemples més complets d’arquitectura noucentista El 1921, per desavinences amb Utrillo,  Deering s’emporta les colleccions d’art del museu El 1932 Joaquim Folch i Torres  llogà als descendents de Deering el Palau de Maricel per tal de convertir-lo en una ampliació del  Cau Ferrat, El  i expandir-ne les colleccions artístiques El 1933 installà la Collecció de forja de la Junta de Museus, com a…

Vida i obra Alumne de la Institución Libre de Enseñanza i becat durant tres anys 1894-97 al laboratori ictiològic de Nàpols i a l’Institut Oceanogràfic de Mònaco, fou un excellent naturalista, preferentment geòleg, i catedràtic d’història natural a l’Institut de Girona 1897-1913 La seva recerca té dos vessants perfectament marcats la prehistòria i l’arqueologia Es dedicà activament a la prehistòria amb investigacions sobre el paleolític, que tant s’adeien amb la seva formació de naturalista i on feu destacades aportacions, sobretot pel que fa al conjunt de coves de Serinyà Las cuevas de…

L’arquitectura gòtica civil catalana va ser l’arquitectura de la Corona, de les generalitats i de les corporacions municipals, i dels navegants i mercaders de tot l’àmbit i radi d’influència de la confederació de Catalunya-Aragó Des de Girona i Osca fins a Rodes i Xipre Algunes de les seves millors construccions, com la Llotja de València, han estat declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO Amb el gòtic religiós la història és diferent Els grans ordes religiosos internacionals construeixen els seus monestirs que són deutors dels seus orígens i, en algun cas com Poblet, també són…