Resultats de la cerca

La principal diferència amb un pH-metre convencional és que mentre aquest és utilitzat, en general, per a prendre mesures puntuals dels valors del pH, el pH-stat és un instrument destinat a la mesura de la cinètica d’algunes reaccions químiques, entre les quals són molt importants les referides a la mesura d’activitats enzimàtiques a partir de les quantitats de solució addicionada i el temps transcorregut entre addicions

La seva forma isomèrica 1 és un dels resultants del catabolisme de les proteïnes És sintetitzat pels bacteris i les plantes superiors, però no pels animals superiors El seu grup ε-amino és responsable d’una part de les càrregues positives de les proteïnes, i pot tenir modificacions químiques in vivo , com la metilació i l’acetilació Pot produir la lisi a cèllules citolisines o a bacteris bacteriolisines

Situada al golf de Manfredonia , a la costa adriàtica, al peu del mont Gargano, és un port pesquer Té indústries químiques i alimentàries Arquebisbat El castell s XIII i l’església de Sant Domenico s XIV foren reconstruïts al s XVII Fou fundada per Manfred I de Sicília prop de l’antiga Siponto, de la qual s’han conservat alguns monuments església de Santa Maria, del s XII

Antiga fortalesa romana i medieval a la vora de l’estuari del Tyne, gràcies a la proximitat dels jaciments de carbó s’ha convertit en un destacat port exportador d’aquest mineral i en un important centre industrial Hi ha construccions navals, metallúrgia i indústries químiques És seu universitària des del 1963 Conserva alguns monuments, com la catedral s XII i l’església de Saint Andrew s XII-XIII

Centre comercial d’un hinterland productor de fruita, blat, vi i llana, posseeix també indústria tèxtil i plàstica Seu de la University of Adelaide i de la Flinders University of South Australia L’àrea urbana inclou Port Adelaide, amb indústries químiques i de maquinària agrícola, que és la sortida de la ciutat a la mar Fou fundada el 1835 pels colons de la South Australian Association, de Wakefield

Fou professor i investigador, a l’Emmanuel College de la seva ciutat natal S'especialitzà, juntament amb el seu deixeble George Porter, en la provocació, l’observació i el mesurament de reaccions químiques ultraràpides mil milionèsims de segon i en l’estudi de les variacions de l’equilibri químic sota petits impulsos elèctrics Compartí el premi Nobel de química de l’any 1967 amb Porter i l’alemany Manfred Eigen

El 1933 fou el primer, juntament amb Goldblat, que aïllà substàncies lipídiques àcides a partir del plasma seminal humà, les quals anomenà prostaglandines Especialitzat en neurofisiologia, els seus treballs conduïren a la classificació del paper transmissor que fan diverses substàncies químiques en el pas de l’influx nerviós a través de les sinapsis Per aquests treballs el 1970 compartí el premi Nobel de medicina amb Julius Axelrod i sir Bernard Katz

S'especialitzà en l’estudi de les aplicacions de les altes pressions a les reaccions químiques, la qual cosa l’induí a idear dos processos d’extraordinària importància, puix que permeteren a la indústria alemanya d’obtenir en temps de guerra hidrocarburs líquids procés de Bergius i substàncies alimentàries procés de Bergius-Willstätter L’any 1931 li fou atorgat el premi Nobel de química, que compartí amb Karl Bosch

Després d’haver dirigit la farmàcia de l’hospital de la Salpêtrière, passà a la península Ibèrica, contractat pel govern espanyol, i ensenyà química successivament a Bergara, Segòvia i Madrid Després d’una llarga polèmica amb Berthollet, aconseguí d’imposar al món científic la coneguda llei de Proust que preveu la combinació de les substàncies químiques segons proporcions sempre definides Fou un dels fundadors de l’anàlisi química

Antic mercat agrícola, actualment té indústries de contraplacats, químiques, metallúrgiques, de la confecció, del tabac, etc Ciutat d’origen galloromànic, saquejada pels normands al segle X i plaça forta que es disputaren anglesos i francesos des del segle XIII al XVI, amb motiu de les guerres de religió, conserva la torre de l’homenatge, dels comtes de Poitiers segles XII-XIII L’antic ajuntament segle XVI és museu d’antiguitats