Resultats de la cerca
Es mostren 2662 resultats
Francesca Ensenyat i Seguí
Literatura catalana
Escriptora, més coneguda pel nom de Xesca Ensenyat.
S’inicià el 1968 amb la publicació del poemari Ciutat de l’horabaixa , però tota la seva obra posterior és exclusivament narrativa L’amagatall de guipur 1976, premi Ciutat de Manacor, Uns cabells mortalment obscurs 1978, Villa Coppola 1985, premi Ciutat de Palma de novella 1984, Una moda fresqueta 1991, Quan venia l’esquadra 1994, premi Ramon Muntaner de literatura juvenil, Massa vi per a un sol calze 1994, premi de novella breu Ciutat de Mollerussa, Canvi de perruqueria i altres misèries 1995, Quaranta anys no són res 1997 i Una altra vida 2012 En alguna obra utilitzà el pseudònim Loleta…
,
Yoshishige Yoshida
Cinematografia
Director cinematogràfic japonès, conegut com Kijū Yoshida.
La seva filmografia és molt abundosa, sobretot des del 1964, que fundà una productora pròpia Dels seus films cal recordar Chi wa kawaiteru ‘La sang seca’, 1960, Rokudenashi ‘Bo per a no res’, 1960 Amai yoru no hate ‘La fi de la dolça nit’, 1961, Arashi o yobu juhachi-nin ‘Divuit vàndals’, 1963 Mizu de Kakareta monogatari ‘Història escrita sobre l’aigua’, 1965, Honô to onna ‘La flama i la dona’, 1967, Jôen ‘L'afer’, 1967, Saraba natsu no hikari ‘Adeu, lluna de l’estiu’, 1968, Eros + gyakusatsu ‘Eros + matança’, 1969, Kaingerei ‘Cop d’estat’, 1973, Ningen no yakusoku ‘La promesa’, 1986,…
Sant Jaume del Pretori (Sant Fruitós de Bages)
Art romànic
Situada dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, entorn del monestir de Sant Benet de Bages No degué passar de capella dependent del monestir L’església apareix esmentada el 1212, quan l’abat Ramon de Sant Benet de Bages i el seu monestir fan una cessió a favor de l’església de Sant Jaume, edificada prop del pretori En els anys següents se li fan diverses deixes situant-la al voltant del monestir, al davant o a sobre sita super monasterium… ad ipsum pretorium Hom li assignà diversos censos per a la subsistència d’un sacerdot De l’edifici no queda res, només sabem que el segle passat, en…
Santa Maria de les Illes (Moià)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell o vall de Marfà, en un lloc desconegut No degué passar de ser una capella rural L’església apareix esmentada el 1063 com a Santa Maria de les Illes, a la vall de Marfà, i encara torna a ser esmentada el 1067, per desaparèixer tot seguit de la documentació De l’edifici no se’n sap res És possible que l’església actual de la Mare de Déu de la Tosca, aixecada de bell nou el 1639, ho fos al mateix indret on hi havia hagut aquest temple primitiu Hem inclòs les esglésies de la vall de Marfà juntament amb les de Moià, pel fet de tractar-se d’una parròquia…
Nativitat de Nostra Senyora o Santa Maria de Montoliu (Montoliu de Lleida)
Art romànic
La localitat de Montoliu és al sud de Lleida, al marge dret del riu Segre El poble s’assenta sobre una petita altura que mira envers el Segre i l’horta regada per l’antiga sèquia de Torres La primera menció del lloc data de l’any 1179, en què surt esmentada la torre del cavaller Pere de Montoliu que combaté al costat de Ramon Berenguer IV durant la conquesta de Lleida el 1149 A l’inici del segle XIII, la torre de Montoliu i dues torres més formaven part del terme de la que fou fortalesa sarraïna de Sudanell Potser per aquesta mateixa raó, consta que els anys 1361 i 1388 l’església de Montoliu…
Sant Miquel de Lloberola (Biosca)
Art romànic
Aquesta església és la parròquia del petit poble de Lloberola, situat al nord de Biosca És al peu del castell de Lloberola, al costat d’algunes cases El primer esment del lloc de Lloberola s’ha de cercar en el testament del comte Ermengol I d’Urgell del 1007 1009, el qual manà que es lleguessin quatre parelles de bous que tenia a Lloberola com a almoines per a la salvació de la seva ànima La parròquia de Sant Miquel no és coneguda fins el 1065, que Ermengarda deixà en testament una coromina a Sant Miquel de Lloberola El capellà de Lloberola apareix esmentat en la relació del pagament de les…
Anhui
Divisió administrativa
Província de la Xina.
Estesa del nord del riu Huai He al sud del riu Iang-Tsé, comprèn dues regions molt diferenciades al nord, la plana, amb hiverns secs i durs i estius calorosos i plujosos, i al sud, una regió aturonada, amb clima més suau, que permet les plantacions de te El nord-est de la regió es troba a les àrees d’inundació del Hwan He L’agricultura és de tipus monsònic arròs, blat, cànem i cotó, i és considerable la ramaderia porcina La mineria hi és important, sobretot al nord, amb un gran centre huller, Wuhu El Yangzi Jiang és aprofitat per al transport fluvial, i el Huai He solament per a vaixells de…
Simon Sechter
Música
Teòric i compositor austríac.
Després d’estudiar a Bohèmia, completà la seva formació a Viena, on adquirí fama com a acompanyant del famós virtuós del contrabaix D Dragonetti La seva carrera com a pedagog s’inicià en una institució per a l’educació de cecs, que deixà en ser nomenat organista de la cort l’any 1825 Aviat aconseguí la reputació de millor professor de teoria de Viena, i entre els qui en volien rebre lliçons hi hagué F Schubert El 1851 esdevingué professor de contrapunt i baix xifrat al Conservatori de Viena, on tingué nombrosos alumnes, entre els quals H Vieuxtemps, G Nottebohm o S Thalberg, encara que el seu…
Dezider Kardoš
Música
Compositor eslovac.
Es formà a Bratislava, on estudià composició amb A Moyzes i musicologia a la Universitat Comenius Del 1937 al 1939 assistí a les classes magistrals de V Novák al Conservatori de Praga Treballà a la ràdio de Prešov 1939-45 i a la de Košice 1954-51 El 1952 es feu càrrec de l’Orquestra Filharmònica Eslovaca de Bratislava, i del 1968 al 1984 ensenyà a l’Acadèmia de Música de la ciutat En la seva obra predomina el lirisme colorista, típic del postromanticisme nacionalista, amb línies melòdiques de volguda expressivitat i un cromatisme exaltat semblant al d’A Honegger La influència de B Bartók és…
Pierre Attaignant
Música
Impressor i editor de música francès.
Reconegut com un dels primers editors de música de França, arribà a París el 1514 essent només un comerciant de llibres La seva carrera com a editor començà amb la publicació dels llibres litúrgics del Capítol de Noyon Tot i que generalment s’afirma que l’any 1525 l’editor i fabricant de caràcters Pierre Haultin li cedí els seus caràcters tipogràfics, no hi ha res que permeti confirmar aquesta dada, ja que només es té constància que el 1547 Haultin subministrà caràcters tipogràfics a Nicolas Du Chemin La primera edició coneguda d’Attaignant 1527 són les Chansons nouvelles en musique à quatre…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina