Resultats de la cerca
Es mostren 1697 resultats
Asociación Nacional de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueólogos
Associació fundada l’any 1949 a Madrid.
Té una delegació a Barcelona, de la qual fou primer president JE Martínez i Ferrando, i que incorporà els antics membres de l’Agrupació Escola Bibliotecàries i l’Agrupació de Bibliotecàries de Catalunya, suprimides el 1939 L’ANABA forma part de la Federació Internacional d’Associacions de Bibliotecaris Federació Internacional d’Associacions de Bibliotecaris A partir de la dècada de 1970 el seu butlletí anà incorporant treballs científics i es convertí en una revista professional, si bé mantingué el mateix títol, Boletín de la ANABA A partir del 1978 l’entitat passà a denominar-se Asociación…
Sant Vicenç de Montferrer de Segre
Art romànic
Aquesta església és documentada l’any 1093, en què rebé un legat d’un modi per a la illuminació del seu altar, encara que el lloc, i més concretament el seu castell, és documentat uns anys abans, el 1091 En el testament de Ferrera de Montferrer, del 1125, que deixà el castell de Montferrer al seu marit i, després d’ell, al seu fill, s’esmenten els clergues de Sant Vicenç El lloc i el castell de Montferrer passaren a l’església d’Urgell al principi del segle XIII, amb les deixes d’Arnau de Castellbò a favor de la Mitra, possessió que mantingué fins al segle XIX L’església…
Castell de Rocaespana (Abella de la Conca)
Art romànic
En la venda que l’any 1055 el comte Ramon V de Pallars feu a Arnau Mir de Tost de quatre dels castells més emblemàtics de la Conca de Tremp, es fa referència al castell de Rocha Espana com a afrontació septentrional dels territoris dels castells d’Orcau i de Basturs, “ quia ambo collaterantur et sociantur ” No tornem a trobar aquesta denominació en cap document posterior, però en els fogatjaments generals del 1365-70 i 1381 figura el lloc de Rocaespana al costat del de Carreu en mans d’un mateix feudatari i amb un còmput unitari de focs, per la qual cosa el castell homònim, si no fou el…
Castell de Maella
Art romànic
El lloc de Maella fou conquerit pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona als voltants del 1157 Anys després de la conquesta, el rei Alfons I el Cast donà Maella a Ximèn d’Artussella, alferes i més endavant també majordom seu La vila i el castell de Maella passaren a mans de l’orde de Calatrava el 1203 gràcies a una donació de Pere I Aquest orde no n’aconseguí, però, el domini total fins el 1277 Segles després el castell acabà a mans dels ducs d’Híxar L’actual castell de Maella, sobre una penya que domina el poble, a la riba esquerra del Matarranya, és un edifici sobretot dels…
Johann Anton André
Música
Compositor i editor de música alemany, fill de Johann André.
Inicià la seva educació musical de molt petit, i a sis anys ja compongué peces senzilles Estudià composició a Mannheim amb GJ Vollweiler 1792-93 i el 1796 ingressà a la Universitat de Jena per a estudiar belles arts Aviat retornà a Offenbach per a dirigir l’editorial musical de la família El 1799, durant un viatge de negocis per Alemanya i Viena, adquirí a Munic el procés litogràfic de Senefelder i Gleissner de mans dels propis creadors, que passaren a formar part de la plantilla de l’empresa Aspirà a editar un catàleg cronològic dels manuscrits mozartians des del 1784 fins al…
Hot Club de Barcelona
Música
Entitat fundada a Barcelona el 1935 amb l’objectiu de crear un lloc de reunió per als seguidors del jazz on es poguessin fer tertúlies i dur a terme audicions.
El principal promotor fou Pere Casadevall, un gran amant del gènere que s’inspirà en el Hot Club de França Durant la Guerra Civil les activitats quedaren interrompudes però, sota la presidència de Felip García, el Hot Club les reprengué el 1946 A partir del 1949 començaren a organitzarse audicions comentades de les darreres novetats discogràfiques, projeccions de pellícules de jazz i concerts Gràcies al Hot Club passaren per Barcelona figures com Willie "The Lion" Smith, Benny Carter, Louis Armstrong, Lionel Hampton, Duke Ellington, Bill Coleman, Quincy Jones, Count Basie, BB…
Ramon Nogué Audinis
Hoquei sobre patins
Golf
Jugador d’hoquei sobre patins i dirigent de golf.
Es formà al Club Patí Voltregà Després de proclamar-se campió d’Espanya juvenil 1961, tots els jugadors passaren a l’Inriva, el segon equip del Voltregà, que en dos anys pujà de tercera divisió a divisió d’honor Fou campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola 1964 i el 1965 debutà amb el primer equip del CP Voltregà, del qual ja no es mogué fins el 1977, que es retirà, excepte uns mesos durant el 1969 que jugà al Follonica italià Guanyà un Campionat de Catalunya 1965, tres Lligues 1965, 1975, 1976, quatre Copes d’Espanya 1965, 1969, 1974, 1977 i tres Copes d’Europa 1966,…
Guillem Pabord
Història del dret
Jurista.
Estudià a la Universitat de Lleida, d’on després fou professor Les seves obres més importants conegudes, inèdites, són De pace et tregua , dedicada als consellers i prohoms de Barcelona i al canceller reial Jofre d’Ortigues, De privilegio militari , que després addicionà Tomàs Mieres, Ferdinandi regis forma electionis a novis electoribus, et arbor regum Aragonie, Doctorum practicorum Cathalonie glosse super constitutione “Hac nostra” in curia Perpiniani, Additiones varie super constitutione pacis et tregue Ildefonsi regis que incipit “Divinorum atque humanorum”, Recollecte per aliquos…
Zaccaria
Família noble genovesa.
Es traslladà a Grècia amb Benedetto Zaccaria mort vers el 1307, almirall del rei Sanç IV de Castella, que s’apoderà de Quios, centre de la producció del màstic, i juntament amb el seu germà, Manuele Zaccaria , obtingué Focea de Miquel Paleòleg, amb les seves importants mines d’alum Per enllaç adquiriren béns a Morea, que passaren als descendents Bartolomeo Zaccaria mort abans del 1335, que es casà amb Guglielma Pallavicini, hereva de Bodonitza Centurione Zaccaria , senyor de Veligosti, Damala i Khalandrítsa Martino Zaccaria mort el 1345, senyor de Tenedos, Lesbos i Quios, que el…
Antoni Villalonga i Pérez
Història
Política
Dirigent republicà federal.
Fill de Francesc Villalonga i Escalada Fou un dels primers militants del partit democràtic i del republicanisme a les Illes Els anys seixanta actuà a l’Ateneu Balear Membre de la junta revolucionària del 1868, fou, amb M Quetglas, R Manera i I Vidal, l’organitzador del Comitè Republicà Federal de les Balears i del Partit Republicà Federal de l’Estat Balear Després fou alcalde de Palma febrer-juliol del 1872 i diputat a corts elegit l’abril del 1872 i el maig del 1873 Fou empresonat el 1875 a València, amb la Restauració Tanmateix, continuà sempre fidel al republicanisme federal i, en especial…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina