Resultats de la cerca

Fou secretari de l’Orfeó Català Començà escrivint en revistes de barriada i fundà La Veu Gracienca Publicà els seus poemes, d’influència noucentista i jocfloralesca, en nombrosos volums L’espiga 1921, Pietat 1933, Paisatges 1937, Cançons 1939, Poemes d’Itàlia 1939, Llantió d’argent 1947 i Circ 1967, entre d’altres També publicà alguns volums de prosa lírica, Brevari d’amor 1937 o Breviari de dolor 1946, i d’assaig i història com  La petita història de la meva biblioteca 1961, El meu llibre de l’Orfeó Català 1962,  El mestre Enric Morera 1969, Encara assaig 1971, etc Durant la…

Formada a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi Exposà a l’Institut Britànic de Barcelona 1950, ciutat on tornà a fer-ho els anys 1952, 1973 i 1974 Illustrà traduccions catalanes de Joyce, Virginia Wolf, Katherine Mansfield, Cocteau, etc El 1950 participà al Salon International, de París, i guanyà a Barcelona el primer premi Rosa Vera que es concedia Becada per l’Institut Francès, anà a París 1953 Participà en diverses exposicions collectives i individualment exposà a Inca 1973 i 1974, Figueres i Vilanova i la Geltrú 1976 Més preocupada per la línia que pel color, conreà el pastel, el guaix i…

Autodidacte Començà la seva activitat els anys trenta, relacionant-se amb els casals i grups artístics del Poblenou, Sant Martí de Provençals i Sant Andreu Des dels inicis restà fixada la seva personalitat artística i la seva inclinació pel paisatgisme, influïda per l’impressionisme Participà habitualment en certàmens i exposicions collectives, i a partir dels anys setanta exposà regularment de manera individual  La seva obra, que inclou sobretot paisatges dels barris barcelonins del Poblenou, Sant Martí de Provençals i Sant Andreu de Palomar, i també de diferents indrets del…

La càmera obscura es comporta, des del punt de vista òptic, com una lent convergent, és a dir, dóna una imatge invertida Els primers a descriure-la foren l’astrònom àrab al-Kindī segle IX i el físic italià Giambattista della Porta segle XVI, bé que era coneguda pels egipcis, per Aristòtil i per Roger Bacon segle XIII Usada durant segles per a observar els eclipsis de Sol, alguns pintors del segle XVII n'usaren de portàtils per a dibuixar paisatges, fent servir, algunes vegades, una petita lent convergent en lloc del simple forat Niepce i Daguerre l’usaren per a impressionar una…

Des de nou anys viu a Jesús Baix Ebre Exerceix de professor de català per a adults Ha esdevingut un dels divulgadors destacat i polifacètic de les Terres de l’Ebre a través de llibres, exposicions, conferències, poemes, narracions, llibres d’itineraris i fotografies També és actiu com a guia de natura Ha publicat els volums de narracions Contes del bosc 1996, premi Ramon Salvador Montoriol 1995, Morret pelut de rabosa 1998, premi Ramon Salvador Montoriol 1996,  Contalles del Port 2000, Port endins 2009, El mas de la Franqueta 2012 i Diari de natura 2016, premi Joan Cid i Mulet 2014 Ha…

Cursà els seus estudis al Conservatori de València i després els amplià a Barcelona Fou catedràtic de contrapunt i fuga al conservatori de la seva ciutat natal i dirigí el Cor del Centre Catòlic de Santa Madrona a Barcelona Portà a terme la seva activitat com a crític musical en el diari "La Voz de Valencia", el "Diario de Valencia y Levante" i la "Revista Musical Catalana" Compongué obres per a orquestra Concert en si menor per a piano i orquestra , Tres paisatges de Llevant i Tres peces per a orquestra de corda , lieder per a veu i piano, algunes obres de caràcter religiós i,…

Entre els seus membres cal destacar Ercole Procaccini , anomenat el Vell Bolonya 1515 — Milà 1595, pintor i gravador, que conreà el gènere històric Els seus fills foren Camillo Procaccini Bolonya ~1551 — Milà 1629, pintor i gravador, Carlo Antonio Procaccini Bolonya ~1555 — Milà 1605, que conreà la pintura de flors, natures mortes i paisatges, i Giulio Cesare Procaccini Bolonya ~1570 — Milà 1625, pintor i escultor, membre destacat de l’escola llombarda el seu estil és de transició entre el manierisme i el barroc, amb forta influència d’Il Correggio i Rafael Ercole Procaccini ,…

Es formà a Llotja Barcelona Començà a pintar al costat de Joaquim Vayreda, a Olot, on formà part de la famosa escola pictòrica Exposà a Barcelona des del 1885, així com a Madrid, Berlín, Düsseldorf, París, Londres, Venècia i Buenos Aires El 1915 obtingué primera medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid per un Paisatge Amb Modest Urgell i Lluís Graner fundà la Societat Artística i Literària de Catalunya Influït per l’escola de Barbizon, hom destaca els seus paisatges ombrívols o crepusculars, però mai decadentistes, que amb el temps s’acostaven a un…

Estudià, pensionat, a Madrid 1883-84 i a Roma 1885-86, on fou company de Sorolla i pintà els Foners balears museu d’Edimburg Dirigí l’Escola d’Arts i Oficis i el Museu de Belles Arts de Palma Format dins el realisme idealitzant de la pintura mallorquina del s XIX, fou influït a Roma pel transcendentalisme de la pintura d’història Evolucionà cap a un impressionisme colorista de fons acadèmic, expressat en marines i paisatges, que li valgué l’adhesió dels sectors conservadors del públic i la crítica El seu fill Simeó Cerdà i de Juan Palma, Mallorca 1900 — 1971, en contacte amb H…

Treballà amb Vlaminck 1899, que li féu conèixer l’art negre 1904 Pintà amb colors purs i vius, amb traços fragmentaris i amb una composició monumental Exposà al saló de París del 1905, en què es concretà el fauvisme Pintà paisatges de Cotlliure 1905 i de Londres 1906 Preocupat per la forma, i influït per Cézanne i el cubisme 1907, abandonà el fauvisme i s’inicià en l’escultura, on obrí un nou camí, tot tenint com a principi formal el bloc Figura ajupida 1907 Amb Picasso pintà a Cadaqués 1910, però la seva pintura esdevingué després hieràtica i s’encaminà cap a un naturalisme…