Resultats de la cerca

La Conca o Depressió de l’Ebre és una unitat morfològica i estructural reblerta de sediments terciaris, que actua de conca d’avantpaís respecte dels Pirineus La fotografia recull una vista dels voltants de Castejón de Monegros, al peu de la serra d’Alcubierre, al bell mig dels Monegres, paisatge format per sediments miocens de centre de conca constituïts per argiles guixenques i calcàries lacustres que formen els relleus estructurals tabulars visibles a primer terme Cap al fons, hom veu les planures de terrenys no plegats fins a perdre’s de vista Terres de secà i de conreu extensiu, l’aridesa…

Presentació geogràfica Situació de la comarca del Ripollès dins el conjunt de les comarques de Catalunya La Ponència per la Divisió Territorial de la Generalitat, establí l’any 1936 la comarca del Ripollès, fonamentant-se en una base geogràfica, és a dir, tenint en compte la seva coherència geogràfica Excepte als extrems de llevant i de ponent de la zona rieres de Merlès i de Bolòs, respectivament, la divisòria entre el Ripollès i les comarques del seu entorn, se situa a les carenes muntanyoses que l’envolten El Ripollès, amb una superfície de 984,02 km 2 , ocupa, per la seva extensió, que…

L’arquitectura civil i militar En el moment actual, els nostres coneixements sobre l’arquitectura civil i militar de la Vall d’Aran encara són molt reduïts D’una banda, no coneixem gairebé cap edifici de l’època pre-romànica o romànica de l’altra, no s’han realitzat encara gaires estudis sobre el tema Tenint present les poques restes que s’han conservat a l’aire lliure i també la pobresa de la documentació de l’època carolíngia i, així mateix, fins i tot dels mateixos segles del romànic, l’única via que hi ha per a aproximar-nos al passat passa per les…

La relació entre la disponibilitat hídrica i la producció del bosc es fa palesa en aquesta gràfica, en la qual es relacionen els valors mitjans de la producció amb la mitjana dels valors del coeficient evaporatiu en diferents províncies Carto-Tec, original de l’autor Si hi ha una característica que destaqui especialment en el clima dels Països Catalans és la coincidència de l’estació més càlida de l’any, l’estiu, amb l’època més eixuta Es tracta d’un tret característic dels climes de tipus mediterrani que planteja un repte seriós a les comunitats naturals La precipitació tendeix a caure…

Les polítiques ambientals catalanes dels darrers trenta anys són un bon exemple del paper dels moviments socials com a motors del canvi La mobilització sorgeix quan un sistema polític és incapaç de donar resposta a malestars o desigs de la gent, i els retards o distorsions en la traducció política de les seves aspiracions esdevé un indicador de qualitat democràtica Catalunya va tenir un albirament força primerenc de la consciència ambiental els anys 1972-73, al final de la dictadura que havia somort —però mai anullat del tot— la cultura republicana, catalanista i llibertària de l’…

Visió del congost de Mont-rebei, des del sud Anna Motis La serra del Montsec 116, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus El Montsec constitueix una de les serres més característiques dels contraforts pirinencs centrals més externs D’orientació oest-est, té una forma d’arc d’uns 42 km de llargada i 5-6 km d’amplada És retallat perpendicularment per la Noguera Ribargoçana i la Noguera Pallaresa, rius que originen dos congostos impressionants Mont-rebei i Terradets Aquests rius també divideixen la serra en tres sectors ben definits el Montsec de l’Estall 1324 m a la…

Les serres de Cadí, Moixeró i Mogrony 115, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus L’alineació Cadí-Moixeró-Mogrony, juntament amb altres muntanyes veïnes de menor entitat—Pedraforca 2497 m, Clotarons 2173 m, Cadinell 2112 m, etc—, conforma el conjunt orogràfic més alt i extens dels Pre-pirineus orientals La litologia, predominantment calcària, i el bon estat de conservació del paisatge, fan que sigui una de les zones de muntanya més notables de Catalunya Des del coll de Bacanella fins al de la Creueta, en uns 40 km de definida direcció E-W, se situa la part més…

Els bedollars, com ara aquest a prop d’Alós d’Isil, tendeixen a colonitzar molts pendents de l’Alt Àneu en haver-hi disminuït la pressió ramadera Jaume Orta L’alta vall d’Àneu 14, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus La capçalera de la Noguera Pallaresa —denominada aquí alta vall d’Àneu— es troba a cavall de les comarques del Pallars Sobirà i de la Vall d’Aran L’envolten un conjunt de crestes força retallades i elevades que donen lloc, en conjunt, a un relleu molt abrupte Al nord, és limitada per la llarga carena estesa entre el tuc de l’Home 2713 m i el Mont Roig…

La intensificació de les explotacions agrícoles ha fet que el manteniment de les terres en règim de guaret sigui cada vegada més rar, amb la qual cosa imatges com aquesta han esdevingut poc freqüents Jaume Orta Els secans cerealistes de l’Urgell, la Segarra i la Noguera 13, entre els principals espais naturals de la depressió de l'Ebre Entre l’altiplà de la Segarra i l’àrea regada pel canal d’Urgell s’estén una plana cerealista, extrem biogeogràfic oriental de la depressió de l’Ebre Es tracta d’un espai de límits poc definits, format pels secans que han quedat fora de l’àrea d’influència del…

Nombre de tàxons endèmics o subendèmics a cadascun dels quadrats UTM de 10 × 10 km de les Balears i dels territoris administrats per la Generalitat de Catalunya i la Generalitat Valenciana S’identifiquen les quatre zones d’endemisme principals les Balears, els Pirineus, les muntanyes Diàniques i el massís dels Ports, que concentren prop del 70% dels endemismes del territori cartografiat IDEM, a partir de dades de l’autor La relativitat del terme endemisme aquell tàxon propi d’un determinat territori pot ser corregida si s’explicita l’àrea geogràfica de l’element al qual s’aplica aquesta…