Resultats de la cerca
Es mostren 1133 resultats
Françoise Madeleine Hardy
Música
Cantant i compositora francesa.
La seva cançó Tous les garçons et les filles 1962, amb la qual guanyà un disc d’or 1963 al seu primer àlbum del mateix nom, la projectà a la fama Convertida en una celebritat i referent del pop francès, actuà amb altres cantants francesos de renom, feu de model, actuà en algunes pellícules Une balle au coeur , 1965 What’s New Pussycat , 1966 i competí, entre d’altres, als festivals d’Eurovisió 1963 i de San Remo 1966 Cantà i enregistrà també en anglès i en alemany Altres discs seus són Le premier bonheur du jour 1963, Mon amie la rose 1964, L’amitié 1965, Ma jeunesse fout le…
Sant Bartomeu del Torricó
Art romànic
No es coneix cap notícia històrica d’època romànica referent a la parròquia del Torricó, situada ai centre del poble Tanmateix, la seva arquitectura demostra que té l’origen en aquest període L’església de Sant Bartomeu és un edifici molt transformat, d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular, unit als murs de la nau, sense solució de continuïtat, i coberta amb una volta de canó de perfil semicircular Aquesta és reforçada per vuit arcs torals, dels quals els quatre situats més a llevant arrenquen de pilars adossats als murs, mentre que els quatre situats més a…
Sant Quirc de Pià
Art romànic
El topònim del lloc de Pià, grafiat Apianum , figura en la documentació medieval des de l’any 902 A la darreria del segle X, concretament l’any 991, és consignada la seva església parroquial en una escriptura per la qual la comtessa Guisla, juntament amb els altres executors testamentaris de Gausfred I, comte del Rosselló, atorgaren —seguint els desitjós expressats en el testament del comte— la “Villa Apiano com sua ecclesia, que dicunt Sanch Quiric’ , a la seu episcopal d’Elna Del segle XIII, una referència documental informa d’un conveni signat l’any 1287 entre els homes de Pià i Guillem de…
Severí Boeci
Música
Filòsof i escriptor romà.
Vida Nasqué en el si d’una família culta i acomodada, fet que li permeté rebre una formació molt sòlida en arts liberals i estudiar els autors grecs El 510 esdevingué cònsol i el 522 es convertí en conseller de l’emperador Teodoric fins que, acusat de traïció, fou empresonat i executat Entre els seus nombrosos escrits, que inclouen obres didàctiques, tractats de lògica i de teologia, destaca De consolatione philosophiae Com a bon continuador de la tradició grega, Boeci s’ocupà també de les arts liberals que anomenà el quadrivium l’aritmètica, la música, la geometria i l’astronomia D’aquests…
Maria Rosa
Cinematografia
Pel·lícula del 1908; ficció de 19 min., versió muda dirigida per Joan Maria Codina i Torner [dir. art.], Fructuós Gelabert i Badiella [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films Barcelona Empresa Diorama Barcelona REFERENT LITERARI La peça homònima 1894 d’Àngel Guimerà FOTOGRAFIA FGelabert blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Joan Morales INTERPRETACIÓ Josep Claramunt, Llorenç Adrià, LMuntal, Alexandre Nolla, María Vega, Maria Llorente Sinopsi L’acció se situa al final del segle XIX en un poble de la terra baixa on tothom s’aboca a la construcció de la nova carretera Un dia apareix mort el capatàs de l’obra i Andreu és acusat i empresonat Al cap de poc temps mor En la seva absència, Marçal –un amic d’Andreu– festeja Maria…
comunitat de Taizé
Comunitat monàstica i ecumènica fundada a Taizé (Borgonya), per Roger Schutz
(1942), que integra germans de diverses esglésies cristianes, sobretot protestants (hi ha també alguns catòlics), procedents d’una quinzena de països.
Llur ideal és la comunió entre tots els homes, i per això malden per la reconciliació dels cristians en una sola Església “germen i signe que només hi ha una sola família humana” Lloc de recerca i de trobament, després d’uns quants anys de solitud començà d’atreure jovent d’arreu del món, talment que en nasqué la idea d’un Concili dels joves 1970, que iniciaren el 1974 uns quaranta mil joves de cent països nombre que ha anat augmentant en els aplecs anuals de Pasqua i estiu associant-se a la vocació de comunió i de reconciliació pròpia de Taizé D’ençà del 1978 organitza anualment la Trobada…
Miquel Pérez-Sánchez i Pla
Literatura catalana
Poeta i arquitecte.
Ha publicat cinc llibres que constitueixen un cicle poètic homegeni i coherent que acosta aquesta obra als registres de la poesia metafísica, en què cada títol, a més, té un referent en els principals components de la vida aire, terra/fang, foc, aigua i èter, alguns ja assenyalats en el títol En el primer, Mirall de miratges 1987, es descobreix la potencialitat de la paraula com a instrument d’experimentació A Helena, amada 1993, s’estableix un viatge als orígens de la civilització amb un espai-temps concret que s’identifica amb Grècia Foc humit 1996 mostra la història d’un amor-…
prescripció
Dret civil
Extinció o adquisició de drets pel transcurs del temps.
Hom la sol referir a l’extinció prescripció extintiva dels drets patrimonials l’adquisitiva rep el nom específic d'usucapió Els requisits són la inactivitat del dret o la manca de reclamació per part del titular i el transcurs dels terminis establerts per la llei Pot ésser interrompuda per la reclamació del titular, per la corresponent acció davant el tribunal, pel reconeixement del deute pel deutor, i suspesa per causa de guerres, epidèmies, etc Segons el dret català, el temps per a la prescripció és de trenta anys quan es tracta d’accions i drets, ja siguin personals o reals, que no tinguin…
Tamara Rojo
Dansa i ball
Ballarina espanyola d’origen canadenc.
Inicià els estudis a l’escola de ball de Víctor Ullate, amplià la seva formació amb Karemia Moreno, Marina Besobrasova i Anatoli Levis i es graduà al Reial Conservatori Professional de Dansa de Madrid El 1996 s’incorporà com a artista convidada a l’Scottish Ballet —on interpretà peces com ara Romeu i Julieta , La Sylphide o El llac del cignes — El 1997 ingressà a l’English National Ballet, on en set mesos es convertí en primera ballarina i suscità la unanimitat d’una crítica entusiasta L’any 2000 fou nomenada primera ballarina del Royal Ballet de Londres, i es convertí en un referent…
Charles Lamoureux
Música
Director i violinista francès.
Realitzà estudis de violí a la seva ciutat natal i després al Conservatori de París S’inicià professionalment com a violinista en orquestres parisenques, de primer en algunes de modestes, com la del Théâtre du Gymnase, i després del 1850 ja a la de l’Òpera de París Ocupà també el lloc de violinista a l’Orquestra de Concerts Pasdeloup i a la Societat de Concerts del Conservatori Aviat mostrà el seu interès per establir noves temporades de concerts, com les Sessions Populars de Música de Cambra, creades el 1860, al llarg de les quals es presentaren obres de compositors emergents El 1872 creà un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina