Resultats de la cerca
Es mostren 1296 resultats
José Joaquim Emérico Lôbo de Mesquita
Música
Compositor i organista brasiler.
Principal representant del mulatismo musical , treballà durant la segona meitat del segle XVIII a la província de Minas Gerais A Arraial do Tejuco, ara Diamantina, ingressà en Nossa Senhora das Mercês dos Homens Crioulos, congregació religiosa formada només per homes mulats Més tard es traslladà a Villa Rica, actualment Ouro Prêto, on, a partir del 1795, treballà com a compositor, director i organista per a les irmandades En la darrera etapa de la seva vida visqué a Rio de Janeiro La seva obra se centrà en la música religiosa i comprèn misses, motets, oficis de difunts, un tedèum, lletanies…
Reginó de Prüm
Música
Teòric musical alemany.
Es formà a l’abadia benedictina de Prüm, de la qual arribà a ser prebost i abat l’any 892 Des del 899 fou abat del monestir de Sant Martí de Trèveris Destacà per la seva copiosa obra canònica i litúrgica Escriví un tractat en forma de carta conegut amb el nom d' Epistola de harmonica institutione , consagrat a les entonacions dels cants de la missa i els oficis amb la voluntat de restaurar-ne la puresa Al segle XI se’n feu una versió abreujada amb el títol de Breviarium de musica , que circulà profusament També deixà un complet tonari amb una part molt important del repertori…
versicle
Música
Forma litúrgica pròpia de l’ofici diví, consistent en un text breu, generalment del saltiri, que consta d’una primera part cantada per un solista i d’una resposta del cor amb la mateixa melodia.
Hi ha versicles fixos tant a l’inici de cada hora canònica com també al final El més característic, però, és el versicle propi de cada hora i de cada festa, que es canta a mig ofici, amb una melodia, en dues variants molt semblants, consistent en una recitació en do fins a la darrera síllaba, que és un melisma molt ornamentat que acaba en la En les matines es canta entre la salmòdia i les lectures en les hores menors i completes, després de la lectura breu Abans de la reforma de l’ofici diví 1970, també es cantava en els oficis de laudes i vespres, entre l’himne i el càntic del…
Antoni Ollé i Pinell
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Fotografia
Pintor, gravador i fotògraf.
Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona Obtingué medalla d’or Josep Masriera 1920, medalla de plata a l’Exposició Internacional de Barcelona 1929, Premi Nacional de Gravat 1930 i medalla d’or a l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid 1950 Fou acadèmic numerari de Sant Jordi 1943, catedràtic de l’Escola de Belles Arts 1957, acadèmic numerari de Ciències i Arts de Barcelona 1964 i corresponent de San Fernando 1974 Fou president del Foment de les Arts Decoratives 1949-53 i membre de la Junta de Museus de Barcelona,…
Sindicat Únic
Història
Organització sindical que pretengué de superar els anteriors sindicats o societats obreres d’ofici, i que fou adoptada per la Confederació Regional de Treballadors de Catalunya al congrés de Sants del juliol del 1918.
De fet, es tractà de la constitució de sindicats de ram o d’indústria en l’àmbit local composts de diverses seccions corresponents als diversos oficis Hom pretengué d’augmentar així la capacitat d’acció de les forces sindicals, però hagué de vèncer fortes resistències tant dels sindicalistes més corporativistes com d’altres que denunciaven la possibilitat d’una burocratització del funcionament sindical El triomf dels sindicats únics al congrés de Sants significà la consolidació de nous dirigents, com Salvador Seguí, Camil Piñón, Simó Piera, Joan Peiró, Josep Viadiu, Manuel…
Andreu Fons-Godail
Pintura
Pintor.
Formà part de la primera generació de paisatgistes rossellonesos, amb Terrus, Bausil i Brune S'interessava per l’escultura, el gravat i la ceràmica, i també per la poesia i la música construïa instruments de corda Inventà un paracaigudes ejectable amb patent del 1914 Féu diversos oficis abans d’ésser conservador del Museu de Pintura i Escultura de Perpinyà, després de Lluís Delfau, conservador del Teatre Municipal i professor a l’Escola Municipal de Belles Arts de Perpinyà Feia regularment exposicions a París, i té pintures a Londres i a Nova York La millor part de la seva obra…
maquineta

Maquineta de fer punta als llapis
© William Berry - Fotolia.com
Nom genèric de certs estris, aparells, etc, de dimensions reduïdes, que hom empra en oficis diversos, treballs manuals, etc.
col·legiata
Cristianisme
Església no episcopal que té capítol de canonges i en què se celebren els oficis com a les catedrals.
Actualment, n’és reservada l’erecció al papa El superior del capítol és anomenat prior, degà o abat Des del segle XVII van en decadència, i només en resta la institució generalment en esglésies que havien estat catedrals com Roda de Ribagorça i Eivissa El concordat espanyol del 1851 limità nominalment les collegiates reconegudes, que prengueren el nom de parròquies majors Als Països Catalans les collegiates deriven de les antigues canòniques regulars canònica, secularitzades pel papa Climent VIII l’any 1592 Les collegiates canonicals exemptes de jurisdicció episcopal més famoses de Catalunya…
Artur Elizalde i Rouvier

Artur Elizalde i Rouvier
Industrial, fill de Salvador Elizalde, enginyer d’arts i oficis, que el 1837 traçà el primer ferrocarril de Cuba.
Es casà el 1894 amb Carme Biada i Navarro, besneta de Miquel Biada i Buñol El 1909 establí, amb els seus cunyats Biada, uns tallers de peces de recanvi per a automòbils, els quals el 1911 es convertiren en Biada, Elizalde i Companyia, per a la construcció d’automòbils amb factoria a Sant Andreu Barcelona A la seva mort, el negoci fou continuat per la seva vídua
treballador | treballadora
Economia
Dret del treball
Persona que treballa en qualitat d’assalariat.
Per tal que es doni la figura jurídica del treballador, cal que hi hagi un contracte de treball entre aquest i l’empresari, però el sol fet de treballar per compte d’altri ja fa sorgir la figura del treballador El treballador pot ésser fix, eventual o temporer Com a contraprestació del seu treball, l’empresari satisfà un sou al treballador Són considerats treballadors els aprenents, encara que no rebin salari, els obrers i operaris, especialitzats o no, en oficis i professions manuals o mecàniques, els encarregats d’empreses i els caps de tallers o d’oficines, els empleats de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina