Resultats de la cerca

Situació Capçalera de l’església, amb l’absis mig esberlat que arrenca d’una gran socolada ECSA - E Pablo Les ruïnes de l’església de Sant Bartomeu es drecen a la banda de llevant del tossal on s’espargeixen els vestigis del poble abandonat de Pugis L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que s’ha descrit en la monografia precedent MLlR Mapa 33-14360 Situació 31TCG287316 Història Fins ara la documentació no ha permès consignar cap notícia històrica sobre l’església de Sant Bartomeu, que a l’edat mitjana feia les funcions de culte per als habitants del poble de Pugis Tampoc no podem…

Fragment d’un sarcòfag de Barcelona amb les suposades figures del difunt i la tardor i dos fragments d’un sarcòfag de Tarragona amb la representació d’un monstre marí Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Llúcia de la catedral de Barcelona i, posteriorment, fou traslladat a l’Arxiu Capitular D’aquí passà al Museo Provincial de Antigüedades, des d’on va ser traslladat al Museu Arqueològic de Barcelona, a Montjuïc Aquest darrer museu, actualment Museu d’Arquelogia de Catalunya-Barcelona, conserva l’esmentat fragment de sarcòfag amb el núm d’inventari 19917 És…

Malgrat que aquest fenomen ha estat intensament estudiat, hom no en coneix exactament la natura, però sembla que és degut a distorsions locals de l’estructura cristallina que destrueixen algunes de les forces interatòmiques Els primers estudis sistemàtics de la fatiga foren fets el 1869 per AWöhler, enginyer de ferrocarrils alemany, en investigar les causes de la ruptura dels eixos dels vagons Hom ha demostrat experimentalment que la fatiga depèn del tipus de la tensió aplicada, dels valors màxim i mínim d’aquesta i del nombre d’aplicacions, de la forma, les dimensions i l’estat superficial…

El bolero de baix o tremall del bolero consta d’un joc de tres xarxes rectangulars, dues d’exteriors, de malla clara, i una d’interior, de malla espessa malla cega, disposades com en un tremall El bolero de dalt és una xarxa rectangular de malla espesa fixada tot al llarg de la part superior del bolero de baix Antigament, i en alguns llocs encara ara, hom afegia entre el bolero de dalt i la ralinga dels suros una peça de xarxa de malla ampla anomenada cadeneta El peix sol restar mallat en el bolero de baix el bolero de dalt, en ajeure's l’art per efecte dels corrents marins,…

Arqueta Fins a la Guerra Civil Espanyola 1936-39, al tresor de la catedral de Tortosa es conservaven dues arquetes àrabs de característiques semblants En l’actualitat només en resta una, amb el núm d’inventari 163 segons el catàleg fet per J Ferrandis, mentre que l’altra, amb el núm d’inventari 162, va desaparèixer a conseqüència de l’esmentat conflicte bèllic Es tracta d’una arqueta de base rectangular, amb una tapa trapezoïdal El fons és de marqueteria de fusta amb incrustacions d’ivori Tots els seus costats es troben decorats exteriorment d’acord amb un criteri homogeni i, exceptuant la…

Per a aconseguir una alimentació completa, equilibrada i variada, és convenient de consumir diàriament una quantitat determinada d'aliments pertanyents a cada un dels grups bàsics esmentats Els del grup de les farmàcies i els aliments grassos aporten bàsicament l’energia els de la llet i la carn, proteïnes i els de les verdures, hortalisses i fruites, vitamines, minerals, aigua i fibra vegetal Aquestes quantitats poden ésser establertes, de manera molt precisa, mesurant el pes en grams de cada aliment que és consumit Tanmateix, per tal d’evitar aquest procediment enutjós, és convenient d’…

Introducció Peça de terra cuita, probablement una nina, del segle XI ECSA - J Colomé La ceràmica islàmica de la ciutat de Tortosa constitueix un dels conjunts més representatius dels vestigis de la civilització andalusina durant la seva presència a les terres de l’Ebre El procés del seu estudi es va iniciar fa ja alguns anys amb els treballs d’investigació arqueològica que es realitzaren per a conèixer el traçat urbà medieval de la ciutat La següent exposició correspon als diferents tipus ceràmics identificats en els estudis realitzats a l’excavació arqueològica de la plaça de…

Damià Campeny i Estany esculpeix Lucrècia, peça cabdal del neoclacissisme escultòric català