Resultats de la cerca

El terme s’usà principalment al segle XX M Reger, S Prokof’ev, B Britten, BJ Martinu, però el 1880 N Rimskij-Korsakov ja compongué una Symphoniette sur des thèmes russes , opus 31, i l’any 1841 Schumann havia pensat a donar el nom Symphonette a la composició que acabà anomenant Overture, Scherzo und Finale , opus 52 Alguns compositors han utilitzat altres denominacions de connotacions similars a les de sinfonietta , per exemple Britten en la seva Simple Symphony , opus 4

Fou alumne de l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de Budapest i del Conservatori Nacional de la mateixa ciutat L’any 1942 fou distingit amb el premi Jenö Hubay Amb l’ocupació nazi d’Hongria, fou internat en un camp de treball a Budapest pel seu origen jueu Després de la Segona Guerra Mundial començà la seva carrera de solista a Europa, però el 1950 fixà la residència als Estats Units, on feu de professor en diverses institucions i universitats Fou director del Departament d’Instruments de Corda de la Universitat d’Oklahoma 1950-54 i professor del Conservatori de Baltimore 1955-68, del Mannes…

Es graduà a l’Escuela Superior de Bellas Artes de la Universitat de La Plata, i estudià música amb Mariano Drago, Guillermo Graetzer, Teodoro Fuchs i Francisco Kröpfl Més tard cursà estudis de direcció musical a Berlín amb Hermann Scherchen Fou assistent de director de l’Orquesta Filarmónica de La Plata en 1961-62, de l’Orquesta Sinfónica de la Universitat de Tucumán durant els dos anys següents, i al Teatro Colón de Buenos Aires en 1964-65 Fou membre de l’Agrupación Nueva Música Ha dirigit l’Orquesta Nacional d’Argentina, l’Orquesta Sinfónica de Rosario, l’Orquesta Filarmónica de Mendoza i…

Fou alumne de JB Foester i J Kricka al Conservatori de Praga 1921-24, i després es perfeccionà amb J Suk 1924-28 i estudià lleis a la universitat Fou pianista i director del sextet satíric anomenat Els professors de Gotham 1925-30, per al qual compongué 125 balades de caràcter burlesc Vinculat al cinema, escriví música per a moltes pellícules i treballà com a professor al departament de cinema de l’Acadèmia de les Arts Musicals de Praga, d’on fou degà i vicedegà 1949-57 També fou el primer president de la Fundació Musical Txeca La seva producció recull obres de factura tradicional, en la…

Inicià els estudis amb el seu pare, el compositor italià José Soro Sforza, que s’havia establert a Xile al final del segle XIX Gràcies a una beca, des del 1898 estudià amb L Mapelli i G Coronaro al Conservatori de Milà, centre on es graduà el 1904 Després d’una extensa gira de concerts per Itàlia i França, tornà a Xile el 1905 L’any següent començà a exercir com a professor de piano i composició al Conservatori de Santiago, del qual arribà a ser director 1919-28 Del 1942 al 1954, any de la seva mort, fou director de l’Instituto d’Extensión Musical a la capital xilena El seu estil, molt…

Després d’una primera formació de caràcter privat completada al Conservatori de San Pietro a Maiella, a Nàpols, el 1895 es traslladà a Leipzig Saxònia, on amplià els estudis de composició amb S Jadassohn Tot i ésser conegut els primers anys com a intèrpret de música de cambra i acompanyant de cantants, posteriorment fou un famós professor de composició en centres de Bolonya, Torí i Roma El reconeixement mundial li arribà, però, com a deixeble de G Puccini El 1924 completà l’òpera Turandot que el seu mestre deixà inacabada, fet que ha situat en segon pla una extensa obra en què destaca la…

Estudià al Conservatori de París i privadament amb Ch Koechlin i M Ravel Fou membre del Grup dels Sis, amb els quals compartia el rebuig pel Romanticisme i l’entusiasme per la música d’E Satie Collaborà amb el literat P Claudel, per al qual escriví la música per a l’oda dramàtica dedicada al científic Marcelin Berthelot, Sous les remparts d’Athènes 1927, i també amb P Valéry, autor del text de la cantata de Tailleferre titulada Narcisse 1929 El 1942 abandonà França i es traslladà amb la seva filla als Estats Units, on romangué fins el 1946 Aquest mateix any tornà al seu país i s’establí prop…

Estudià composició amb A Roussel i V d’Indy, i direcció amb Ch Münch i R Désormière, al Conservatori de París Durant la Segona Guerra Mundial passà dos anys al camp de concentració alemany Stalag IX, on compongué diverses obres de caràcter religiós, entre les quals Absolve domine , per a cor d’homes i orquestra 1940, Musique d’exil ou Stalag IX , per a orquestra de jazz 1941, i Psalm 136 Chant des captifs , per a recitant, solistes, cor i orquestra 1942 Després d’ésser alliberat, inicià una carrera de director que el dugué de l’Orquestra de Concerts Pasdeloup 1943 a l’Orquestra Nacional de…

Estudià al Conservatori de Moscou amb S Klenovskij i també a Praga Del 1894 al 1898 visqué a Odessa i després es traslladà a Chisinau Moldàvia A totes dues ciutats fundà delegacions de la Societat de Compositors Russos Després d’haver residit a Berlín i a Viena, l’any 1910 fixà la seva residència a Moscou, ciutat on exercí de pianista i compositor Les seves primeres obres revelen una clara influència romàntica, especialment de PI Cajkovskij A partir del 1900, però, la seva música experimentà un fort gir estilístic i esdevingué molt més arriscada i experimental Ha estat considerat el pare del…

Estudià piano, harmonia i contrapunt de molt jove, i després, dret i filosofia a la Universitat de Varsòvia Amplià els coneixements de composició amb P Rytel Dues obres, Fantaisie i la Sonata per a piano -totes dues del 1919-, li feren guanyar el Premi Nacional de Composició, que li permeté anar a París Allí conegué M Ravel, D Milhaud i P Honegger, així com diversos directors L Stokowski i W Mengelberg principalment, que s’interessaren per les seves obres A partir del 1927 realitzà gires per Europa i Canadà, en les quals dirigí obres seves Durant la Segona Guerra Mundial visqué als Estats…