Resultats de la cerca

S’inaugura a Camprodon un museu dedicat a la memòria del músic Isaac Albéniz, fill de la població El Museu Albéniz està installat de manera interina en un edifici que havia acollit una caserna militar i una cooperativa obrera, i en el futur es traslladarà a l’edifici històric de cal Marquès, pendent de restauració La major part de les peces del museu han estat aportades per la família del músic Entre les autoritats presents a l’acte d’inauguració hi ha el president de la Comunitat de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón, familiar d’Albéniz

Deixeble de Martí d’Eixalà, fou professor de religió i de moral de l’institut de Figueres i de l’Associació Obrera de Barcelona, ciutat on residí Tractà sobre temes socials, on adoptà una posició en contra del socialisme utòpic Collaborador de Marià Cubí, escriví a “La Antorcha” i a “El Eco de la Frenología” Entre les seves obres sobresurten Estudio sobre las clases proletarias 1864, La mujer su pasado, su presente y su porvenir 1857, Veladas del obrero 1857 i El corazón humano o las cuatro estaciones de la vida 1864

Actuava a Barcelona des del 1909 El capità general de Catalunya Joaquim Milans del Bosch li confià la repressió dels conflictes obrers Ángel Pestaña el denuncià des de Solidaridad Obrera com a espia alemany, responsable de la mort de Josep Albert Barret i Moner Fou processat, condemnat a presó i destituït 1918, però Milans del Bosch i la Federació Patronal el mantingueren actiu Com a represàlia per la mort de Pau Sabater,  el Tero , president de secció del sindicat tèxtil juliol del 1919, fou assassinat dos mesos després per elements sindicalistes

Fill de serfs, es destacà per la seva activitat revolucionària, fins a convertir-se en un dels dirigents i organitzadors del partit Narodnaja Vol’a ‘Voluntat del Poble’, del comitè executiu del qual formava part Fou l’organitzador dels atemptats contra el tsar Alexandre II Creà l’organització militar dependent del partit, i participà en la formació de grups d’estudiants populistes Fou collaborador actiu de la revista populista clandestina Rabočaja Gazeta ‘Gaseta Obrera’ Jutjat després de l’assassinat del Tsar 1881, fou penjat amb els altres dirigents populistes

Estudià a Barcelona i es llicencià el 1866 Fou director de diverses companyies ferroviàries, com la de Saragossa a Barcelona 1878 i la de Tarragona a Barcelona i França 1878-81 Els seus articles a la Revista Tecnológica Industrial li donaren un gran prestigi També escriví opuscles de tema polític, com Apuntes sobre el presente y el porvenir de la clase obrera de Cataluña 1866 i Cuatro palabras sobre el derecho electoral 1870, en defensa del sufragi universal Fou membre del comitè organitzador de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888

Vidrier, treballà a la Cooperativa del Vidre de Mataró, i fou molt amic de Joan Peiró, l’opinió del qual representà en certes ocasions Formà part del grup Solidaridad 1928, i posteriorment, de la Federació Sindicalista Llibertària 1932 En escindir-se els sindicats d’oposició, s’ocupà de llur secretaria dins el comitè regional agost del 1933, i els representà dins l’Aliança Obrera de Catalunya, el 1934 Com a secretari del comitè nacional dels sindicats d’oposició, assistí al congrés confederat de Saragossa maig del 1936 i acceptà el reingrés en la CNT

Durant quatre dies sortí al matí i en castellà per cobrir una suspensió governativa de Solidaridad Obrera , que compartia el local amb Catalunya Dirigit per Eusebi Carbó, era redactat per un grup de la CNT que seguia en gran part l’orientació trentista de Joan Peiró, en un intent de catalanització de la CNT defensaven el dret de l’autodeterminació i es proclamaven partidaris del federalisme Quan l’organització central de la CNT es traslladà a Barcelona i els dirigents volgueren un diari controlat per ells, el diari fou sacrificat

Es formà a l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera i a l’escola de Llotja de Barcelona, on fou deixeble d’Antoni Caba Visqué amb Salvador Alarma a París 1892-95, on fou deixeble d’A W Bourguereau, B Constant i JP Laurens Com a illustrador Album Salón , 1898-1904 es feu ressò de l’estil modernista d’A Mucha Establert novament a París i també a Tolosa de Llenguadoc, es dedicà al cartellisme, gènere en el qual excellí Com a pintor conreà un realisme anecdòtic, sovint proper a l’art pompier

Féu els estudis eclesiàstics al seminari de Barcelona Ordenat de prevere l’any 1954, exercí el seu ministeri sobretot en ambients obrers Destinat successivament a Sant Miquel del Port de la Barceloneta, a la parròquia de Llefià Badalona i a la parròquia de Sant Isidre l'Hospitalet de Llobregat, afegí a la tasca pastoral la de consiliari de moviments com Acció Catòlica  i la Joventut Obrera Cristiana  Present en moltes de les iniciatives de renovació del clergat català sorgides després del concili II del Vaticà, entre les quals la fundació de l Nova Terra, Editorial ’, mantingué…

Vida Deixeble del mestre Planas, el 1895 ingressà a l’Escolania de Montserrat, que abandonà posteriorment, i acabà els estudis musicals a l’Escola Municipal de Barcelona Dirigí la Societat Coral Euterpe i diferents entitats corals a Graus, Vilanova i la Geltrú i Rubí El 1921 obrí una escola musical a Igualada, a redós de l’Ateneu Borguñó, que dugué a terme una intensa activitat en l’àmbit de l’educació musical A Barcelona fundà l’Acadèmia Borguñó i dirigí els Cantors de l’Obrera, una entitat que veié estroncada la seva activitat després del 1936 Des del 1932 fou professor de…