Resultats de la cerca
Es mostren 1781 resultats
Bruce Mather
Música
Compositor canadenc.
Estudià piano amb Alberto Guerrero i composició amb Oskar Morawetz a la Universitat de Toronto, on es graduà el 1959 Els dos anys següents estudià composició amb D Milhaud i anàlisi amb O Messiaen a París, a més de direcció amb Pierre Boulez El 1964 realitzà un màster a la Universitat de Stanford i el 1967 es doctorà a Toronto Ensenyà composició i anàlisi a la McGill University de Mont-real 1966-2001 Amb clares preferències pels conjunts petits, se sentí a més atret per la veu i la poesia francesa, cosa que es palesà en la seva obra 5 Madrigaux , per a una i dues veus més conjunt…
Raimon de Tolosa
Música
Trobador actiu entre el 1180 i el 1221, anomenat 'lo viellz ', i també 'lo gros '.
Segons la seva Vida , fou fill d’un burgès, es feu joglar i estigué adscrit a diverses corts, entre les quals la d’Alfons I de Catalunya -a qui lloà en cançons com Nom puosc sufrir d’una leu chanso faire -, la de Ramon V de Tolosa i la de Guillem VIII de Montpeller També visqué a Itàlia, on entrà en contacte amb Tomàs I de Savoia, Beatriu d’Este i Guillem Malespina Se li atribueixen divuit poesies, la majoria de tema amorós, d’una de les quals s’ha conservat la música Atressi com la chandella Admirador d’Arnaut Daniel, la influència d’aquest es palesa en el lèxic que Raimon de…
Petko Gruev Stainov
Música
Compositor búlgar.
Cec des que tenia cinc anys, estudià a l’Institut per a Cecs de Sofia i després fou intèrpret de piano a la seva localitat natal En 1920-24 estudià composició amb A Wolf i piano amb E Münch a Brunsvic i Berlín Installat novament a Bulgària, des del 1927 participà molt vivament en la vida cultural del seu país A més de presidir la Unió Coral Búlgara i la Unió de Música Contemporània, i de dirigir l’Òpera Nacional de Sofia 1941-44, fou el primer assessor musical del Ministeri de Cultura i director de l’Institut per a la Música de l’Acadèmia Búlgara de les Ciències Quant a les seves composicions…
Guillaume Jean Joseph Nicolas Lekeu
Música
Compositor belga.
Després d’estudiar a la seva ciutat natal i a Poitiers, el 1885 inicià la seva carrera compositiva amb l' Andante et variations El 1888 es traslladà a París, on estudià amb C Franck i, mort aquest, amb V d’Indy Aquest l’animà a presentar-se al Premi de Roma, cosa que Lekeu feu el 1891 tot obtenint el segon premi amb la cantata Andromède A partir de llavors portà una gran activitat compositiva, molt especialment en els camps de la música de cambra i de la música simfònica En la Sonata per a violí i piano 1892, probablement la seva obra més coneguda, és palesa la influència de…
Oskar Nedbal
Música
Compositor i director d’orquestra txec.
Estudià al Conservatori de Praga amb A Bennewitz, JB Förster i A Dvorák fins el 1892 Fou violinista del Quartet Txec 1891-1906 i dirigí la Filharmònica Txeca Efectuà nombroses gires com a concertista El 1906 s’establí a Viena, on dirigí la Tonkünstler-Orchester fins el 1919 Passada la Primera Guerra Mundial es convertí en director i empresari del Teatre Nacional de Bratislava, i en fundà l’Orquestra Simfònica També dirigí, des del 1926, l’emissora de ràdio local Conreà sobretot el gènere de l’opereta, amb títols com Polenblut 'Sang polonesa', 1913, Die schöne Saskia 'La bella Saskia', 1917 o…
Sebastián de Albero
Música
Compositor i organista navarrès.
Sembla que es formà musicalment com a deixeble d’algun mestre de capella de Pamplona El 1746 fou nomenat primer organista de la capella reial de la cort de Ferran VI, juntament amb José de Nebra Blasco i Joaquín de Oxinaga Durant el seu sojorn a la cort convisqué amb Domenico Scarlatti malgrat això, Albero treballà en un estil propi i independent de la influència scarlattiana Les seves obres Treinta sonatas para clavicordio i Obras para clavicordio y pianoforte es conserven, respectivament, a la Biblioteca Nazionale Marciana de Venècia i a la del Conservatori Superior de Música de Madrid La…
Aleksandr Borisovic Goldenweiser
Música
Pedagog, pianista, compositor i escriptor soviètic.
Estudià i es graduà al Conservatori de Moscou, on fou alumne d’A Siloti piano, S Tanejev contrapunt i AS Arenskij i M Ippolitov-Ivanov composició Mantingué estrets contactes amb S Rakhmaninov i A Skr’abin, que influïren en la seva formació com a pianista, cosa que es palesà en una tècnica caracteritzada per la precisió i la fidelitat al text La seva activitat docent el portà a prendre part activa en el desenvolupament del sistema d’ensenyament musical rus Fou professor de l’Escola Filharmònica de Moscou 1904-06 i del Conservatori de Moscou 1904-61, del qual fou rector dues vegades 1922-24 i…
Albert Martí i Galzeran
Música
Intèrpret de tenora català.
Deixeble de J Vicens l’avi Xaxu i de Salvador Sastre, s’inicià professionalment a la cobla local de l’Escala i amb Els Rossinyols L’any 1900 ingressà a La Principal de La Bisbal, on romangué vint-i-dos anys i palesà uns dots interpretatius excepcionals que li feren merèixer el qualificatiu d'"El rei de la tenora" L’any 1922 es traslladà a Barcelona per ocupar la plaça de tenora de la Banda Municipal, creada a partir de la reforma de Joan Lamote de Grignon Fou fundador i solista de la Cobla Barcelona fins que, en escindir-se l’any 1929, formà la Cobla Albert Martí-Barcelona, que actuà fins la…
Església d’Alcet (Peralta i Calassanç)
Art romànic
No se sap el lloc concret on era situat el nucli d’Alcet, però segons tots els indicis, s’emplaçava entre els pobles de Gavasa i Casserres El cavaller Rotlan Ramon, senyor d’aquestes contrades, deixà en el seu testament, datat el 1095, una llàntia a l’església de Santa Maria de Verneto , tal vegada una mala d’ Al-ceto L’any següent, el 1096, el cavaller Ramon Mir lliurà l’alou d’Alcet a la canònica de Santa Maria de Solsona amb la quarta part dels delmes, els censos i els serveis íntegres, cosa que palesa l’existència d’una parròquia sense diòcesi definida L’any 1151 el papa…
Maria de Mèdici
Història
Reina de França, muller (1600) d’Enric IV.
En ésser assassinat el rei 1610, fou nomenada regent del seu fill Lluís XIII pel parlament Portà a terme una política gairebé en tot contrària a la d’Enric IV, marcada, pel que fa a les relacions exteriors, per l’acostament a la corona hispànica i, quant al govern interior, per la influència del partit devot, en el qual el papa i els espanyols eren ben representats Aviat fou palesa la seva debilitat hagué de cedir davant els protestants 1612 i les ambicions polítiques del partit nobiliari 1614, el qual aconseguí que perdés la confiança del seu mateix fill, en esdevenir rei 1617…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina